La promotora de la queixa, en representació d'una organització no governamental de voluntariat solidari, manifesta la seva disconformitat amb la tramitació d'una sol·licitud de subvenció que va cursar a l'empara de les bases 2010-2011 de la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Immigració de l'Ajuntament de Lleida, per atorgar ajuts a projectes de cooperació en pobles i col·lectius empobrits econòmicament i socialment i formació i execució de projectes de codesenvolupament.
La persona interessada exposa que la sol·licitud de subvenció per tirar endavant la segona fase del projecte de suport educatiu, sociocultural i esportiu per als joves del barri de Nongo i Kaporo de Conakry va tenir una proposta inicial de subvenció per import de 10.635 euros. Tot i això, la proposta final de subvenció ha estat de 9.524,77 euros, és a dir, el 89,5% del total de la subvenció inicialment proposada.
La persona interessada atribueix la disminució de l'import de l'ajut al fet que la Regidoria de Cooperació, sense atendre cap criteri en concret, va estimar fer el pagament de les subvencions a unes entitats durant el 2010 i a d'altres durant el 2011, i aquestes darreres s'han vist afectades amb una dotació a la baixa en l'import inicialment proposat.
Finalment, la promotora assenyala que encara no s'ha fet efectiu el pagament de l'import esmentat.
La informació tramesa per l'Ajuntament de Lleida confirma el que la persona interessada havia manifestat en el sentit que, atès que la convocatòria era biennal, els projectes seleccionats es van repartir a l'atzar entre l'any 2010 i el 2011. De resultes d'aquest repartiment, es va fer efectiu el pagament de l'ajut corresponent a aquells projectes que, de forma aleatòria, havien anat a parar al pressupost de 2010. Tot i això, els projectes que, com el de la promotora de la queixa, corresponien al pressupost de 2011 es van aturar fins a l'aprovació del pressupost de 2011.
Amb l'aprovació del pressupost de 2011, l'import que es va destinar al pagament dels ajuts va ser sensiblement inferior al que inicialment havien fixat les bases de la convocatòria biennal. Per tant, la solució que es va aplicar per fer front al compromís adoptat va consistir a abaixar la proposta de subvenció de forma lineal a totes els projectes emmarcats en aquestes circumstàncies; d'aquesta manera, es va arribar al 89,5% de la proposta de subvenció inicialment proposada.
En vista d'aquesta informació, el Síndic fa les consideracions següents:
1. El marc legal pel qual es regeixen les subvencions de la convocatòria biennal que ha donat lloc a la queixa es relaciona a la secció XVI de les bases. Entre d'altres, es fa referència a la Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions i al Reia decret llei 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora d'Hisendes Locals.
L'article 34 de la Llei 38/2003 estableix que, amb caràcter previ a la convocatòria de la subvenció o a llur concessió directa, cal efectuar l'aprovació de la despesa en els termes fixats a les normes pressupostàries de les administracions públiques.
L'article 54 del Reial decret 500/1990, de 20 d'abril, estableix que l'autorització de la despesa és l'acte mitjançant el qual s'acorda la realització d'una determinada despesa per una quantia certa o aproximada, fet que permet la reserva de la totalitat o una part del crèdit pressupostari. L'autorització constitueix l'inici del procediment d'execució de la despesa, per bé que no implica relacions amb tercers externs a l'entitat local.
En aquest sentit, no es poden adquirir compromisos de despesa en quantia superior a l'import dels crèdits autoritzats, llevat que es tracti de compromisos de despesa de caràcter plurianual, que estenen els seus efectes econòmics en exercicis posteriors a aquells en què s'autoritzin. En aquests casos, l'autorització i el compromís de despesa queden subordinats al crèdit que, per a cada exercici, es consigni en els pressupostos. Ara bé, aquests compromisos cal que corresponguin a alguns dels casos previstos a l'article 174 del Reial decret llei 2/2004 i a l'article 80 del Reial decret 500/1990, entre els quals no tenen cabuda els ajuts objecte de la convocatòria.
2. Les bases de la convocatòria biennal van determinar quin era l'import global dels ajuts. Pel que fa al pressupost de 2011, a les bases es va advertir que la quantitat estava condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost 2011, per la qual cosa no es duria a terme cap resolució relativa al pressupost de 2011.
Tot i l'advertiment que recollia la convocatòria, el procediment per a la concessió de les subvencions es va posar en marxa malgrat que el 50% de l'import global dels ajuts previstos anava a càrrec d'un hipotètic crèdit del pressupost de 2011 i, per tant, sense comptar amb l'autorització i el compromís de la despesa, el qual vincula l'Administració local a la realització d'una despesa concreta, tant pel que fa a la quantia com a les condicions d'execució.
En conseqüència, l'Ajuntament va tirar endavant el procediment de concessió de subvenció en règim de concurrència competitiva, tot i ser conscient que només podia atorgar els ajuts corresponents al 50% de l'import global com a crèdit disponible.
3. El Síndic considera que la gestió dels ajuts no ha respectat els principis d'igualtat i no discriminació en la fase de la determinació de la quantia ja que, un cop feta la prelació dels projectes i a manca de crèdit, tots aquells que aleatòriament van anar a parar al pressupost de 2011 van quedar a expenses de l'aprovació d'un crèdit que, malauradament, no ha permès mantenir la proposta inicial de subvenció.
Per tant, d'acord amb la normativa legal, el Síndic recorda a l'Ajuntament de Lleida que les convocatòries de subvencions han de limitar l'import que hi destinen al crèdit disponible, que prèviament haurà d'haver estar aprovat.