La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el fet que l'agost de 2011 l'Ajuntament de la Vall de Boí empadronés el seu fill, menor d'edat, sense la seva autorització. Exposa que està divorciada, que ella té la custòdia de l'infant, i que actualment viu a Andorra, de manera que l'infant podria tenir dificultats per obtenir la nacionalitat andorrana i per accedir als centres d'ensenyament.
En l'informe de l'Ajuntament s'assenyala que els menors d'edat s'han d'empadronar al domicili dels seus pares o del representant legal, i els menors de nacionalitat espanyola han de presentar el DNI, passaport o llibre de família. També s'assenyala que en aquest cas es va fer l'empadronament amb compareixença personal i signada i declaració del pare de l'infant.
En vista d'aquesta informació, el Síndic assenyala el següent: El Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 1690/1986, d'11 de juliol, estableix que els menors d'edat no emancipats tenen el mateix veïnatge que els pares o representants legals que en tinguin la guarda i custòdia.
L'article 68 del mateix reglament estableix l'obligació dels veïns de comunicar els canvis en les seves circumstàncies personals que impliquin una modificació de les dades que han de figurar al padró amb caràcter obligatori. Quan la variació afecti menors d'edat estableix que l'obligació correspon als pares o tutors.
La Resolució de 4 de juliol de 1997 conjunta de la presidenta de l'Institut Nacional d'Estadística i del director general de Cooperació Territorial, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre actualització del padró municipal, estableix que la representació dels menors es regeix a afectes padronals pel dret civil.
Aquesta instrucció també estableix que de conformitat amb l'article 162 del Codi civil, en principi n'hi ha prou amb la presentació del llibre de família per considerar vàlida la representació dels fills menors per qualsevol dels seus pares. En els supòsits de separació i divorci, correspon la representació dels menors, a efectes padronals, a la persona que en tingui confiada la guarda i custòdia, que s'ha d'acreditar amb còpia de la resolució judicial.
Segons aquesta instrucció, en el moment que el pare del menor en va demanar l'empadronament a l'Ajuntament de la Vall de Boí se li hauria d'haver requerit la resolució judicial que n'acreditava la custòdia i, si no la tenia atribuïda, no s'hauria d'haver admès la inscripció.
Per tant, en inscriure el menor només amb la compareixença del pare, i sense requerir la resolució judicial relativa a la custòdia, es van incomplir l'article 54.2 del Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals i les instruccions tècniques als ajuntaments sobre actualització del padró municipal.
El Síndic recorda, a més, que la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que les administracions públiques han de servir amb objectivitat els interessos generals, i han d'actuar amb submissió a la llei i al dret, respectant entre altres el principi de bona fe.
Per tot això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de la Vall de Boí que adopti les mesures necessàries per assegurar que en el futur les inscripcions de persones menors d'edat es duen a terme de forma ajustada a allò que estableixen el Reglament de població i demarcació territorial dels ens locals i la Resolució de 4 de juliol de 1997 esmentada, de manera que s'asseguri que en les situacions de vida separada dels progenitors els canvis són promoguts pel progenitor que té la custòdia dels fills.