Atès que la decisió de reducció pressupostària podia comprometre la viabilitat de les tasques desenvolupades per entitats sense ànim de lucre que treballen per a la integració laboral d'aquests col·lectius, el 6 de juny de 2012 va tenir lloc una reunió a la seu de la institució del Síndic amb les entitats més representatives del sector per conèixer de primera mà la problemàtica.
Atès que l'article 149.1.7 de la Constitució espanyola atribueix a l'Estat la competència exclusiva sobre la legislació laboral, el Síndic ha traslladat a tots els grups parlamentaris del Congrés que han obtingut representació en les circumscripcions de Catalunya, al president del Congrés i al Defensor del Poble, les consideracions següents:
Tal com es va posar de manifest en l'Informe del Síndic de Greuges de Catalunya corresponent a l'any 2011, aquesta institució és conscient de la dimensió i les conseqüències de la crisi econòmica i de l'estret marge de moviment de què disposen les institucions públiques a l'hora d'establir el límit de despesa pressupostària. Tot i aquest context, però, no es pot oblidar que els poders públics continuen disposant de la discrecionalitat necessària per establir, dins dels marges donats, la priorització de les partides pressupostàries i l'enfocament de les polítiques públiques.
Així doncs, a l'hora de determinar les polítiques públiques i el finançament que es destina a cada política, els poders públics han de ser especialment curosos en la reducció pressupostària per les conseqüències que pot significar per als col·lectius més vulnerables de la societat i han de preservar el compliment del que disposa la normativa. En aquest sentit, cal tenir en compte que la reducció d'una determinada partida pressupostària no pot comportar la impossibilitat de dur a terme una mesura prevista normativament, en garantia del principi de seguretat jurídica.
La decisió de reduir la despesa no és una decisió tècnica menor, sinó que té efectes substancials sobre el dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental. Cal tenir en compte que si aquesta reducció pressupostària arriba a entrar en vigor, s'aplicarà en el marc d'una regulació que imposa un determinat nivell.
Així, per exemple, si la quantia que consta en la partida del projecte dels pressupostos generals de l'Estat destinada per a aquest any no cobreix el cost del 50% del salari mínim interprofessional que exigeix l'article 14 de la Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social dels minusvàlids (en endavant LISMI), i, si amb la decisió de la reducció es canvia aquest nivell, sembla que no es complirà el principi constitucional de seguretat jurídica ni el de vinculació del pressupost a la cobertura de les obligacions legalment establertes.
Per aquest motiu, l'adopció d'aquesta mesura de reducció del crèdit pressupostari corresponent significa una modificació substancial de la LISMI i, si cal adoptar-la, s'hauria de fer mitjançant l'instrument normatiu necessari i una inserció adequada en el marc normatiu preexistent, amb garantia d'un debat públic i democràtic de la decisió i de les seves conseqüències.
Més enllà d'això, i tot i ser conscients de la conjuntura econòmica actual, considerem que els poders públics han de continuar treballant per la participació i la inclusió plena i efectiva de totes les persones en la societat.
En concret, atès l'impacte de què alerta el sector que pot tenir la reducció pressupostària en les polítiques actives d'ocupació per a les persones amb discapacitat i trastorn mental, les administracions competents han de continuar adoptant totes les mesures de discriminació positiva que tinguin a l'abast per complir els manaments que es desprenen del marc normatiu esmentat, amb l'objectiu darrer de remoure els obstacles i perseverar en l'assoliment de la igualtat material d'aquest col·lectiu i en la seva plena integració en la vida social. I, en qualsevol cas, per evitar tornar enrere en les fites assolides en la incorporació d'aquestes persones a la societat, mitjançant la seva integració en el mercat laboral.
Amb aquesta finalitat, i sens perjudici de les consideracions esmentades sobre l'adequació normativa d'aquesta reducció pressupostària, l'Administració de la Generalitat, en compliment de les seves competències en la matèria i en exercici de la potestat de foment atribuïda legalment, hauria d'adoptar totes les mesures a l'abast, com així ho ha manifestat públicament, per continuar amb la política de subvencions i ajuts adreçats a la inserció laboral de les persones amb discapacitat i trastorn mental, tant en l'ocupació ordinària mitjançant el treball amb suport com en l'ocupació protegida per mitjà dels centres especials d'ocupació.
El Síndic considera que aquestes mesures s'haurien d'adoptar de manera immediata, sens perjudici de l'anàlisi a llarg termini i consensuat amb el sector sobre l'actual model d'integració laboral de les persones amb discapacitat i trastorn mental.