Uns propietaris afectats pel Projecte de reparcel·lació del PAU-1 del Sector 1 de la Modificació del Pla general metropolità (MPGM) en l'àmbit discontinu Batllò-Magoria i certes parcel·les situades a la Via Laietana i als carrers Pau Claris, Girona i Carrera, manifesten la seva disconformitat amb la manca de pagament de les indemnitzacions substitutòries.
En data 5 de setembre de 2008 la Comissió de Govern va aprovar el Text refós del Projecte de reparcel·lació esmentat. En el mes de març de 2009 va notificar-se la fermesa en via administrativa de l'acord d'aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, fermesa que comporta, entre altres, l'extinció dels drets reals i personals sobre les finques aportades, impedeix la continuació de qualsevol situació arrendatària i requereix el desallotjament de les finques en un termini de cinc mesos.
El mes de maig els promotors de la queixa van posar a disposició de la Junta de Compensació les finques requerides i van sol·licitar la satisfacció de les indemnitzacions substitutòries de les quals són titulars.
En data 10 de maig de 2009 van trametre un escrit a l'Ajuntament de Barcelona per tal que, en qualitat d'administració tutelar de la gestió urbanística, intercedís davant la manca de pagament de les indemnitzacions i la manca de resposta per part de la Junta de Compensació als requeriments efectuats pels propietaris afectats. El promotor de la queixa exposa que tampoc no n'ha rebut cap resposta.
L'Ajuntament de Barcelona indica que en data 11 de juny de 2008 la Comissió de Govern Municipal va aprovar definitivament aquest projecte de reparcel·lació i, en data 31 de juliol de 2008, el Text refós per executar-lo.
El mes de novembre de 2008, es va notificar la fermesa, en via administrativa, de l'acord d'aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació i es va comunicar la finalització de les situacions d'arrendament, tant a propietaris com a ocupants.
En la notificació efectuada als propietaris de les finques afectades i promotors d'aquesta queixa, se'ls informava que la fermesa administrativa de l'aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació comportava l'extinció dels drets reals i personals que requeien sobre les finques aportades a l'àmbit i se'ls requeria per desallotjar els immobles en el termini màxim de cinc mesos.
En data 6 de maig de 2009, les persones interessades van presentar un escrit davant la Junta de Compensació en què manifestaven que les finques afectades per la situació descrita més amunt ja es trobaven a disposició de la Junta; que deixaven de gaudir dels drets i les prerrogatives que els havien assistit en qualitat de propietaris, i que demanaven el pagament de les indemnitzacions substitutòries que els havien estat reconegudes en el Projecte de reparcel·lació. No consta que la Junta de Compensació hagi donat resposta expressa a l'escrit, si bé consta un escrit de la Junta de Compensació adreçat a la corporació local que informava de les manifestacions efectuades pel representant dels propietaris en un altre escrit de data 18 de novembre de 2009.
Així, doncs, s'estan efectuant actuacions pròpies del sistema de gestió urbanística. A tall d'exemple, consta que els propietaris inclosos de finques aportades han satisfet almenys una liquidació corresponent a les quotes urbanístiques, i en els cas d'aquells a qui el compte de liquidació provisional els atorga un saldo positiu a més d'estar obligats al pagament de les quotes d'urbanització, s'ha procedit a la compensació entre els imports. A aquest efecte, es va retornar l'import de les quotes urbanístiques per aquells propietaris que es trobaven en aquesta situació i ja havien satisfet el pagament d'una primera liquidació. També s'ha dut a terme el reallotjament provisional d'alguns ocupants legals de finques.
Sobre la base del que s'ha exposat i atesa la seqüència de fets i la situació fàctica actual, el Síndic formula les consideracions següents:
El Síndic recorda que l'article 151 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, estableix les condicions d'eficàcia del projecte de reparcel·lació. A aquest efecte, determina la necessitat que s'hagi acreditat que s'ha fet el pagament o el dipòsit de les indemnitzacions corresponents a les persones propietàries a les quals, atesa l'escassa quantia dels seus drets, el projecte no adjudica finques resultants. És precís també acreditar el pagament o dipòsit de les indemnitzacions per l'extinció dels drets preexistents sobre les finques aportades.
En el mateix sentit, l'article 152 determina que la certificació de l'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació que ha d'expedir l'òrgan competent als efectes de la inscripció del projecte en el Registre de la propietat ha de fer constar, a més de l'acord d'aprovació definitiva, el compliment de les condicions d'eficàcia que assenyala l'article anterior i la fermesa en via administrativa de l'aprovació definitiva del projecte.
Amb els preceptes esmentats més amunt, la normativa urbanística ha volgut establir un règim garantista per als propietaris que queden exclosos de la comunitat reparcel·latòria per ser titulars de drets d'escassa quantia i pels titulars de drets i càrregues incompatibles amb el planejament. Tant és així que el pagament o dipòsit d'aquestes indemnitzacions es configura com una condició sense la qual el projecte de reparcel·lació no pugui prosperar.
També recorda que l'ordenació urbanística crea desigualtats entre els propietaris i que la institució de la reparcel·lació es configura com un mecanisme jurídic urbanístic per regularitzar o compensar les desigualtats generades per la ubicació dels aprofitaments urbanístics.
Una elusió en l'observació dels preceptes d'obligat compliment esmentats més amunt comporta desvirtuar el fonament del sistema d'actuació de reparcel·lació, que és el repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues derivades de la transformació urbanística.
Alhora posa en dubte la virtualitat del projecte de reparcel·lació i la validesa jurídica dels actes realitzats sota la seva empara si resulta acreditat que no s'han complert els requisits d'eficàcia jurídica. L'Ajuntament no és aliè a aquest fet, ja que en tant que òrgan competent per certificar l'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació a efectes d'inscripció en el registre de la propietat, ha de fer constar, entre altres, que s'ha fet el pagament o dipòsit de les indemnitzacions.
D'altra banda, i d'acord amb l'article 127 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya, l'acord d'aprovació d'un projecte de reparcel·lació comporta l'extinció o la transformació de drets i de càrregues. Efectuada formalment l'extinció de relacions jurídiques el mes de novembre de 2008 en relació amb les finques afectades, un retard no justificat en el pagament de les indemnitzacions sobretot per als propietaris no adjudicataris de finca resultant pot comportar la generació d'uns perjudicis que no tenen el deure jurídic de suportar, i més quan sí que s'ha efectuat el pagament de les indemnitzacions corresponents als propietaris que són adjudicataris de finques resultants, en clara contradicció amb l'esperit de prelació de crèdit establert en l'article 151 del Reglament de la Llei d'urbanisme.
Finalment, i en relació amb un dels motius de disconformitat exposat pels promotors de la queixa consistent en la manca de resposta als escrits presentats tant davant de la Junta de Compensació, en què se sol·licitava el pagament de les indemnitzacions, com davant de l'Ajuntament de Barcelona, en què se sol·licitava la seva intervenció en qualitat d'ens tutelant de l'actuació urbanística, tot i que consta un informe de la Junta de Compensació en resposta a les qüestions plantejades pel representant dels propietaris, no consta que ni la Junta ni l'Ajuntament hagin donat resposta expressa als escrits.
La titularitat del procés urbanístic, com a activitat d'execució del planejament, correspon a l'Administració, en concret als ajuntaments. Tot i les fórmules participatives dels particulars en la gestió urbanística, no es pot oblidar que aquesta és una activitat pública, que pot ser considerada des d'un servei a una mera intervenció administrativa o de foment, però en tot cas correspon a l'Administració local la direcció i el control del procés urbanístic. Per aquest motiu, l'ajuntament es configura com l'ens tutelar de les entitats col·laboradores que participen en l'execució urbanística i es troba obligat a vetllar pel compliment dels fins pels quals les entitats han estat creades, ha d'actuar davant una situació d'inactivitat d'aquestes entitats i ha d'intervenir tot reconduint les actuacions a fi de garantir la seguretat jurídica i el principi de legalitat.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix al consistori:
Primer, que tuteli el procés d'execució urbanística i dugui a terme les actuacions necessàries perquè es doni compliment a les condicions d'eficàcia establerta per la normativa urbanística i garanteixi que els actes efectuats per la Junta de Compensació gaudeixin de la preceptiva cobertura jurídica per validar-los.
Segon, que tuteli el procés d'execució urbanística i dugui a terme les actuacions necessàries perquè es paguin les indemnitzacions.
Tercer, que doni resposta expressa a l'escrit adreçat a la corporació local per part de les persones interessades en data 10 de maig de 2009 i tuteli l'actuació de la Junta de Compensació per tal de donar resposta expressa a l'escrit presentat en data 6 de maig de 2009.
Aquests suggeriments han estat plenament acceptats per l'Ajuntament de Barcelona, per la qual cosa el Síndic dóna per tancades les seves actuacions en aquest assumpte.