La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'extinció de la seva prestació de renda mínima d'inserció, que considera que es deu a una gestió inadequada per part dels professionals dels serveis socials bàsics.
Segons indica, el dia 7 d'abril de 2011 no va atendre una trucada telefònica, perquè era en una visita mèdica, i posteriorment li van comunicar que es tractava d'una entrevista de feina. Explica que no se li va oferir la possibilitat de concertar una altra entrevista, i que únicament per aquest motiu s'ha decidit l'extinció de la prestació. Considera que aquesta decisió és injustificada, ja que no va rebutjar l'oferta laboral, sinó que no en va tenir coneixement.
La qüestió de l'extinció d'una prestació acordada l'abril de 2011 ja ha estat avaluada i resolta, però en el decurs de les actuacions dutes a terme la promotora ha informat que temps després ha iniciat un altre procediment. Concretament, explica que el juliol de 2012 va tramitar mitjançant els serveis socials bàsics de Tarragona una nova sol·licitud, que encara no s'ha resolt.
Segons la informació de què es disposa, la promotora no disposa de recursos econòmics suficients per atendre les necessitats bàsiques de la família, en què hi ha tres menors d'edat. Els serveis socials bàsics li han facilitat algunes ajudes econòmiques puntuals per atendre necessitats específiques, però resulten insuficients per cobrir de manera convenient les necessitats de la família.
En vista d'això, el Síndic entén que caldria valorar la situació de la família i resoldre com més aviat millor la sol·licitud presentada.
En aquest sentit cal tenir en compte, d'una banda, que l'article 11 de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció, en la redacció donada per la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, disposa que en cap cas el termini de la presa de l'acord definitiu no pot superar els quatre mesos des de la presentació del projecte del pla individual d'inserció i reinserció (PIR).
S'ha de recordar també que les administracions públiques tenen el deure de resoldre expressament, i dins del termini establert, tots els procediments administratius, segons preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i també la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Igualment s'inclou en les recomanacions contingudes en el Codi de bones pràctiques administratives aprovat pel Síndic de Greuges.
Finalment, cal valorar molt especialment que la situació de les persones que sol·liciten una prestació de renda mínima d'inserció és de màxima vulnerabilitat. El retard en la resolució i en la percepció de la prestació suposa un perjudici greu, i pot donar lloc o agreujar situacions extremadament crítiques que comporten un risc d'exclusió elevat. Convé, per tant, esmerçar esforços per poder atendre de manera eficient les necessitats d'aquestes famílies, de manera que s'asseguri la cobertura de les necessitats bàsiques.
De conformitat amb això, el Síndic insta el Departament d'Empresa i Ocupació a resoldre de manera immediata la sol·licitud presentada per la persona interessada i, si escau, a fer el pagament de la prestació com més aviat millor.