El promotor manifesta la seva disconformitat amb la resposta rebuda de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló a la instància que va presentar, en què exposava que al consistori no hi ha documentació disponible en castellà i en què demanava que les comunicacions oficials i els papers que se li adrecin siguin en castellà.
En resposta a aquesta instància, l'Ajuntament afirma que la corporació fa servir en les seves comunicacions el català en tant que aquesta és una de les llengües oficials de Catalunya i l'insta que, en cas de tenir qualsevol problema d'interpretació de la documentació que se li trameti, s'adreci al consistori, que està a la seva disposició per a qualsevol aclariment.
El Síndic no desconeix el redactat fet per a l'Estatut d'autonomia de Catalunya pel que fa a llengua pròpia de Catalunya i a les llengües oficials, ni tampoc que la mateixa norma invocada ha establert que els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística, la qual cosa permet que en les seves relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin, i aquest dret obliga les institucions, les organitzacions i les administracions públiques.
Però no únicament aquesta norma determina quins són els drets lingüístics des ciutadans, sinó que la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, en l?article 9.1, també ha reconegut a les persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català el dret a rebre en castellà les comunicacions i les notificacions que se'ls adrecen si ho demanen.
Més concretament, en l'article 10.1 d?aquesta norma, s'estableix que en els procediments administratius tramitats per l'Administració de la Generalitat, per les administracions locals i per les altres corporacions de Catalunya, s'ha d'emprar el català sens perjudici del dret dels ciutadans i les ciutadanes a presentar documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en castellà.
L'Administració, igualment, està obligada a lliurar a les persones interessades que ho sol·licitin una testimoniança traduïda d'allò que els afecta en la llengua oficial demanada, sense que la sol·licitud de traducció hagi de comportar cap perjudici o despesa al sol·licitant ni retards en el procediment, ni suspendre'n la tramitació i els terminis establerts.
En conseqüència, l'ús d'una o altra llengua per part de les administracions públiques catalanes en les comunicacions i notificacions a la ciutadania i en la tramitació dels procediments administratius no depèn del coneixement d'aquesta llengua o d?una altra, sinó del dret d'opció lingüística que els ciutadans i les ciutadanes hagin exercit legítimament. Per tal que aquest dret, que obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, pugui ser exercit, el Síndic entén que cal tenir a disposició dels ciutadans en ambdues llengües oficials els formularis l'ús dels quals sigui imprescindible per a l'exercici dels seus drets, no així aquells models no normalitzats que poden ser redactats sense cap mena de formalitat per la mateixa persona interessada.
Ateses aquestes circumstàncies, el Síndic suggereix que s'atengui la petició de la persona interessada, que ha demanat a l'Ajuntament de Santa Coloma que les notificacions o les comunicacions se li facin en la llengua oficial triada, i que es tramitin els procediments administratius en aquesta mateixa llengua oficial, per tal d'evitar la vulneració dels drets lingüístics.
Atès que no s'ha rebut cap resposta de l'Ajuntament, en data 25 de novembre de 2010 el Síndic reitera el suggeriment i indica que requereix una resposta sobre aquest assumpte de forma urgent.
En aquest sentit, recorda que l'article 61.1 a) de la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Síndic de Greuges, considera que hi ha manca de col·laboració quan la institució supervisada no dóna resposta, quan hi és requerida, als suggeriments o a les recomanacions efectuats pel Síndic.