S'ha presentat una queixa (número 02207/09) per l'endarreriment en la resolució del Departament de Salut d'un recurs d'alçada contra l'acord de la Junta de Govern del Col·legi de Farmacèutics de Girona que autoritzava la persona promotora d'aquesta queixa a obrir una oficina de farmàcia al municipi de Sant Feliu de Guíxols.
Atès que les qüestions exposades tenen un abast general i van més enllà de la queixa concreta plantejada, el Síndic inicia una actuació d'ofici amb la finalitat de valorar-les.
Més enllà del cas concret plantejat a la queixa, la informació facilitada pel Departament de Salut en resposta a la petició del Síndic fa referència a l'alta litigiositat en matèria d'autoritzacions d'oficines de farmàcia, com a conseqüència de l'alt volum de sol·licituds, però també del fet que els professionals farmacèutics recorren sistemàticament en alçada les resolucions dels col·legis oficials, malgrat tractar-se d'un procediment reglat, en què l'autorització s'ha d'atorgar necessàriament si concorren els requisits fixats normativament.
El Síndic manifesta que l'endarreriment en la tramitació d'aquests recursos s'agreuja amb el volum de sol·licituds d'autorització que es presenten i amb l'aplicació del criteri de prioritat temporal, que comporta que no es puguin resoldre les sol·licituds posteriors fins que les anteriors no hagin estat objecte de resolució definitiva. El mateix succeeix amb les autoritzacions de local per a l'oficina, ja que la ubicació està condicionada a una distància mínima amb la resta i, per tant, cal resoldre abans sobre la situació de l'oficina autoritzada prèviament.
El conjunt d'aquests factors dibuixa, certament, un escenari en què és difícil resoldre els recursos presentats davant el Departament de Salut en un termini raonable. I aquesta situació té una incidència directa no només en els professionals que aspiren legítimament a iniciar l'activitat en un termini raonable, sinó també en la legítima expectativa de la població de referència a poder disposar d'una nova oficina de farmàcia quan les normes que regulen aquesta matèria determinen que correspon autoritzar-la.
Fer front a aquesta situació requereix, probablement, incrementar els recursos que el Departament de Salut destina a resoldre els recursos d'alçada plantejats en aquesta matèria, com ja ha assenyalat el Síndic en alguna altra ocasió. Tanmateix, aquesta mesura, a banda que està condicionada a les disponibilitats i a la mateixa organització departamental, només pot donar una resposta limitada al problema plantejat.
Des d'aquesta perspectiva, el Síndic coincideix amb el plantejament de l'informe de la Direcció General de Recursos Sanitaris que el Departament de Salut va facilitar, en el sentit que cal una revisió rigorosa dels procediments establerts, per tal de cercar l'equilibri entre el dret de les persones interessades a impugnar les resolucions adoptades i l'interès general en l'obertura de l'oficina en un termini raonable quan es donen els requisits per fer-ho.
Apunten en aquesta direcció les iniciatives adreçades a mirar de reduir el nombre de sol·licituds i la litigiositat vinculada a aquestes resolucions, que s'assenyalen en aquell informe. Es tracta, certament, d'un plantejament complex i que requereix probablement modificar les normes que regulen aquesta matèria, però el Síndic entén que és necessari per revertir la situació actual, de la qual la queixa de referència és un exemple.
En aquest sentit, el Síndic demana informació de les línies directrius generals de la reforma actualment en estudi, una vegada es concretin.
Al marge d'això, tot i les dificultats que comporta determinar-ho en un cas concret, el Síndic suggereix valorar també la possibilitat d'articular una resposta per a aquells supòsits en què el recurs es formula en manifest abús de dret, amb l'única finalitat d'endarrerir l'inici d'activitat de la nova oficina, per afavorir el volum d'activitat de l'oficina pròpia, i en perjudici de l'interès general de la població de disposar d'una nova oficina quan es donen els requisits establerts normativament. En aquest sentit, cal tenir en compte que l'endarreriment en la tramitació dels recursos afavoreix i incentiva aquesta pretensió abusiva.