El 13 de setembre de 2010 el Síndic va sol·licitar informació a Adigsa sobre aquest assumpte. En resposta a aquesta petició, en data 18 d'octubre de 2010, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (en endavant DMAH), competent en aquells moments en matèria d'habitatge, va trametre un escrit de resposta.
En síntesi, en aquest informe s'exposava que, d'acord amb les dades que consten sobre la promotora a l'Agència Tributària, Adigsa va trametre a la persona interessada un informe de vida laboral i una comunicació perquè acredités els ingressos obtinguts durant els exercicis 2008 i 2009, atès que podia haver superat el límit de 22.000 euros que la norma reguladora de l'ajut estableix com a llindar màxim per tenir dret a percebre aquest ajut.
L'informe conclou que la reclamant va cobrar l'ajut corresponent a les mensualitats de febrer de 2008 a desembre de 2009 i que, si finalment s'acredita l'incompliment del requisit abans citat -ja que a hores d'ara el procés de revisió encara no ha finalitzat-, s'obrirà un procés per reclamar la devolució dels ingressos percebuts indegudament.
Un cop examinat el contingut de l'informe i també l'escrit d'al·legacions que, en aquest procés de revisió, la persona interessada va formular el mes d'agost de 2010, un cop va rebre la comunicació que li requeria la informació acreditativa dels seus ingressos bruts corresponents als anys 2008 i 2009, el Síndic formula les consideracions següents:
Primer, la reclamant exposa en les seves al·legacions que els mesos de desembre de 2008 i 2009 va percebre una quantitat en concepte de gratificació extraordinària que l'organisme on presta els seus serveis abona al treballador únicament si s'assoleixen uns objectius fixats per la direcció al començament de cada exercici.
Per aquest motiu, en el moment de presentar la sol·licitud d'RBE, el certificat d'havers de la sol·licitant va resultar inferior al límit de 22.000 euros previst a l'article 2.1.c) del Reial decret 1472/2007, atès que necessàriament no podia computar-se-li un pagament que no només és de quantia indeterminada sinó que fins i tot la seva percepció no és segura, ja que depèn del compliment de determinades condicions.
També cal afegir que, l'any 2008, aquesta quantitat extraordinària va ser d'un import de 1.842,47 euros, amb la qual cosa se superava el topall màxim de percepcions per aquell exercici en 379,08 euros, segons les dades de l'expedient. No consten, en canvi, les dades referides a l'any 2009.
El Síndic entén que la quantificació exacta d'aquest import és molt rellevant, ja que permet valorar en la seva justa mesura l'abast de l'incompliment. A més, permet afirmar que, si bé materialment és cert que es va superar el topall dels 22.000 euros, aquest excés en cap cas no suposa que s'hagi vulnerat la finalitat o l'esperit de la norma.
Per això, aquesta institució recorda que l'ajut de l'RBE sorgeix de la necessitat social d'afavorir que els joves puguin accedir a un habitatge digne, en un Estat amb una edat d'emancipació per sobre de la mitjana europea -segons dades de l'Informe Eurostat referit a 2008-, i en el marc actual de crisi econòmica i de contenció de salaris per part de les empreses, que només agreugen la situació.
Per tant, el Síndic entén que aplicar amb literalitat radical l'esmentat article 2.1.c), en aquest cas, seria contrari a l'esperit del Reial decret citat, tot i que òbviament la norma ha de fixar uns límits, regular uns supòsits i establir uns requisits per decidir qui té dret a percebre la prestació i qui no.
Així, doncs, el Síndic comparteix l'obligació de l'Administració de dur a terme aquestes tasques revisores periòdiques per tal que efectivament s'acompleixin les finalitats que els ajuts persegueixen, tal com recull l'exposició de motius de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions: "el control de les conductes fraudulentes que es poden donar en aquest àmbit són essencials per aconseguir assignacions eficaces i eficients des d'aquesta modalitat de despesa i fer compatible la creixent importància de les polítiques de subvencions amb l'actual orientació de la política pressupostària". Precisament, des d'aquesta concepció de l'assignació eficaç i eficient dels ajuts, el Síndic no considera adequada la decisió de suspendre els pagaments en determinades circumstàncies.
Segon, el Síndic va obrir l'actuació d'ofici número 04240/10, atès que el supòsit de fet que es planteja en aquesta queixa no és únic, en constatar-se casos similars en aquesta institució, a més de l'aparició d'aquesta notícia en la premsa. Precisament, en el marc d'aquesta actuació, el Síndic es va adreçar a Adigsa el passat mes d'octubre de 2010.
A final de desembre, com a resposta, el DMAH va aportar dades estadístiques sobre la quantitat d'expedients d'RBE a Catalunya en què s'ha suspès el pagament perquè l'Agència Tributària ha detectat irregularitats i es remet a l'article 2.1.c) del Reial decret 1472/2007 per deixar clar que tots aquests ingressos per rendiments de treball de caràcter imprevist (hores extres, ingressos per l'assoliment d'objectius, etc.), han de computar dins del topall dels 22.000 euros que la norma fixa per tenir dret a l'ajut.
El gran nombre d'expedients que es troben en aquesta situació, que podrien acabar de manera que els seus beneficiaris hagin de retornar les quantitats ja percebudes i abonar els interessos de demora corresponents, són la prova que tant la normativa reguladora de l'ajut -modificada en dues ocasions- com el procediment de gestió han estat poc encertats.
La resolució d'aquests expedients en els termes indicats més amunt, en definitiva, suposaria un empitjorament de la situació econòmica dels beneficiaris en relació amb la que tenien abans de rebre l'ajut, i seria contrària a l'esperit i a la finalitat dels ajuts. La seva situació també s'agreujaria pel fet que s'exigeixen uns interessos de demora (article 17 de la Llei 47/2003, general pressupostària, en relació amb els articles 38.1 i 40.1 de la Llei 38/2003, general de subvencions), la quantia dels quals augmentarà a causa de la lentitud del mateix procediment.
En conclusió, el Síndic suggereix al Departament de Territori i Sostenibilitat que valori estimar les al·legacions presentades per la persona interessada i deixar sense efecte la revisió iniciada, atès que seria contrari a una interpretació teleològica de la norma, si s'exigís la devolució de l'import de l'ajut percebut per superar el topall d'ingressos en una quantia imprevista quan va formular la sol·licitud.