La família d'un alumne mostra la seva disconformitat amb les barreres arquitectòniques d'un centre d'educació infantil i primària (en endavant CEIP) de Blanes.
Els pares expliquen que el seu fill repeteix P5 en aquest CEIP i que pateix una discapacitat motora amb grau de disminució reconegut del 65%. Exposen que el seu fill necessita un vetllador o vetlladora durant tot el dia i per a qualsevol desplaçament, a causa de les condicions de l'escola, que està en barracons i té desnivells en el sòl. En aquest sentit, assenyalen que quan el seu fill cursava P3 van sol·licitar una plaça en els centres sense barreres arquitectòniques, però que els van assignar plaça en el CEIP Sa Forcanera. En aquell moment se'ls va dir que la discapacitat física de l'alumne no era un problema perquè el curs següent estaria llesta l'escola nova, però a hores d'ara encara no està construïda.
Els promotors expliquen que aquesta situació obstaculitza l'autonomia de l'alumne en el joc i en les activitats del centre i l'afecta emocionalment, ja que passa molta estona mirant com juguen els seus companys, sense que ell pugui participar en cap activitat. En vista d'això, van sol·licitar una reunió amb la direcció del CEIP i la mestra d'educació especial i van demanar algun espai per al seu fill. El centre va acordar que demanaria als Serveis Territorials de Girona la pavimentació d'un espai del pati perquè el seu fill s'hi pogués moure i jugar i que estaria llest a l'inici de curs.
Les persones interessades denuncien que l'espai està fet, però que és totalment inadequat perquè està cinc centímetres més elevat que el sòl i només té 2x2 metres. L'escola coincideix que no era això el que demanava, però ha sabut per mitjà de l'associació de mares i pares d'alumnes que l'Ajuntament de Blanes ha manifestat que no podien fer tants arranjaments, i encara menys per a un sol alumne. I que si els pares no estaven contents podien enviar el seu fill a una escola d'educació especial.
L'informe de resposta de l'anterior Departament d'Educació conclou que la Inspecció ha valorat favorablement les actuacions que s'han dut a terme, considerant els esforços fets pel centre, pels serveis territorials i per l'Ajuntament de Blanes per habilitat els espais. També valora el suport que l'alumne rep d'educació especial per desplaçar-se pel centre i per facilitar la seva integració i participació en totes les activitats.
Un cop estudiada la informació rebuda i la que consta en l'expedient, el Síndic formula les consideracions i els suggeriments següents a l'actual Departament d'Ensenyament:
En primer lloc, s'observa que els diferents serveis educatius, especialment l'escola i dels mestres, han fet esforços per tal de disminuir i compensar les limitacions que afecten l'alumne a causa de les barreres arquitectòniques del centre docent.
Això no obstant, aquests esforços no han pogut aconseguir la plena integració i participació de l'alumne en la vida de l'escola, atès que: a) necessita un vetllador per desplaçar-se per l'escola; b) no pot gaudir del mateix espai de joc que els seus companys perquè aquest espai no és aquest accessible; c) es veu obligat, a les estones de pati, a situar-se a l'espai de cautxú de 2x2 metres habilitat per a ell, i d) té fins i tot dificultats per moure's en aquest petit espai, a causa de la sorra que sovint el cobreix.
En segon lloc, i derivat del punt anterior, la vida escolar d'aquest alumne en un centre que té barreres arquitectòniques no és l'adequada per a ell, atesa la seva discapacitat física. També el posa en una situació de dependència de terceres persones que cap altre alumne té i no li permet desenvolupar la seva autonomia ni la seva capacitat de joc i d'interrelació amb els companys per mitjà del lleure.
Finalment, de la informació rebuda no es desprèn que aquesta situació tingui un final pròxim, ja que les úniques actuacions que es preveuen per al proper curs són l'accessibilitat del poliesportiu. Això és important, però quedaran igualment inaccessibles per a aquest alumne els altres espais de l'escola i, especialment, el pati.
Per tant, el Síndic considera que s'infringeix el dret del menor al seu màxim desenvolupament, al joc i al lleure, a la inclusió social, a la participació, a la normalització, i a la igualtat d'oportunitats, ja que l'arrel de l'actual situació va ser l'assignació de plaça escolar a aquest alumne en un centre amb barreres arquitectòniques, que es preveia que seria traslladat a un edifici de nova construcció i accessible per a tots. Però un cop aquest element tant important s'ha modificat, la situació creada és perjudicial per a aquest infant.
En aquest sentit, el Síndic fa esment de la legislació vigent de referència, i cita l'article 50 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, que disposa que "els infants i els adolescents amb discapacitat tenen dret a gaudir d'un sistema d'educació inclusiu, amb accés a l'educació obligatòria en les mateixes condicions que els altres membres de la comunitat, sense exclusió per raó de discapacitat, i els ajustaments i suports necessaris per a potenciar el màxim desenvolupament acadèmic, personal i social".
En el mateix sentit, la Llei 2/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix:
- en l'article 2, com un dels principis rectors del sistema educatiu: "la universalitat i l'equitat com a garantia d'igualtat d'oportunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics";
- en l'article 3 sobre el dret a una educació integral: "els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals";
- en l'article 21 sobre els drets dels alumnes: "el dret de participar individualment i col·lectivament en la vida del centre", i de "gaudir de condicions saludables i d'accessibilitat en l'àmbit educatiu";
- en l'article 39 sobre l'educació en el lleure: "el sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors. Aquestes activitats es poden articular entre els centres educatius i els ens locals, les famílies i les associacions en què s'agrupen i les entitats, associacions i empreses d'educació en el lleure, en els diferents territoris".
I finalment, la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, a l'article 2, en referència amb el dret a la no discriminació disposa que "els estats han de garantir els drets d'aquesta Convenció a tots els infants, sense excepció; i han de prendre les mesures que calguin per a protegir els infants de tota classe de discriminació"; i en l'article 4, sobre l'aplicació dels drets, "és obligació de l'Estat adoptar les mesures necessàries per donar efectivitat a tots els drets reconeguts en aquesta Convenció".
L'article 23 de la Convenció està dedicat als drets dels infants amb discapacitats, i estableix que "els infants amb discapacitats tenen dret a gaudir d'atencions específiques i d'una educació i una capacitació adequades a fi d'aconseguir la seva integració social i el seu màxim desenvolupament individual, tant cultural com espiritual"; i que "cal assegurar que els infants amb discapacitats tenen accés real a l'educació, la formació, [...] i les oportunitats en el lleure". Finalment, l'article 31 reglamenta que "l'infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques".
En aquest sentit, cal assenyalar també la consideració que es desprèn del dret dels infants amb discapacitats a gaudir de la màxima integració possible: sovint la seva vida està limitada per barreres socials i físiques que posen en perill la seva participació en la societat i el seu desenvolupament. Un dels majors riscos que tenen és el de quedar aïllats d'altres infants, i per tant és necessari fer esforços per a la integració i la normalització.
D'acord amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Ensenyament, en primer lloc, que valori la conveniència de mantenir aquest alumne en un centre amb barreres arquitectòniques, o de canviar-lo de centre, si aquest és el seu interès; i en segon lloc, que, en el cas que es valori que el millor per a l'alumne sigui continuar la seva escolarització en el CEIP en qüestió, es prenguin les mesures necessàries per modificar la situació actual i aconseguir la màxima accessibilitat possible, especialment en els espais de joc.
Tot i no haver rebut resposta de l'Administració local, el Síndic tramet la mateixa resolució a l'Ajuntament de Blanes.
Posteriorment, l'Ajuntament de Blanes ha informat de les actuacions que ha dut a terme per resoldre el problema plantejat, i comunica que a aquest alumne li ha estat assignada una plaça a una altra escola, que és accessible per a l'infant.
En vista d'aquesta informació, el Síndic dóna per finalitzades les seves actuacions, tot i que recorda la necessitat de fer accessibles els centres educatius de Catalunya, a fi que els alumnes amb discapacitat es trobin en les mateixes condicions que els altres membres de la comunitat, sense exclusió per raó d'aquesta discapacitat, segons estableix l'article 50 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.