L'Ajuntament de Torredembarra assenyala genèricament que els documents sol·licitats per la promotora estan afectats per la legislació que protegeix el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, però no s'addueix cap motivació més específica amb relació a la negativa a identificar el denunciant, que és el que motiva específicament aquesta queixa.
La controvèrsia se centra, per tant, a determinar si la promotora de la queixa, que té la condició de persona interessada en el procediment incoat per infracció urbanística, pot accedir a la denúncia i, essencialment, a les dades identificatives del denunciant.
El nom i els cognoms són dades personals, a efectes de la legislació de protecció de dades personals. Per tant, en primer lloc, cal valorar si des de la perspectiva de les normes sobre protecció de dades personals és viable la comunicació al denunciat de la identitat del denunciant.
Aquest accés a la identitat del denunciant comporta una cessió o comunicació de dades a tercers que, per regla general, requereix el consentiment del titular de les dades, de conformitat amb l'article 11 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades personals.
Una de les excepcions al requisit del consentiment per accedir a les dades, d'acord amb el mateix article 11 esmentat, és que l'accés estigui previst per llei. Queden excloses d'aquesta excepció les dades relatives a la intimitat, però el nom i cognoms, si bé són dades personals identificatives, no formen part de l'esfera d'intimitat tal com ha estat delimitat aquest concepte per la jurisprudència.
Conseqüentment, cal determinar si una norma amb rang de llei habilita l'accés del denunciat a les dades identificatives del denunciat. Des d'aquesta perspectiva, cal fer referència a l'article 35 a) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que estableix el dret dels ciutadans a conèixer, en qualsevol moment, l'estat de tramitació dels procediments en què tinguin la condició de persones interessades i a obtenir còpia dels documents que s'hi continguin.
La condició de persona interessada de l'imputat en un procediment sancionador no planteja cap dubte. Per aquesta raó, l'imputat pot accedir al contingut de l'expedient sancionador, a l'empara de l'article 35 a) indicat i en concordança amb l'article 11 de la Llei orgànica 15/1999, també citat. Si la denúncia forma part de l'expedient sancionador, i atès que no s'admet la denúncia anònima, l'inculpat pot, en principi, accedir també a la identitat del denunciant.
Cal tenir en compte, però, que la denúncia no és un requisit per a la incoació d'un expedient sancionador, que s'inicia sempre d'ofici. Per tant, una denúncia no necessàriament dóna lloc a la instrucció d'un procediment sancionador ni en forma part integrant, ja que és possible que s'arxivi o que doni lloc a la instrucció d'un expedient informatiu previ, amb la idea de determinar si existeixen indicis que justifiquin l'obertura d'expedient sancionador o no.
En aquests casos, l'imputat no tindria accés a la denúncia a l'empara de l'article 35 de la Llei 30/1992, com a persona interessada en el procediment sancionador, perquè es tracta d'un document extern a l'expedient sancionador, incorporat a un altre expedient, el d'informació prèvia.
Tot i això, cal tenir en compte que, quan l'expedient d'informació prèvia fonamenta la posterior resolució d'incoació d'expedient sancionador, sembla difícil sostenir que l'imputat no és persona interessada en aquest procediment previ, en la mesura que conté actuacions preliminars que han estat determinants per a la decisió d'incoar el procediment sancionador.
Des d'aquesta perspectiva, si l'imputat té també la condició de persona interessada en l'expedient d'informació prèvia, el seu accés a la denúncia estaria emparat també per l'article 35 de la Llei 30/1992, en concordança amb l'article 11.2 de la Llei orgànica 15/1999.
Tampoc el fet que es tracti de procediments finalitzats modificaria aquesta conclusió, ja que l'article 37.3 de la Llei 30/1992 assenyala que l'accés a documents nominatius està limitat a l'inculpat i al denunciant que acrediti ser-ne persona interessada, quan es tracti de procediments sancionadors i disciplinaris, i al titular de les dades i el tercer que acrediti un interès legítim i directe, per a la resta de casos. Per tant, l'inculpat també pot tenir accés als documents nominatius d'expedients finalitzats si acredita ser persona interessada en aquell procediment.
Per tant, i d'acord amb les consideracions anteriors, cal entendre que no hi ha cap norma que impedeixi, amb caràcter general, l'accés del denunciat al contingut de la denúncia i la identitat del denunciant, ja que les normes en matèria de protecció de dades personals no emparen una prohibició absoluta d'accés, com sembla deduir-se que ha estat el plantejament de l'Ajuntament de Torredembarra.
Dit això, el Síndic assenyala també que el fet que l'ordenament no empari una prohibició absoluta d'accés no significa que s'hagi d'entendre que l'accés a la identitat del denunciant estigui permesa en tots els supòsits per a qui acrediti ser persona interessada en el procediment.
En el nostre sistema jurídic, els drets no es configuren en cap cas com a absoluts -i el dret d'accés a informació no és una excepció- sinó que cal ponderar la seva aplicació amb l'eventual vulneració d'altres drets o interessos legítims.
Des d'aquesta perspectiva, el Síndic entén que, si bé el fet que la denúncia contingui dades identificatives no exclou, de forma automàtica, la comunicació al denunciat, sí que cal tenir en compte que, en determinades circumstàncies, l'accés al contingut de la denúncia podria posar en perill la integritat del denunciant o comportar-li conseqüències negatives en les seves relacions personals, socials i veïnals, o bé represàlies en l'àmbit laboral.
En els supòsits en què es constati un risc cert en aquests termes, s'entén que estaria justificada la negativa a l'accés. Però cal tenir en compte que, en aquests supòsits, el motiu de la negativa a l'accés no seria una invocació genèrica al dret a la intimitat o a les normes sobre protecció de dades, que no emparen la negativa a l'accés en termes absoluts, sinó pel risc d'una eventual lesió a altres drets, com ara el dret a la integritat física i psíquica o el dret al treball.
El Síndic remarca, però, que, de la mateixa manera que no es considera viable una negativa genèrica a l'accés, amb empara en les normes sobre protecció de dades, el Síndic creu que tampoc no seria admissible que es rebutgés l'accés sistemàticament, amb el fonament de la possible vulneració d'aquests drets, plantejada de forma genèrica, sense cap referència al cas concret.
En aquest sentit, la valoració de la sol·licitud d'accés s'ha de fer cas per cas, amb relació a les circumstàncies del supòsit concret, i no de manera automatitzada. Aquesta valoració pot fer necessari demanar al denunciant si consent que es comuniqui la seva identitat al denunciat, per conèixer les raons de la seva oposició, si escau.
Cal precisar, però, que la finalitat d'aquesta petició no és deixar a decisió del denunciant la comunicació de les seves dades -ja s'ha indicat que l'accés no requereix el seu consentiment si ho demana qui té la condició de persona interessada en el procediment- sinó que pretén que l'Administració que ha de decidir disposi dels elements necessaris per ponderar la sol·licitud.
En aquest punt, el Síndic fa una reflexió sobre la regulació del dret d'accés a informació pública en l'ordenament jurídic. No cal estendre's en aquesta qüestió que excediria l'objecte d'aquesta resolució, però sí que cal destacar que l'absència d'una regulació completa del dret d'accés comporta una dificultat especial per resoldre, amb els instruments jurídics disponibles, els supòsits de conflicte entre el dret d'accés i el dret a l'autodeterminació informativa. Amb tot, aquesta dificultat s'entén que no justifica negar l'accés a la identitat del denunciant de forma sistemàtica, per les raons indicades.
D'acord amb les consideracions precedents, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Torredembarra que les peticions d'accés a la identitat del denunciant per part del denunciat es valorin cas per cas i d'acord amb els paràmetres indicats, ja que no es té constància que es fes així en aquest cas. A banda d'això, demana també que es revisi la decisió del consistori.