El promotor s'ha adreçat al Síndic per comunicar el seu malestar pel fet que un establiment de bar, situat en els baixos de l'immoble on viu, segueix produint molèsties per sorolls, malgrat que una resolució de l'Ajuntament de Granollers de 3 de maig de 2010 atorgava al titular dos mesos per corregir les deficiències comprovades, segons l'informe tècnic municipal de 12 d'abril de 2010.
Aquest informe tècnic conclou que els valors límits d'immissió en l'ambient interior superen en 10 decibels (en endavant db) els màxims admesos a l'interior de l'habitatge afectat i en horari nocturn, de 23 hores a 7 hores. L'informe també constata que hi ha un equip musical amb una potència acústica superior als 100 db que té el limitador desconnectat; dos billars que no consten a la llicència i un projector de vídeo.
L'Ajuntament de Granollers ha tramès un informe de l'Àrea d'Activitats en resposta a la petició d'informació cursada arran de la queixa per les molèsties per sorolls de l'establiment de bar.
Aquest informe dóna compte de l'actuació del titular de l'establiment a partir de la notificació de l'ordre de cessament de l'activitat per no haver adoptat les mesures correctores ordenades dins del termini atorgat. Aquest cessament es va efectuar quan el titular va manifestar que ja les havia implementat, tot i que en la inspecció que es va dur a terme al novembre es va comprovar que eren insuficients. Aquesta comprovació va motivar que el responsable de l'establiment decidís tancar el local per fer-hi les obres d'insonorització precises. En la data de l'informe, el 20 de gener de 2011, l'establiment seguia tancat.
L'informe municipal assenyala que els bars poden disposar d'equips musicals si està limitat acústicament el nivell d'immissió a l'interior del local de 68 db, per la qual cosa caldrà disposar d'un limitador, si es vol seguir tenint música.
Amb relació a l'activitat musical que pot desenvolupar un establiment amb llicència de bar, el Síndic formula les consideracions següents:
Primer, el Decret 239/1999, de 31 d'agost. que aprova el catàleg dels espectacles públics i les activitats recreatives -vigent fins a l'entrada en vigor del Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives- distingia les activitats musicals de les de restauració. D'aquesta manera, la descripció que es feia de l'activitat de bar, dintre de les activitats de restauració, no incloïa cap tipus d'ambientació musical, a diferència del que succeïa amb el bar musical.
Segon, l'article 29 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de la regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, estableix que cada establiment obert al públic ha de tenir una única llicència o autorització que pot donar cobertura a diversos espectacles públics o activitats recreatives, en els termes que es fixin per reglament.
Tercer, l'article 91 del Decret 112/2010 disposa que un mateix establiment pot organitzar diferents espectacles i activitats recreatives dels que defineix per separat l'annex I, sempre que compleixi tots els requeriments exigits per a cadascun d'ells, que no siguin declarats incompatibles per cap disposició i que no ho siguin físicament o tècnicament. L'article estableix que, entre altres aspectes, s'ha de fer constar la denominació de l'establiment a la llicència, autorització o comunicació prèvia.
Quart, l'apartat IV de l'annex I del Decret 112/2010, de 31 d'agost, estableix que els establiments de restauració poden organitzar altres activitats complementàries amb música de fons ambiental, sempre que el local compleixi les condicions de seguretat i insonorització i estigui degudament autoritzat. L'article 3 del Decret distingeix el concepte d'ambientació musical del concepte de música de fons ambiental. Aquest darrer el defineix com la difusió de música, mitjançant instruments electrònics de petit format, baixa intensitat i potència o en directe mitjançant la veu humana o instruments acústics sense altaveus ni amplificadors, en establiments que no tenen com a objecte principal l'ambientació musical, sempre que no se superi el nombre de decibels que estableix la normativa de contaminació acústica i les ordenances locals. Aquesta és la música que es reprodueix en les activitats recreatives de restauració. Es tracta, doncs, d'una activitat complementària, que s'ha de sotmetre al règim de comunicació, d'acord amb l'article 124 del Decret esmentat.
Cinquè, l'article 33 del Decret 112/2010 estableix que les persones que sol·licitin les llicències i autoritzacions o les comunicacions prèvies han de presentar un estudi d'impacte acústic de l'establiment, espectacle públic o activitat recreativa projectat. Aquesta previsió connecta amb la de l'article 18 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, que subjecta totes les activitats a la presentació d'un estudi d'impacte acústic, amb el contingut fixat a l'annex 10 del Decret 176/2009.
Sisè, l'article 34 disposa que els establiments oberts al públic destinats a espectacles o activitats musicals han de tenir instal·lat un limitador de so amb registrador per assegurar que no sobrepassen els valors límit establerts a la normativa.
Per tant, el Síndic suggereix al consistori que requereixi la presentació d'un estudi d'impacte acústic per garantir que les mesures correctores siguin les apropiades i evitar el cost que per a l'Ajuntament comporta haver de fer inspeccions i mesuraments pel sol fet de rebre una comunicació de l'explotador de l'activitat amb la indicació que ha adoptat les mesures corresponents. També suggereix al consistori que informi el titular de l'activitat de les diferències existents entre el fet d'exercir l'activitat de bar i l'activitat de bar musical per tal d'evitar, en el futur, que desenvolupi una activitat diferent a l'autoritzada. En el cas que l'activitat de bar vulgui incloure una música de fons ambiental, cal que es faci la comunicació prèvia.
Amb aquests suggeriments, es finalitzen les actuacions en aquest expedient.