El diari Justícia de Aragón ha informat sobre el fet que diversos mitjans de comunicació han publicat notícies relatives a les dificultats que troben els malalts crònics residents a la comunitat autònoma d'Aragó que es desplacen a la costa de Tarragona i necessiten medicaments que s'han de dispensar amb recepta mèdica.
Aquestes informacions apunten a l'existència d'una circular o instruccions adreçades als centres sanitaris de l'àmbit de la Regió Sanitària de Tarragona en què sembla que s'insta els centres a no facilitar receptes a malalts crònics d'altres províncies, o a no renovar els tractaments de llarga durada als pacients crònics provinents de fora de Catalunya.
Segons s'indica en aquestes informacions, la casuística és diversa, i inclou casos en què les persones aporten els informes mèdics acreditatius de la malaltia i el tractament prescrit, però se'ls ha denegat la renovació. En altres casos, les persones manifesten que en el centre de salut els han informat que aquesta mesura s'havia pres per la necessitat de reduir despeses.
Atesa la situació exposada, el Síndic de Greuges obre una actuació d'ofici sobre aquest assumpte, amb la finalitat de verificar i investigar la problemàtica plantejada.
De la informació que s'ha rebut sobre aquest assumpte, se'n desprèn que el mes de juny passat els responsables de la Regió Sanitària de Tarragona van enviar un escrit als responsables sanitaris de l'àmbit d'atenció primària de la regió en què es plantejaven diverses qüestions:
- El deure de tots els centres sanitaris de prestar l'assistència sanitària necessària, inclosa la prescripció de tractament farmacològic, a totes les persones davant una situació de patologia aguda, ja fossin residents a Catalunya -a la Regió Sanitària de Tarragona o a qualsevol altra del Servei Català de la Salut- o a altres comunitats autònomes.
- La responsabilitat dels facultatius sobre la prescripció de medicaments i, per tant, de renovar o no els tractaments sobre patologies cròniques diagnosticades i tractades per un altre metge, d'acord amb criteris d'efectivitat i seguretat dels medicaments.
- La possibilitat que, en virtut del desenvolupament de la recepta electrònica, els usuaris procedents d'altres regions sanitàries puguin obtenir del metge que tenen assignat el pla de medicació personalitzat, que pot ser utilitzat en farmàcies de tot el territori català.
D'altra banda, la Regió Sanitària de Tarragona confirmava la inexistència de disposició o d'instruccions que impedeixin fer prescripcions farmacològiques a usuaris d'altres indrets, així com el criteri general que cada metge és responsable de les prescripcions de fàrmacs que fa. Informava també que s'havia instat els responsables i professionals de les altres regions sanitàries a aprofitar el recurs de la recepta electrònica per a aquells usuaris que preveiessin desplaçar-se temporalment a l'àmbit de la Regió de Tarragona.
Així mateix, informava que s'havien rebut dinou reclamacions relacionades amb aquest assumpte, divuit de les quals eren de persones residents fora de Catalunya, i procedien de diferents centres sanitaris. En aquests casos es va donar resposta escrita a les persones afectades, tot destacant la llibertat del metge per prescriure d'acord amb el seu criteri professional i la possibilitat que, en cas que les persones interessades residissin habitualment al territori de la Regió de Tarragona, s'hi empadronessin, per tal de poder disposar d'una atenció sanitària integral.
La situació que motiva aquestes queixes s'ha de valorar en el marc dels principis que regeixen el dret a la protecció de la salut, segons les previsions de la legislació vigent en aquesta matèria, que disposen que l'accés a l'assistència sanitària i les prestacions sanitàries -entre les quals s'inclou la prestació farmacèutica- s'ha de fer en condicions d'igualtat.
En particular, el Síndic recorda que l'article 4 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut estableix el dret dels ciutadans a "rebre, per part del servei de salut de la comunitat autònoma en què estigui desplaçat, l'assistència sanitària del catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut que pugui requerir, en les mateixes condicions i idèntiques garanties que els ciutadans residents en aquesta comunitat autònoma".
En la mateixa línia, recorda les previsions de l'article 24 pel que fa a les garanties de mobilitat, i també les garanties d'informació, en el sentit que els serveis de salut han d'informar els ciutadans dels seus drets i deures i de les prestacions i els requisits necessaris per accedir-hi (article 26).
De la informació rebuda sobre aquest assumpte, el Síndic indica que no es pot concloure que s'hagi produït un tracte discriminatori envers les persones d'altres comunitats autònomes que s'han desplaçat temporalment i han demanat assistència en algun centre de la Regió Sanitària de Tarragona o que s'hagin produït situacions de desatenció.
Tanmateix, sí que es pot entendre que s'han donat situacions de desinformació o d'informació insuficient que hagin produït en les persones desplaçades la percepció que no se'ls atenia correctament, situació que possiblement hagi vingut motivada per una mala interpretació o per una aplicació inadequada del contingut dels escrits que la Regió Sanitària van enviar als centres sanitaris.
En aquest sentit, tant les notícies que donaven lloc a aquesta actuació com el nombre de reclamacions a què feia referència l'informe de la Regió Sanitària porten a confirmar aquesta conclusió.
Davant d'això, el Síndic indica que seria convenient emetre alguna circular o instrucció que aclareixi les condicions per a la renovació de tractaments de llarga durada a pacients crònics, a efectes d'esvair qualsevol dubte o interpretació inadequada amb relació a l'atenció que s'ha de donar a tots els usuaris del Sistema Nacional de Salut desplaçats temporalment a Catalunya.
D'altra banda, sembla raonable pensar que aquesta situació plantejada a les comarques de Tarragona deu haver tingut una menor incidència en les persones residents a Catalunya -amb relació a les persones residents fora de Catalunya- per la implantació de la recepta electrònica en l'àmbit del Servei Català de la Salut.
La introducció d'aquesta recepta electrònica suposa avantatges importants des del punt de vista de la seguretat i la informació per als professionals i per als pacients, i alhora contribueix a una millora de la gestió sanitària.
La Llei 16/2003 estableix com a objectiu en matèria de prestació farmacèutica que les actuacions de les administracions sanitàries s'han d'adreçar a la implantació de la recepta electrònica. I en l'àmbit de Catalunya, el Decret 159/2007 concreta aquestes previsions i encomana al Servei Català de la Salut que vetlli perquè el sistema, en el futur, permeti la connexió amb els sistema de tramitació telemàtica de la prestació farmacèutica d'altres comunitats autònomes.
Sembla, per tant, que convindria avançar en aquesta línia, de manera que s'assoleixi una integració més gran de la informació sobre la prestació farmacèutica entre els diversos serveis sanitaris de les comunitats autònomes, cosa que hauria de contribuir a resoldre les dificultats que sorgeixin en casos de desplaçaments entre diferents comunitats autònomes.
De conformitat amb això exposat, el Síndic suggereix al Departament de Salut:
D'una banda, que valori la conveniència de dictar alguna circular o instrucció sobre les condicions de renovació de tractaments de llarga durada a pacients crònics en el cas de persones desplaçades temporalment, per aclarir els dubtes que s'hagin pogut ocasionar en l'àmbit de la Regió Sanitària de Tarragona arran dels escrits esmentats.
I de l'altra, que impulsi des de l'àmbit del Servei Català de la Salut actuacions que possibilitin la connexió amb els sistemes de tramitació telemàtica de la prestació farmacèutica d'altres comunitats autònomes.
Un cop estudiada la resposta del Departament de Salut, el Síndic ha cregut oportú fer les consideracions següents:
En primer lloc, pel que fa al suggeriment del Síndic d'emetre una circular o instrucció per esvair qualsevol dubte o interpretació inadequada amb relació a l'atenció que s'ha de donar a totes les persones usuàries del Sistema Nacional de Salut, el Departament de Salut indica que el Servei Català de la Salut està estudiant normes internes que regulin un procediment d'actuació que faciliti als agents implicats la coordinació de la prestació farmacèutica de persones desplaçades dins de l'àmbit de la xarxa sanitària d'utilització pública.
El Síndic insta també el Departament a accelerar al màxim les normes internes a les quals fa referència, de manera que s'asseguri el dret de totes les persones a rebre atenció sanitària en els termes que preveu la normativa vigent, i que tots els serveis i centres sanitaris públics coneguin i apliquin correctament aquestes normes internes.
En segon lloc, el Departament de Salut ha informat que el Ministeri de Sanitat i Consum està treballant conjuntament amb el Servei Català de la Salut per avançar en un model estatal homogeni d'atenció sanitària a persones desplaçades temporalment, i que també està treballant per fer operativa la interconnexió telemàtica de la prestació farmacèutica entre comunitats autònomes.
Amb tot, el Síndic incideix en la necessitat que, amb independència de les actuacions que es puguin fer entre les comunitats autònomes i el Ministeri sobre la problemàtica a què dóna lloc l'atenció de persones desplaçades, s'asseguri que es facilita a totes les persones l'accés als serveis i a les prestacions a què tenen dret en l'àmbit del Sistema Nacional de Salut, en condicions d'igualtat efectiva, i que se'n garanteixi una aplicació correcta per part de tots els centres i serveis sanitaris públics.
Un cop fetes aquestes consideracions, el Síndic finalitza les actuacions iniciades en el marc d'aquest expedient.