La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'actuació de l'escola en què el seu fill va cursar ensenyaments d'educació infantil i fins a tercer curs de primària.
Concretament, exposa que el seu fill està diagnosticat de trastorn negativista desafiant i trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat des dels cinc anys, de la qual cosa va informar l'escola en el moment de l'inici de l'escolaritat de l'infant. Tot i això, segons manifesta, l'escola ha ignorat les pautes bàsiques indicades per tractar els alumnes amb aquest tipus de trastorn i li han estat practicades contencions físiques molt dures, no adequades per a un infant d'aquesta edat.
També exposa que l'alumne rep el suport d'un auxiliar durant les hores lectives, però no en la franja horària de dinar, durant la qual el dia 13 de maig de 2013 va fer destrosses al menjador, i ara l'escola li reclama l'abonament del cost dels arranjaments que s'han hagut de fer arran d'aquest incident. A més, la direcció del centre va recomanar a la família que l'alumne no fes ús del servei de menjador a menys que contractés a càrrec seu un professional que li proporcioni una atenció individualitzada.
Un cop analitzada la informació de què es disposa, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, el servei de menjador no és de prestació obligatòria pels centres, però un cop establert cap alumne pot resultar-ne exclòs (amb l'excepció de l'aplicació de sancions disciplinàries), i encara menys si és per causa d'una discapacitat o trastorn que pateix. L'exclusió de l'alumne únicament a causa del trastorn que pateix implica un tracte discriminatori prohibit pel nostre ordenament.
En segon lloc, la contenció física és una mesura que limita greument els drets de la persona a qui es practica, en aquest cas un infant de vuit anys.
Tant la normativa internacional com la Llei 14/2010, de 27 de maig, sobre els drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, estableixen que es tracta d'una mesura que s'ha d'aplicar de forma molt excepcional, quan s'hagin exhaurit altres recursos, i de la forma autoritzada o descrita per un reglament o una llei per protegir l'infant en situacions de violència. A més, el Col·legi de Metges de Barcelona, en el document ?Contencions?, publicat l'abril de 2013 dins la col·lecció Quaderns de la Bona Praxi, assenyala que ?la contenció física de les persones és un procediment excepcional coercitiu i traumàtic, i el seu ús causa efectes físics i psicològics negatius en els pacients?. El mateix document indica que les contencions causen greus seqüeles psicològiques i físiques i poden arribar a causar la mort.
La informació recollida en aquesta queixa posa de manifest que la realització de contencions a aquest alumne de vuit anys va esdevenir una pràctica sovintejada, i que era aplicada fins per quatre persones adultes, que l'immobilitzaven. A més, no consta que abans de l'aplicació de les contencions físiques s'exhaurissin altres mecanismes com la contenció ambiental, verbal o que es requerís assistència mèdica. Tampoc no consta que les persones que duien a terme aquestes contencions tinguessin formació específica per evitar causar danys a l'infant i per controlar la presència de signes que poguessin ser indicatius de lesions o danys.
I en tercer lloc, l'informe tramès pel Departament d'Ensenyament fa referència al trastorn que pateix l'alumne però en canvi no assenyala que s'adoptessin mesures específiques per garantir una atenció educativa adequada, ni de gestió de l'aula ni en forma de suport específic a l'alumne.
La promotora manifesta que, tot i que va informar el centre del trastorn que patia el seu fill, es va tractar com un cas de mal comportament i l'atenció de l'alumne es va centrar únicament en el càstig i la contenció física.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Ensenyament:
- Que es revisi l'atenció educativa que ha rebut el fill de la promotora en aquest centre.
- Que, en cas que no s'hagi fet, s'adoptin mesures per millorar l'atenció a la diversitat al centre i especialment a l'alumnat amb trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat, tant des del centre com des de l'EAP.
- Que es doni instruccions al centre, a la Inspecció i l'EAP per evitar el recurs a les contencions físiques com a resposta educativa, i que s'asseguri que se'n fa un ús excepcional i que s'utilitzen només com a últim recurs.