La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca d'actuació de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat davant el mal estat en què es troben un immoble del municipi, que fa anys que és buit, i el seu pati interior.
L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat informa de totes les actuacions que ha dut a terme en relació amb aquesta finca ja abans que els veïns presentessin les seves denúncies.
Al seu torn, el Síndic recorda que l'article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, i l'article 66 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, estableixen la competència exclusiva dels municipis en matèria de seguretat en llocs públics, disciplina urbanística i protecció de la salubritat pública, fet que comporta que les corporacions locals han d'activar de forma imperativa els mecanismes necessaris per garantir la protecció dels béns jurídics corresponents a les competències esmentades.
El deure de conservació és una manifestació de la funció social de l'urbanisme i, per tant, l'Ajuntament està obligat a exercir les potestats de control i intervenció que li atorga la legislació vigent per exigir el compliment dels deures generals dels propietaris d'ús, conservació i rehabilitació de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions. L'instrument establert a aquest efecte és l'ordre d'execució, que es configura com un acte de gravamen que s'imposa als propietaris.
L'incompliment de les ordres d'execució imposades habilita l'Administració competent a l'execució subsidiària a càrrec de la persona obligada; a la imposició de multes coercitives, d'acord amb el que estableix l'article 225 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que es poden reiterar fins que es compleixi l'obligació de conservació, i a la imposició de sancions urbanístiques de conformitat amb els articles 214.d) i 215.d) del Text refós mencionat.