PLANTEJAMENT
La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resolució de 9 de maig de 2013 relativa als deutes de l'herència jacent de la seva mare, que va morir el 20 de desembre de 2008 sense haver atorgat testament.
Explica que el mes de juny de 2012 va trobar a la bústia un avís de notificació de l'Organisme de Gestió Tributària (en endavant ORGT) consistent en un requeriment del títol d'ocupació de la finca on resideix, situada a Santa Maria de Palautordera.
En el requeriment s'indica que s'ha instruït un procediment administratiu de constrenyiment contra el deutor, avui herència jacent, per deutes amb la hisenda municipal de Santa Maria de Palautordera, i que s'ha tingut coneixement, per mitjà del padró d'habitants, que la promotora està empadronada a la finca, propietat del deutor. Per això se la requereix a fer arribar còpia del títol d'ocupació de l'immoble esmentat.
La promotora exposa que es va adreçar a l'ORGT perquè li facilitessin informació amb relació al procediment administratiu, i que li van donar còpia d'un requeriment d'aportació de dades de 16 d'abril de 2012 i d'una carta de pagament de 5 de juny de 2012, relatiu al deute tributari de l'herència jacent, per import de 32.261,27 euros. Va presentar un escrit el 20 de juliol de 2012 a l'ORGT, en el qual manifestava la disconformitat amb la tramitació del procediment administratiu tributari i exposava, entre altres qüestions, que no havia rebut cap notificació prèvia amb relació a aquest procediment, motiu pel qual no havia pogut fer el pagament del deute en període voluntari. Tot i això, no es va admetre a tràmit el recurs interposat per la promotora.
En l'informe de l'Administració s'indica que es va notificar la liquidació de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (en endavant IIVTNU) a l'únic domicili que es coneixia de la causant, i s'indica que segons la base de dades de l'ORGT, estava situat al municipi de Barcelona.
En aquest cas, però el subjecte passiu de la liquidació de la plusvàlua no és la causant, sinó l'herència jacent d'aquesta. Per tant, el domicili on s'han practicat les notificacions, és a dir, el domicili fiscal de la mare de la promotora no és l'únic que l'Administració ha de considerar procedent per intentar practicar les notificacions dirigides a l'herència jacent de la causant.
Segons s'informa, s'ha verificat que en data 11 de febrer de 2010, la promotora va presentar una ordre de domiciliació bancària al centre d'informació tributària de l'ORGT en què assenyalava expressament com a conceptes a domiciliar l'impost sobre béns immobles (en endavant IBI) i les taxes, i va indicar l'herència jacent de la seva mare com el contribuent de dits conceptes des de l'exercici 2010.
Si bé és cert que en l'ordre de domiciliació del 2010 la promotora es va identificar com a cotitular del compte corrent facilitat i no es va identificar com a representant de l'herència jacent, una actuació de bona administració hagués estat indagar sobre un domicili adequat per dirigir la notificació a l'herència jacent, a fi que el possible representant de l'herència jacent o els cridats a hereus poguessin tenir coneixement de l'acte que es pretenia notificar.
D'altra banda, si bé és cert que la notificació per compareixença és un mitjà legalment admissible en la legislació tributària, cal que aquesta publicació de l'anunci de notificació compleixi el que estableix l'article 112 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, i en aquest cas, en vista de les dates de les publicacions de les notificacions per compareixença no es pot considerar que s'hagués complert l'article 112 de la Llei general tributària, que disposa que la publicació en el butlletí oficial corresponent s'ha d'efectuar el dia 5 i 20 de cada mes o, si escau, el dia immediat hàbil posterior.
Per tant, pel que fa a les notificacions de les liquidacions de l'IIVTNU, de les resolucions sancionadores, de les provisions de constrenyiment de les liquidacions tributàries i de les sancions tributàries, val a dir que la publicació edictal no va respectar els dies de publicació establerts en la Llei general tributària.
La manca de compliment dels requisits establerts a l'article 112 de la Llei general tributària en la pràctica de les notificacions per part de l'Administració fa que l'acte administratiu no pugui produir plens efectes.
La conseqüència de no haver tingut coneixement de les resolucions sancionadores ni de les provisions de constrenyiment no ha permès que qui tingués la condició de representant de l'herència jacent pogués actuar en defensa dels seus drets o interessos o disposés de la possibilitat de pagar sense recàrrec, interessos i costes o amb un recàrrec de percentatge inferior al que se li ha reclamat.
Per tot això, i atès que no s'ha complert l'article 112 de la Llei general tributària i per aquest motiu s'ha pogut causar indefensió a la persona interessada, cal anul·lar la via de constrenyiment de les resolucions sancionadores per la notificació defectuosa de les resolucions i de les provisions de constrenyiment de les sancions tributàries, i també s'ha d'entendre nul·la la notificació de les provisions de constrenyiment de les liquidacions de l'IIVTNU per un defecte de forma en la notificació.
D'acord amb tot això, el Síndic suggereix a l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona que s'adoptin els acords que corresponguin per deixar sense efecte la via de constrenyiment de les liquidacions de l'IIVTNU i de les resolucions sancionadores, atès que no s'han practicat les notificacions de les resolucions sancionadores ni de les provisions de constrenyiment de les liquidacions de l'IIVTNU i de les sancions tributàries, d'acord amb allò establert a l'article 112 de la Llei general tributària, i, si escau, que s'acordi la devolució de les quantitats indegudament ingressades més els interessos corresponents.
L'Administració no ha acceptat el suggeriment del Síndic, però s'ha constatat que en l'actualitat les notificacions per compareixença ja es publiquen els dies 5 i 20 del mes, tal com estableix l'article 112 de la Llei general tributària, motiu pel qual el Síndic dóna per closes les seves actuacions en aquest assumpte.