El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la quota que ha de satisfer en concepte de l'impost sobre béns immobles (en endavant IBI) per una parcel·la de la seva propietat a Vilanova i la Geltrú. Exposa que va adquirir el terreny com a rústic i no va saber que la seva classificació i valoració cadastral havien variat fins que l'any 2014 se li va liquidar per primera vegada l'IBI com a terreny de naturalesa urbana. Explica que les característiques físiques de la zona on es troba el terreny pràcticament no han canviat des que el va adquirir i destaca, en particular, la manca de serveis i la impossibilitat d'edificar-hi.
D'acord amb la informació aportada per l'Ajuntament, el règim urbanístic de la finca és sòl no urbanitzable, qualificat de sòl de valor agrícola, clau 18. El sector on es troba la finca es troba dintre del sòl subjecte a l'IBI, modalitat urbana, establert a la ponència vigent al municipi des de l'any 2006 i, per tant, ha de tributar per aquest impost.
Sens perjudici de la subjecció de la finca a l'IBI, ja sigui en la modalitat de rústega o urbana, el Síndic demana a l'Ajuntament que l'informi sobre la raó per la qual si el planejament urbanístic classifica la finca de sòl no urbanitzable, es troba inclosa en el sector de sòl urbà a efectes de la subjecció a l'IBI en la ponència de valors vigent al municipi.
Així mateix, mitjançant la Llei 13/2015, de 24 de juny, de reforma de la Llei hipotecària, es modifica l'article 7.2.b) TRLCI i es recull normativament el criteri jurisprudencial establert pel Tribunal Suprem en la sentència de 30 de maig de 2014 al qual el sòl urbanitzable que no tingui aprovat l'instrument de planejament que contingui l'ordenació detallada per al seu desenvolupament s'ha de considerar, a efectes cadastrals, sòl de naturalesa rústega. Per aquest motiu, cal procedir a la modificació de la naturalesa del sòl a efectes cadastrals i atorgar-li un nou valor cadastral concordant.
Per tant, el Síndic demana a l'Ajuntament que l'informi si el cas exposat pel promotor seria un dels supòsits d'aplicació de la modificació normativa esmentada més amunt.
Finalment, pel que fa a la liquidació d'ingrés directe mitjançant la qual es reclama l'IBI de la finca corresponent als exercicis de 2010, 2011, 2012 i 2013, atès que consta en el document de la liquidació com a data d'emissió el 9 de gener de 2014 i no es disposa de la data de notificació al subjecte passiu a efectes interruptius de la prescripció, el Síndic demana a l'Ajuntament que acrediti que no s'ha produït la prescripció del dret de l'administració a reclamar l'IBI de l'exercici de 2010, i li suggereix que el doni de baixa en cas que hagi prescrit.