El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la tramitació d'un expedient sancionador de trànsit.
Exposa que no va tenir coneixement d'una sanció de trànsit que se li va imposar. No nega la comissió de la infracció, però posa de manifest que es van practicar les notificacions en un domicili antic en el qual ja no viu, i que per aquest motiu no va poder efectuar el pagament amb descompte.
El Síndic va posar de manifest al Departament d'Interior que la notificació de l'acord d'incoació de l'expedient sancionador en qüestió es va practicar en dies diferents però sense que s'hagués respectat la diferència horària de 60 minuts entre els dos intents de notificació, ja que es va practicar a les 10:30 i a les 10:00 hores, quan la doctrina del Tribunal Suprem ha estat clara a l'hora d'interpretar que per tal que la segona notificació sigui vàlida hi ha d'haver una diferència mínima de 60 minuts respecte de l'hora en què es va practicar el primer intent de notificació.
En aquest punt, el Servei Català de Trànsit exposa que l'article 77 de la Llei 18/2009, de 23 de novembre, de modificació de la Llei de seguretat viària, només estableix que si ningú no es pot fer càrrec de la notificació s'ha d'anotar a l'expedient sancionador, juntament amb el dia i hora en què es van intentar, i s'ha de tornar a practicar en els tres dies següents, sense fer esment a les franges horàries.
Tot i això, si bé la nova Llei de trànsit no recull que la repetició de l'intent de notificació s'hagi de practicar en una hora diferent, s'entén que la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, regeix supletòriament atès que no s'ha establert res en contra. Per tant, davant la llacuna o manca de referència al requisit de ?l'hora diferent?, s'ha d'aplicar el que disposa la Llei 30/1992 sobre aquesta qüestió.
D'altra banda, pel que fa a la resposta del Servei Català de Trànsit sobre el fet que l'article 59 bis. 2 de la Llei de seguretat viària estableixi que en l'historial de cada vehicle es pot fer constar, a més, un domicili de caràcter fiscal, per la qual cosa s'entén que no hi ha motius per anul·lar les actuacions efectuades en els expedients incoats contra el promotor, cal tenir present les consideracions que el Síndic ha traslladat al Departament d'Interior en el marc de la tramitació d'altres expedients de queixa.
En aquest sentit, des del mes de març de 2012, el Servei Català de Trànsit, quan es produeix un fracàs en el lliurament de notificacions en el domicili que consta al Registre de Conductors i de Vehicles de la Direcció General de Trànsit, inicia una recerca a les bases de dades del Padró municipal i a l'AEAT. És a dir, que es consulten tres possibles domicilis alternatius abans de recórrer a la notificació edictal.
Per tant, en aquest cas, tot i que es tracta de notificacions anteriors al mes de març de 2012, el Síndic entén que és voluntat del Servei Català de Trànsit esgotar totes les possibilitats per efectuar amb èxit la notificació personal, abans d'haver de recórrer a l'edictal, i a la qual és inevitable acudir en moltes ocasions. Per aquest motiu, el Síndic considera que en aquest cas s'hauria d'haver intentat lliurar la notificació a l'adreça del domicili del vehicle a la qual es tenia accés, abans de notificar per edictes totes les actuacions administratives dels expedients sancionadors de referència.
Fetes aquestes consideracions, el Síndic torna a suggerir al Departament d'Interior que doni les instruccions oportunes perquè s'anul·lin les actuacions efectuades en l'expedient sancionador incoat contra el promotor, ja que les notificacions portades a terme en aquest expedient, i també el requeriment de l'expedient d'origen, han ocasionat indefensió al denunciat, atès que no va tenir ocasió d'identificar el conductor del vehicle sancionat ni de presentar al·legacions i/o pagar la multa dins del període de bonificació legalment establert.