El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la denegació de la prestació de renda mínima d'inserció que havia sol·licitat, perquè no havia acreditat el període de residència continuada i efectiva exigit per la normativa vigent.
Segons les dades de què es disposa, l'any 2012 es va tramitar una primera sol·licitud, que va ser denegada mitjançant resolució de 28 de gener de 2013, perquè no es complia el requisit de residència continuada que estableix la normativa reguladora de la prestació, ja que en el període de dos anys anterior a la sol·licitud s'havien produït sortides fora de Catalunya. Tot i això, l'any 2014 es va tramitar una nova sol·licitud, que va ser denegada per resolució de data 19 de juny de 2014, per no disposar de permís de residència a Catalunya. Aquesta sol·licitud, però, es va presentar el 20 de febrer de 2014, i en aquell moment el permís de residència estava vigent, i sembla que va caducar durant la valoració de la sol·licitud.
Tenint en compte això, el Síndic entén que seria convenient agilitar al màxim l'avaluació del cas i, amb la instrucció de les actuacions oportunes per valorar les al·legacions presentades, la resolució del recurs d'alçada, a fi de poder atendre amb com més aviat millor la situació de necessitat del promotor.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació, d'una banda, que s'agiliti i es resolgui el recurs d'alçada interposat pel promotor contra la resolució de 19 de juny de 2014 per la qual es va denegar la prestació; i de l'altra, que es comprovin les circumstàncies suscitades pel que fa a la residència legal del promotor i que se li requereixi, en cas necessari, la documentació i els justificants oportuns, i que en cas de confirmar-se les circumstàncies que exposa, sempre que es compleixin les altres condicions previstes per la normativa aplicable, se li concedeixi la prestació.