La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el tracte que va rebre d'una doctora de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (en endavant ICAMS) de les Franqueses del Vallès.
Concretament, es queixa perquè el seu espòs va haver de romandre dret durant la visita, perquè la col·locació del llum de sobretaula de la metgessa impedia una bona comunicació visual i perquè la metgessa no la deixava explicar-se ni li va aclarir alguns termes tècnics quan li ho va demanar.
Després d'analitzar l'escrit de la persona interessada i l'informe de l'ICAMS, el Síndic fa les consideracions següents:
Tot i que no es pot afirmar que per si sol no haver facilitat una cadira a l'acompanyant de la promotora o no tenir ben col·locat el llum suposi cap infracció, és obvi que les persones interessades ho puguin percebre com una falta de respecte, cosa que contribueix a crear un clima d'hostilitat i de crispació contrari al que cal crear per evitar situacions desagradables o fins i tot de violència.
D'altra banda, l'informe de l'ICAMS indica que la doctora va haver de demanar la intervenció dels mossos com fa en cada ocasió que hi ha possibilitat d'agressió i, en aquest cas concret, l'acompanyant de la persona interessada no només va aixecar el to de veu sinó que també se li va dirigir de manera violenta.
El Síndic recorda que cal diferenciar entre mesures de prevenció (totes les que es poden aplicar abans que es produeixi una agressió) i l'actuació davant l'agressió (mesures que s'apliquen un cop ja s'hagi produït l'agressió). I posa èmfasi en el fet que s'hauria de fomentar l'aplicació de mesures de prevenció per evitar que s'arribi a produir l'agressió.
En aquest sentit, caldria recordar a la metgessa avaluadora la importància de prestar atenció a tots els detalls que puguin contribuir a un millor ambient en la consulta, amb independència de l'avaluació que ha d'efectuar i/o les expectatives de les persones que són visitades. En definitiva, cal que cadascuna de les parts (pacients i professionals de la sanitat) contribueixi tant com sigui possible a evitar arribar a aquestes situacions.
D'altra banda, pel que fa a la qüestió estrictament mèdica, la metgessa afirma que va donar a la persona interessada tot tipus d'explicacions de manera reiterada, tantes vegades com li ho va preguntar i que no és cert que no mirés els informes i les radiografies que va aportar sinó que va demanar proves complementàries per poder valorar de manera encara més acurada la seva capacitat funcional.
Així, la versió que fa dels fets la metgessa avaluadora no es correspon exactament amb la de la persona interessada, i això dificulta l'actuació del Síndic atès que qualsevol acció investigadora s'enfronta amb la dificultat d'objectivar els fets als quals es fa referència. Això fa que no sigui possible fer una valoració sobre aquest punt.
Això no obstant, cal recordar amb caràcter general el dret de les persones que són ateses per l'Administració sanitària a ser tractades de manera respectuosa i educada, amb independència de les seves expectatives.