El promotor es queixa de les dificultats amb què es troba en les visites al seu centre d'atenció primària (en endavant CAP) i d'un incident que va tenir lloc el dia 28 de juliol.
La persona interessada és usuària del CAP de Sant Andreu de la Barca, i explica que no pot utilitzar el sistema de seguiment de visites en aquest centre, que funciona amb un dispensador de números que després s'han de visualitzar en pantalla, ja que pateix una disminució visual gairebé absoluta. Això comporta que habitualment hagi de dependre d'altres persones -usuàries o treballadores del centre- per ser avisat, amb les dificultats subsegüents.
Exposa que el passat dia 28 de juliol va haver d'esperar una bona estona perquè la persona que atenia el taulell l'acompanyés a la consulta, en un despatx diferent de l'habitual.
Indica que finalment el va atendre una persona del CAP, a qui va fer saber que volia formular una reclamació. Segons manifesta, dos dies després es va dirigir de nou al CAP amb la intenció de formular la reclamació, i la mateixa persona li va dir que l'havia presentat en nom seu.
El promotor planteja també la seva queixa per aquest fet, ja que no va autoritzar la formulació de la reclamació a nom seu, ni tan sols se li en va facilitar una còpia.
El Departament de Salut exposa que la reclamació al CAP es va gestionar com una reclamació oral, i que per aquest motiu les persones responsables de l'àrea bàsica de salut Sant Andreu de la Barca i de la Unitat d'Atenció al Ciutadà del Servei d'Atenció Primària Baix Llobregat Nord de l'Institut Català de la Salut van mantenir una entrevista amb el promotor per tal d'aclarir aquesta qüestió.
Per tant, cal entendre que es van prendre mesures per donar les explicacions oportunes a la persona interessada directament, mitjançant una entrevista. Sens perjudici d'això, i de la conveniència d'aquestes explicacions personals, el Síndic recorda també la necessitat que en tots els casos s'informi expressament les persones interessades de la possibilitat de presentar reclamacions per escrit, i que siguin avaluades i contestades també per escrit.
Pel que fa al sistema de seguiment de visites, el Departament de Salut indica que es basen en un dispensador de números i un avís mitjançant pantalla lluminosa, de manera que les persones invidents o amb deficiència visual greu necessiten ajuda individualitzada, ja que no en poden fer ús. Assenyala, però, que s'estan estudiant alternatives a aquests sistemes, per tal de procurar una major autonomia a les persones invidents.
El Síndic valora molt positivament aquesta iniciativa d'estudiar mecanismes alternatius, i demana que se l'informi amb més detall dels sistemes que s'estan considerant. El Síndic entén que l'ús de sistemes que permetin una utilització autònoma per part de les persones amb deficiència visual suposaria una contribució important a l'objectiu d'aconseguir un entorn més accessible per a totes les persones, d'acord amb les previsions de la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.
En aquest sentit, el Síndic recorda que la promoció de l'autonomia i la mobilitat de les persones amb discapacitat ha de ser un objectiu preferent per totes les administracions públiques, per a l'assoliment del qual s'han de fer tots els esforços necessaris per tal d'aconseguir la plena integració de les persones amb mobilitat reduïda, o altres limitacions, de manera que puguin utilitzar i aprofitar convenientment els béns i serveis públics.
Així, l'exposició de motius de la Llei esmentada, i també el seu articulat, deixen palesa la importància que els poders públics adoptin polítiques i actuacions adients per tal d'assegurar que totes les persones amb discapacitats puguin gaudir plenament de tots els drets, en igualtat de condicions amb altres ciutadans i ciutadanes, i de promoure la modificació dels entorns per eliminar els obstacles que puguin dificultar la seva plena integració.
Cal, doncs, que les administracions intervinguin decididament per fomentar que les persones amb discapacitat puguin dur, en tots els vessants de la seva activitat diària, una vida independent i normalitzada, i facilitar que puguin gaudir dels béns, productes i serveis en condicions de seguretat, comoditat i de la manera més autònoma i natural possible.
Els serveis sanitaris constitueixen un element de gran rellevància en el conjunt de serveis públics a l'abast de totes les persones i, des d'aquesta perspectiva, qualsevol millora en la possibilitat d'utilitzar-los de manera autònoma per part de les persones amb greus deficiències visuals resulta de gran interès per a una millor integració de les persones amb discapacitat, i per fer-los possible la plena participació en la societat, en condicions d'igualtat.
D'altra banda, i sense oblidar les limitacions pressupostàries amb què sovint es troben les administracions públiques, cal considerar que la millora de les infraestructures i condicions en què es presten aquests serveis públics constitueix un objectiu mereixedor d'esforços i actuacions preferents.
De conformitat amb això, i d'acord també amb la voluntat expressada pel Departament de Salut, el Síndic suggereix que s'impulsin les actuacions oportunes per tal d'avançar en l'anàlisi dels diferents mecanismes o sistemes de seguiment de visites disponibles en el mercat, i que, un cop identificats aquells que permetin a les persones amb discapacitat visual utilitzar-los de manera autònoma, se n'afavoreixi la implantació en tots els centres sanitaris públics.