El promotor de la queixa exposa que per resolució de 24 de març de 2014 li va ser denegada la sol·licitud de prestació per a l'accés als serveis d'habitatges per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, en relació amb el servei llar-residència permanent, per incapacitat de desenvolupar les activitats de la vida diària només amb supervisió externa i per manca de capacitat per viure en règim obert, requisits establerts en l'article 3.c de l'Ordre BSF/27/2012.
Va presentar recurs d'alçada el 16 d'abril de 2014, el qual va ser desestimat per resolució de data 2 de juny de 2014, i exposa el seu desacord amb la resolució desestimatòria al seu recurs d'alçada.
En primer lloc, el Síndic posa de manifest que entre la data de la sol·licitud i la de la resolució han passat més de set anys, la qual cosa és contrària als principis de bona administració i a la diligència que correspon a l'activitat administrativa. Aquesta demora, a més, pot fer disminuir la confiança de l'administrat davant l'Administració, atès que veu frustrada la seva possibilitat d'accés als recursos, les prestacions i els serveis a què té dret. Això és encara més greu si es té en compte que el col·lectiu de les persones amb discapacitat és creditor, per expressa disposició constitucional i estatutària, d'una protecció especial per part de les administracions públiques.
En segon lloc, cal tenir present que la sol·licitud del promotor de l'any 2006 es va presentar d'acord amb els requisits establerts a l'Ordre del Departament de Benestar Social i Família de 20 d'abril de 1998, per la qual s'estableix el Programa d'ajuts per a l'accés als habitatges amb serveis comuns per a persones amb disminució derivada de malaltia mental. Tot i així, la denegació de la sol·licitud es fonamenta en l'incompliment d'un dels requisits de l'Ordre BSF/27/2012, de 8 de febrer, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió de prestacions per a l'accés als serveis d'habitatges per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental per a l'any 2012.
Ara bé, enlloc no s'explica quina ha estat la tramitació de l'expedient des del moment de la sol·licitud o si hi ha hagut altres propostes de recurs en aquest cas, o quin ha estat el procés que s'ha seguit des de l'any 2006 per arribar a resoldre, l'any 2014, sobre la base d'una norma que, entre altres coses, estableix que el termini màxim per resoldre mitjançant resolució degudament motivada és de tres mesos.
En tercer lloc, el Síndic ha posat de manifest en diverses ocasions les dificultats en què es troben les persones que no han pogut accedir a un recurs o serveis d'habitatge adequat a les seves pròpies necessitats específiques, quan es tracta de persones amb discapacitats de tipus psíquic i/o problemàtiques socials derivades de malaltia mental. Encara que manquin recursos adequats, l'Administració ha de proposar solucions per a atendre aquestes persones, que formen part d'un dels col·lectius respecte dels quals l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que cal dotar d'una protecció especial (article 40.5).
I finalment, cal tenir present la finalitat de l'ajut que sol·licita el promotor, destinat a cobrir les necessitats específiques que es deriven d'una situació de discapacitat i malaltia mental, a fi de reflexionar sobre la configuració i dotació d'aquestes ajudes d'ara endavant. Així, cal incidir en la necessitat de reforçar les polítiques i les mesures de protecció de les persones amb discapacitat i de promocionar actuacions destinades a millorar-ne l'autonomia.
En vista d'aquestes consideracions, el Síndic:
1. Suggereix al Departament de Benestar Social i Família que doni les instruccions oportunes per tal que es convoqui el promotor a una entrevista personal amb els professionals del Departament per tal d'estudiar, conjuntament, quins dels recursos, prestacions i serveis existents a la Cartera de Serveis Socials de Catalunya vigent des de l'any 2010 poden ser adequats per atendre les necessitats d'habitatge que manifesta que té, i quins passos ha de seguir per tal d'accedir-hi.
2. Recorda que les mesures que configuren el programa de prestacions per a l'accés als serveis d'habitatges per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental tenen per objecte pal·liar els greuges comparatius que per a aquestes persones es deriven de la seva situació de discapacitat i malaltia mental.
3. Recorda el deure legal de totes les administracions públiques de resoldre, dins del termini legalment establert, les sol·licituds presentades pels ciutadans.
4. Pel que fa concretament a les sol·licituds de prestacions per a l'accés als serveis d'habitatges per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental, recorda al Departament de Benestar Social i Família la necessitat de resoldre expressament dins del termini establert en les respectives convocatòries i d'exposar el motiu pel qual s'han denegat les sol·licituds.
El Departament de Benestar Social i Família reconeix que el perfil del promotor no s'adequa al dels usuaris dels serveis de llar-residència permanent, sinó que necessita un servei residencial especialitzat. Entre altres coses, s'exposa que "s'està buscant una solució, tot i que no hi ha residències per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental que puguin facilitar suport a les activitats de la vida diària."
Tot i això, un cop revisada la normativa vigent i la documentació aportada, convé fer algunes consideracions:
En primer lloc, cal tenir en compte que el referent normatiu bàsic en aquest assumpte ve donat per les previsions del Decret 318/2006, de 25 de juliol, dels serveis d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat. Tenint en compte aquesta normativa i la valoració que es fa de les necessitats del promotor que, segons l'informe del Departament, precisa ajudes per a les activitats de la vida diària, cal entendre que és aquest tipus de servei, existent dins del catàleg de la Cartera de serveis socials, el que s'ha de garantir al promotor.
Addicionalment, cal tenir en compte que d'acord amb l'article 2 del Decret 142/2010, d'11 d'octubre, les prestacions garantides de la Cartera de Serveis Socials són exigibles com a dret subjectiu.
Tenint en compte tot això, el Síndic ha reiterat els seus suggeriments.