El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb les liquidacions de l'Ajuntament del Vendrell corresponents a la taxa de gual dels exercicis de 2008 a 2010 per raó de l'existència d'una entrada i sortida de vehicles al seu habitatge
Exposa el seu desacord amb la liquidació tributària i al·lega que no es dóna el fet imposable perquè no utilitzen l'espai com a garatge i, per tant, no hi ha entrada ni sortida de vehicles.
En l'informe de l'Ajuntament s'exposa que l'element de prova en què es basa la presumpció de realització del fet imposable és que la persona interessada té instal·lada a la porta d'entrada apta pera vehicles una placa de gual adquirida en una ferreteria, és a dir, irregular, ja que les plaques se subministren un cop el ciutadà s'ha donat d'alta en el padró de guals. L'informe segueix dient que el fet imposable de la taxa neix en el moment que s'atorga la llicència o bé des que s'inicia l'aprofitament quan es fa sense l'autorització corresponent, i que el fet imposable es produeix amb independència que el subjecte passiu aparqui o no dins del garatge del seu habitatge. En cap cas s'obliga el ciutadà a tenir un gual pel sol fet de tenir una configuració d'entrada de vehicles a la finca, sinó només en aquells supòsits en què té lloc el fet imposable.
En vista d'aquesta informació, el Síndic indica a l'Ajuntament que no és objecte de controvèrsia la potestat de l'Administració tributària de dur a terme actuacions i procediments de comprovació de la realització del fet imposable i emetre les liquidacions tributàries corresponents dins del termini de prescripció del dret de l'Administració per determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna. Ara bé, les liquidacions s'han de dictar amb una prova fefaent de la realització del fet imposable. D'una banda, perquè la naturalesa jurídica de la taxa requereix com a condició ?sine qua non? per poder-la exigir un benefici singular per al subjecte passiu. Aquest benefici ha de ser real i efectiu, no merament potencial.
D'altra banda, si s'emeten liquidacions corresponents a exercicis anteriors i no prescrits, el subjecte passiu podria trobar-se en situació d'indefensió, atesa la dificultat o impossibilitat d'acreditar o refutar, mitjançant aportació d'elements de prova, una situació de fet que pertany al passat.
En l'informe s'exposa que l'element de prova que acredita la realització del fet imposable és l'existència de la placa de gual a la porta, acreditada per unes fotografies de desembre de 2009. Però això només justifica el fet imposable a partir del mes del desembre de 2009, motiu pel qual el Síndic considera no ajustada a dret la liquidació corresponent a l'exercici de 2008. Als efectes de la liquidació corresponent a l'exercici fiscal de 2009, cal aplicar les determinacions establertes en l'Ordenança fiscal d'aquest exercici pel que fa a la meritació i al període impositiu per als casos d'inici especial en l'aprofitament, tenint en consideració el que estableix l'article 26.2 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals pel que fa al prorrateig de la quota.
Per tant, el Síndic suggereix a l'Ajuntament del Vendrell que revisi les liquidacions de la taxa de gual per als exercicis de 2008 i 2009 practicades a nom de la persona interessada, en funció de l'acreditació del fet imposable i de conformitat amb les consideracions efectuades més amunt.