La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el fet que l'Hospital de la Vall d'Hebron la va informar que en fer els quaranta anys quedarà exclosa automàticament de la llista d'espera en què es troba per sotmetre's a un tractament de reproducció humana assistida.
Per aquest motiu ja va presentar una reclamació i, atès que no va estar d'acord amb la resposta de l'Hospital de la Vall d'Hebron, va presentar un nou escrit el 23 de febrer.
Després d'analitzar la informació de què es disposa, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, arran de les queixes que rep el Síndic per qüestions relacionades amb l'accés a la prestació a les tècniques de reproducció humana assistida amb finançament públic i per les llargues llistes d'espera per accedir-hi, l'any 2009 aquesta institució va obrir una actuació d'ofici per tractar diverses qüestions relacionades amb la prestació de reproducció humana assistida amb finançament pública (expedient número 05811/2009).
Entre les consideracions que es van fer aleshores, el Síndic posava de manifest la paradoxa que es produeix quan s'exigeix a la pacient un requisit d'edat que s'acompleix inicialment però que es deixa d'acomplir en un moment determinat perquè ha anat passant el temps i l'Administració no li ha pogut oferir a temps la prestació a què té dret. Tot i que aquest pas del temps no és imputable a la pacient sinó que a l'activitat insuficient de l'Administració, s'inverteixen els papers i s'exclou la pacient automàticament de la llista d'espera.
Per tant, el Síndic va recordar al Departament de Salut l'obligació que té l'Administració sanitària de garantir l'accés a les prestacions reconegudes en la cartera de serveis, com ara les tècniques de reproducció humana assistida que s'hi recullen i la necessitat que s'introdueixin les mesures que calguin perquè el dret dels usuaris pugui fer-se efectiu de manera suficientment àgil.
En segon lloc, la decisió que s'ha pres de no finançar la medicació necessària per sotmetre's a aquest tractament, només podria tractar-se d'una bona notícia en cas que anés acompanyada de la garantia que, en un temps raonable fos possible l'accés a la prestació en un dels centres de la xarxa pública.
Sobre aquest punt, cal remarcar que, si bé en l'escrit del Departament de Salut es fa referència a l'ajut econòmic per a l'aplicació de les tècniques de reproducció humana assistida que es tramita des del Departament de Benestar Social i Família, no consta que aquesta informació s'hagi tramès a la persona interessada. En aquest sentit, cal recordar que l'Administració ha de facilitar als usuaris d'una manera clara tota la informació que els pugui ajudar i orientar en la seva demanda.
Finalment, atès que el rerefons de la queixa que planteja la senyora Castillo té a veure amb la llista d'espera, cal que l'Administració sanitària apliqui totes les mesures correctores necessàries perquè s'escurcin tant com sigui possible els terminis d'espera i perquè els pacients vegin reconegut el seu dret a l'assistència sanitària de manera suficientment àgil.
Ateses aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament de Salut que estudiï la possibilitat de valorar el cas de la promotora de la queixa, de manera que es pugui iniciar el tractament de fecundació in vitro a càrrec del finançament públic abans que faci els quaranta anys i se l'hagi d'excloure.