L'Ajuntament de Caldes de Malavella informa que la urbanització de Can Carbonell és una urbanització que va ser rebuda pel Ple de l'Ajuntament en sessió de 29 de desembre de 2001, posteriorment a la sentència judicial que n'ordenava la recepció dels serveis.
Aquesta urbanització disposa d'un servei d'abastament d'aigua potable propi. Per tant, l'aforament d'aigua, els pous i la xarxa de distribució són pròpies del sector i no han estat mai connectades a la xarxa d'abastament general del municipi, de manera que no rep cap aportació d'aquest abastament ni tampoc el seu aforament contribueix a la xarxa general. Sorgeix de la pròpia naturalesa de la urbanització, la qual havia de dotar-se del seu propi servei d'abastament.
L'entitat urbanística de conservació (en endavant EUC) de la urbanització de Can Carbonell va signar l'any 2001 un contracte amb una empresa perquè dugués la gestió del servei, i es van establir una sèrie de condicions, entre les quals l'empresa es comprometia a fer una sèrie de millores a la xarxa de distribució d'aigües i a la resta d'instal·lacions per un import de 38.789.795 pessetes. Aquestes obres tenien un termini d'execució de dos anys (1 de març de 2003). Aquest import inicialment havia de repercutir de la manera següent: 15.785.795 pessetes anuals a l'expedient tarifari, com a amortització d'aquesta inversió (repercussió a tarifes a quinze anys i interès del 4%). L'EUC s'obligava a finançar 23.000.000 pessetes.
En aquest mateix contracte, l'empresa contractada assumia la gestió del servei per un termini de catorze anys, a comptar a partir de l'1 de març de 2001.
A partir de la recepció de la urbanització per part de l'Ajuntament, es va considerar la subrogació de l'empresa contractada per la mateixa EUC en considerar favorable el manteniment de les condicions establertes per la junta i als seus acords assemblearis. El control sobre la gestió del servei no és diferent del que s'efectua en la gestió de l'empresa que gestiona el servei municipal.
Les tarifes de subministrament d'aigua a la urbanització de Can Carbonell s'han tramitat en els expedients corresponents als anys 2005 i 2007.
Entre la documentació que l'Ajuntament ha aportat, destaca l'escrit de l'Agència Catalana de l'Aigua (en endavant ACA) en què s'atorga la concessió d'aigües per a abastament de població i, alhora, l'informe emès per l'empresa contractada el 19 d'agost de 2009 sobre les incidències detectades a Can Carbonell, que diu el següent:
"A partir del dia 19 de juliol de 2009 es va detectar un increment de consum d'aigua potable a la urbanització Can Carbonell que va fer disminuir el nivell del dipòsit general de distribució fins el punt de deixar-lo sense aigua.
Arran d'això es va generar un ban per moderar els consums prohibint els usos domèstics més secundaris i prioritzar els usos més bàsics (els quals estan garantits amb el cabal que subministren les captacions existents).
Per bé que es va notar una millora i molts usuaris s'han conscienciat del problema, n'hi ha altres que no han deixat de regar i omplir piscines. Al llarg de tot l'estiu, s'han detectat puntes de consum al voltant de les 4 h de la matinada que no tenen altra explicació que no siguin regs automatitzats.
Malgrat els esforços d'operaris sobre el terreny i per part de policia municipal de Caldes de Malavella per detectar els casos més flagrants, hi ha usuaris que no fan cap cas a les recomanacions i prohibicions que expressa el Ban.
Hi ha un problema afegit en la detecció d'aquests casos, atès que moltes parcel·les disposen de dipòsits d'acumulació interns. Malgrat no veure'ls regar, les parcel·les que estan en una situació privilegiada des del punt de vista de pressió d'aigua (és a dir, a la part baixa de la urbanització) sí que aprofiten per omplir dipòsits molt voluminosos. Aquest fet fa inútil l'establiment de mesures de restricció atès que, en donar novament l'aigua, qui disposa de dipòsit el pot tornar a omplir i els usuaris de les parts més altes no arriben a disposar d'aigua o, com a mínim, no tenen la pressió necessària."
D'altra banda, l'Ajuntament aporta una còpia de l'edicte de 21 de juliol de 2008, sobre els acords de la Comissió de Preus de Catalunya amb el qual s'aproven les tarifes d'abastament d'aigua potable de la Urbanització de Can Carbonell, la sol·licitud d'aprovació corresponent i l'estudi de les tarifes.
El 13 de maig de 2008 la Direcció de l'Àrea d'Ordenació del domini Públic Hidràulic va dictar una resolució que atorgava a l'Ajuntament una concessió d'aigües subterrànies per abastament de la urbanització Can Carbonell, mitjançant tres pous, amb un volum màxim anual de 100.000 m3.
La mateixa resolució fa referència al fet que ja en aquell moment se superava el volum d'extracció i, per tant, calia que el municipi presentés un pla de reducció de consums per a la urbanització Can Carbonell per adequar els consums a unes dotacions més raonables.
Així les coses, i atès que els veïns van informar el Síndic que des de feia temps en època d'estiu l'abastament d'aigua potable era deficient (falta de pressió, tall de subministrament...), aquesta institució indica al consistori que ha tingut coneixement en altres ocasions de deficiències en l'abastament d'aigua potable en urbanitzacions, que sovint han estat ocasionades per la manca d'un projecte de servei d'aigua realista, i que, juntament amb l'increment de les necessitats de d'abastament d'aigua per part dels usuaris, han palesat una manca d'aigua en origen.
Per tant, el Síndic recorda que en aquests casos es fa necessari disposar d'una xarxa de subministrament interconnectada i, alhora, eliminar el malbaratament de l'aigua potable en usos que no siguin pròpiament els domèstics.
Cal tenir present que, quan l'Administració local va aprovar al seu dia el projecte urbanístic, va considerar que, des del punt de vista de l'interès públic, aquest projecte era correcte. Així mateix, quan l'Ajuntament va subrogar el contracte de subministrament que havia signat al seu dia l'EUC, va deixar de tenir una posició de policia per passar a una posició prestacional.
Els veïns de la urbanització Can Carbonell van plantejar els problemes següents en la seva queixa:
En primer lloc, sobre el motiu pel qual el subministrament d'aigua a Can Carbonell és més car que el subministrament a Caldes de Malavella:
El Síndic indica que cal tenir present que els preus del consum domèstic d'aigua estan sotmesos al règim d'autorització prèvia, que és competència de la Comissió de Preus de Catalunya, un organisme públic integrat a l'Administració de la Generalitat de Catalunya de la qual formen part representants de l'Administració i de les organitzacions empresarials, sindicals i de consumidors més representatives de Catalunya.
Així, doncs, la Comissió de Preus de Catalunya és un organisme aliè a l'Administració municipal i que aprova les tarifes o preus d'acord amb els càlculs de costos del servei. En aquest sentit, el Síndic no pot substituir ni qüestionar la valoració tècnica feta per l'òrgan que té legalment encomanada aquesta funció.
Cal tenir present que en la facturació del servei de subministrament d'aigua no es computa únicament el consum efectivament realitzat, sinó també el cost de la disponibilitat permanent del servei, el tractament de l'aigua, el transcurs de temps, el manteniment i la millora de les instal·lacions.
Lògicament, el cost d'obtenció del cabal d'aigua no és uniforme i depèn, entre altres factors, de l'orografia del territori. Així doncs, en tot cas, les tarifes del subministrament d'aigua han de garantir l'equilibri economicofinancer de l'explotació del servei.
En segon lloc, sobre el subministrament domiciliari d'aigua:
Segons disposa la Llei de bases de règim local, el subministrament domiciliari d'aigua potable es configura com un servei públic de titularitat municipal i de prestació obligatòria. Això significa que el legislador reserva al sector públic 'és a dir, a l'Administració local- la prestació d'aquest servei, si bé l'Administració titular té llibertat per escollir la forma de gestió que consideri més adient per prestar el servei; per exemple, la gestió indirecta, en què una empresa externa (normalment en règim de concessió) és l'encarregada de prestar el servei per compte de l'ajuntament.
Cal tenir en compte, però, que la gestió indirecta no implica la privatització del servei, ja que aquest continua sent de titularitat i de responsabilitat municipal, ni encara menys que es tracti d'un sector liberalitzat, sinó de monopoli públic, perquè, a més, el bé subministrat és de domini públic.
Així, doncs, quan l'Ajuntament delega el servei en una empresa, aquesta assumeix una sèrie d'obligacions i drets, entre les quals destaca l'obligació de garantir la continuïtat i l'efectivitat del subministrament.
Aquest règim de monopoli públic comporta que els ajuntaments han de fer les actuacions necessàries per assumir la gestió del subministrament en els casos en què, per les raons que siguin, el servei es presta de forma privativa, sense vinculació ni control municipal.
El fet que el subministrament d'aigua sigui una de les competències que el municipi ha d'exercir obligatòriament, fa que cada ajuntament sigui el responsable de proveir aquest servei i de reglamentar-ne la prestació, sens perjudici que pugui encomanar a una empresa la gestió del servei, com en aquest cas, mitjançant algunes de les formes de gestió de serveis públics admeses en dret.
A més a més, l'Ajuntament ha de respondre davant els ciutadans de la qualitat i la gestió del servei, i ha de procurar que aquest sigui accessible a tothom. Així, a més de regular les condicions del servei i fixar els estàndards de qualitat i regularitat, ha de vetllar perquè l'entitat que el gestiona compleixi aquesta regulació.
En aquest cas, i segons informen els veïns de la urbanització, fa més de trenta anys que s'utilitza un únic dipòsit d'aigua amb una capacitat màxima de 500 m3. Si certament s'ha incrementat la població en la urbanització, és lògic pensar que aquest dipòsit pot haver esdevingut insuficient.
I en tercer lloc, pel que fa als talls de subministrament d'aigua mitjançant bans:
Tot i que, certament, l'Ajuntament ha de fer ús de tots els mitjans de què disposa quan no pot garantir l'abastament d'aigua domèstic als veïns, cal tenir present que el servei d'abastament d'aigua és essencial per a les persones i, per tant, cal fer una interpretació restrictiva dels supòsits en què es deixa de prestar.
De fet, les persones interessades també informen que en determinades zones no es rep amb prou pressió l'abastament d'aigua. Cal tenir present que la pressió amb què l'usuari rep el subministrament del servei és un element determinant de les condicions de qualitat del servei i que, per aquesta raó, hauria de formar part també de la seva regulació.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix que ha de ser prioritari per a l'Ajuntament facilitar l'accés al subministrament d'aigua potable a les zones del municipi que no en disposen o que, com en aquest cas, el reben de manera irregular. Cal, doncs, una actuació decidida de l'Administració local per tal que les mancances d'abastament d'aigua potable no es repeteixin any rere any.
Finalment, i en el marc de l'estudi d'aquesta queixa, s'ha tingut coneixement que l'Ajuntament ha pres mesures per pal·liar el dèficit d'abastament d'aigua a la urbanització de Can Carbonell i per evitar-ne el malbaratament per part d'alguns veïns mitjançant campanyes de conscienciació veïnal.
Per això, el Síndic demana informació de les mesures que efectivament es prenguin i també de la seva efectivitat per garantir el dret bàsic del ciutadà a disposar d'abastament d'aigua al seu domicili.