Un cop estudiats els fets exposats, el Síndic indica al consistori que ha tingut coneixement en altres ocasions de deficiències en l'abastament d'aigua potable en urbanitzacions, que sovint han estat ocasionades per la manca d'un projecte de servei d'aigua realista, i que, juntament amb l'increment de les necessitats de d'abastament d'aigua per part dels usuaris, han palesat una manca d'aigua en origen.
Per tant, el Síndic recorda que en aquests casos es fa necessari disposar d'una xarxa de subministrament interconnectada i, alhora, eliminar el malbaratament de l'aigua potable en usos que no siguin pròpiament els domèstics.
Cal tenir present que, quan l'Administració local va aprovar al seu dia el projecte urbanístic, va considerar que, des del punt de vista de l'interès públic, aquest projecte era correcte. Així mateix, quan l'Ajuntament va subrogar el contracte de subministrament que havia signat al seu dia l'Entitat Urbanística de Conservació, va deixar de tenir una posició de policia per passar a una posició prestacional.
Els veïns de la urbanització Can Carbonell van plantejar els problemes següents en la seva queixa:
En primer lloc, sobre el motiu pel qual el subministrament d'aigua a Can Carbonell és més car que el subministrament a Caldes de Malavella:
El Síndic indica que cal tenir present que els preus del consum domèstic d'aigua estan sotmesos al règim d'autorització prèvia, que és competència de la Comissió de Preus de Catalunya, un organisme públic integrat a l'Administració de la Generalitat de Catalunya de la qual formen part representants de l'Administració i de les organitzacions empresarials, sindicals i de consumidors més representatives de Catalunya.
Així, doncs, la Comissió de Preus de Catalunya és un organisme aliè a l'Administració municipal i que aprova les tarifes o preus d'acord amb els càlculs de costos del servei. En aquest sentit, el Síndic no pot substituir ni qüestionar la valoració tècnica feta per l'òrgan que té legalment encomanada aquesta funció.
Cal tenir present que en la facturació del servei de subministrament d'aigua no es computa únicament el consum efectivament realitzat, sinó també el cost de la disponibilitat permanent del servei, el tractament de l'aigua, el transcurs de temps, el manteniment i la millora de les instal·lacions.
Lògicament, el cost d'obtenció del cabal d'aigua no és uniforme i depèn, entre altres factors, de l'orografia del territori. Així doncs, en tot cas, les tarifes del subministrament d'aigua han de garantir l'equilibri economicofinancer de l'explotació del servei.
En segon lloc, sobre el subministrament domiciliari d'aigua:
Segons disposa la Llei de bases de règim local, el subministrament domiciliari d'aigua potable es configura com un servei públic de titularitat municipal i de prestació obligatòria. Això significa que el legislador reserva al sector públic 'és a dir, a l'Administració local- la prestació d'aquest servei, si bé l'Administració titular té llibertat per escollir la forma de gestió que consideri més adient per prestar el servei; per exemple, la gestió indirecta, en què una empresa externa (normalment en règim de concessió) és l'encarregada de prestar el servei per compte de l'ajuntament.
Cal tenir en compte, però, que la gestió indirecta no implica la privatització del servei, ja que aquest continua sent de titularitat i de responsabilitat municipal, ni encara menys que es tracti d'un sector liberalitzat, sinó de monopoli públic, perquè, a més, el bé subministrat és de domini públic.
Així, doncs, quan l'Ajuntament delega el servei en una empresa, aquesta assumeix una sèrie d'obligacions i drets, entre les quals destaca l'obligació de garantir la continuïtat i l'efectivitat del subministrament.
Aquest règim de monopoli públic comporta que els ajuntaments han de fer les actuacions necessàries per assumir la gestió del subministrament en els casos en què, per les raons que siguin, el servei es presta de forma privativa, sense vinculació ni control municipal.
El fet que el subministrament d'aigua sigui una de les competències que el municipi ha d'exercir obligatòriament, fa que cada ajuntament sigui el responsable de proveir aquest servei i de reglamentar-ne la prestació, sens perjudici que pugui encomanar a una empresa la gestió del servei, com en aquest cas, mitjançant algunes de les formes de gestió de serveis públics admeses en dret.
A més a més, l'Ajuntament ha de respondre davant els ciutadans de la qualitat i la gestió del servei, i ha de procurar que aquest sigui accessible a tothom. Així, a més de regular les condicions del servei i fixar els estàndards de qualitat i regularitat, ha de vetllar perquè l'entitat que el gestiona compleixi aquesta regulació.
En aquest cas, i segons informen els veïns de la urbanització, fa més de trenta anys que s'utilitza un únic dipòsit d'aigua amb una capacitat màxima de 500 m3. Si certament s'ha incrementat la població en la urbanització, és lògic pensar que aquest dipòsit pot haver esdevingut insuficient.
I en tercer lloc, pel que fa als talls de subministrament d'aigua mitjançant bans:
Tot i que, certament, l'Ajuntament ha de fer ús de tots els mitjans de què disposa quan no pot garantir l'abastament d'aigua domèstic als veïns, cal tenir present que el servei d'abastament d'aigua és essencial per a les persones i, per tant, cal fer una interpretació restrictiva dels supòsits en què es deixa de prestar.
De fet, les persones interessades també informen que en determinades zones no es rep amb prou pressió l'abastament d'aigua. Cal tenir present que la pressió amb què l'usuari rep el subministrament del servei és un element determinant de les condicions de qualitat del servei i que, per aquesta raó, hauria de formar part també de la seva regulació.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix que ha de ser prioritari per a l'Ajuntament facilitar l'accés al subministrament d'aigua potable a les zones del municipi que no en disposen o que, com en aquest cas, el reben de manera irregular. Cal, doncs, una actuació decidida de l'Administració local per tal que les mancances d'abastament d'aigua potable no es repeteixin any rere any.
Finalment, i en el marc de l'estudi d'aquesta queixa, s'ha tingut coneixement que l'Ajuntament ha pres mesures per pal·liar el dèficit d'abastament d'aigua a la urbanització de Can Carbonell i per evitar-ne el malbaratament per part d'alguns veïns mitjançant campanyes de conscienciació veïnal.
Per això, el Síndic demana informació de les mesures que efectivament es prenguin i també de la seva efectivitat per garantir el dret bàsic del ciutadà a disposar d'abastament d'aigua al seu domicili.