La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb relació al procediment de reconeixement de la situació de dependència que es va iniciar a nom del seu fill.
Concretament, manifesta el seu desacord amb el fet que els serveis socials l'haguessin informat que en el cas del seu fill no proposarien l'ajuda de dependència de prestació econòmica per cuidador no professional en l'Acord del programa individual d'atenció (en endavant PIA), i que el motiu pel qual no es proposava aquesta prestació era perquè dos germans d'aquest infant ja la tenen reconeguda i la promotora també n'és la cuidadora.
Els serveis socials de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat han informat que el mes de novembre de 2011 el Consell Comarcal del Baix Llobregat va traslladar l'expedient d'aquest infant als serveis socials de Corbera de Llobregat, i que després de diverses consultes amb la referent de la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a la dependència (LAPAD) se'ls va informar que no hi ha la possibilitat de fer el PIA amb ?prestació de cuidador no professional?, ja que la mare ja consta com a cuidadora dels altres dos fills.
Atès el desacord de la família, els serveis socials van fer diverses actuacions de consulta sobre l'elaboració d'aquest PIA i els serveis territorials de Benestar Social i Família a Barcelona van proposar oferir un servei d'atenció a domicili si la mare hi està d'acord. Però la promotora no hi està d'acord perquè considera que aquesta ajuda no és la que necessita.
En vista de la informació de què es disposa, el Síndic no aprecia cap actuació irregular per part del Departament de Benestar Social i Família, de manera que dóna per finalitzada la seva intervenció amb aquest departament.
Tot i això, el Síndic s'ha adreçat a la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball del Departament d'Empresa i Ocupació perquè l'informi sobre l'estat de tramitació de la resolució de la prestació de renda mínima d'inserció de la promotora.
Aquest departament informa que en data 25 de maig de 2012, per resolució de la Direcció General d'Economia Social i Cooperatives i Treball Autònom, es va extingir la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció de la persona interessada per la pèrdua de les condicions exigides per a la concessió de la prestació econòmica en obtenir o tenir dret a obtenir la unitat familiar altres prestacions públiques superiors al límit de la renda mínima d'inserció que correspongui. En concret, consta que la unitat familiar de la persona interessada rebia dues prestacions públiques de la Llei de dependència durant l'any 2012, fet que va fonamentar l'extinció de la prestació de la renda mínima d'inserció.
La renda mínima d'inserció es regeix per la Llei 10/1997. L'article 21.2 regula l'import de la prestació econòmica, i disposa que s'han de deduir, en el còmput anual, els ingressos de qualsevol mena de què disposin el titular i qualsevol membre de la unitat familiar, i que les excepcions s'han de determinar per reglament.
L'article 17.2 del Decret 384/2011, de 30 d'agost, que desplega aquesta qüestió, estableix de manera taxada els ingressos que no s'han de deduir de la prestació econòmica de renda mínima d'inserció. Entre aquests no es troben les prestacions finalistes per discapacitat, les de protecció a la família o les prestacions de la Seguretat Social per fills o filles a càrrec, ni les pensions de jubilació, invalidesa, o viduïtat que percebin els membres de la unitat de convivència, que sí que s'excloïen en el reglament vigent amb anterioritat al Decret 384/2011.
Per tant, aquesta regulació porta a concloure que entre els ingressos a deduir hi ha les prestacions econòmiques per dependència.
La renda mínima d'inserció té com a finalitat prestar el suport adequat a totes les persones a qui els calgui per atendre les seves necessitats bàsiques, i facilitar-los els recursos convenients per mantenir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció social i laboral. La prestació econòmica es configura com una prestació d'últim recurs, que té com a objectiu atendre necessitats bàsiques generals, com l'alimentació i l'allotjament.
Les prestacions derivades de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència , en canvi, tenen un objecte diferent: atendre les necessitats de les persones que no poden fer de manera autònoma activitats com la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat, l'orientació, etc. Aquestes prestacions s'han de destinar a atendre les necessitats específiques d'aquestes persones per a la realització de les activitats de la vida diària. Es tracta, doncs, de prestacions de naturalesa diferent.
El règim establert actualment pel que fa al còmput d'ingressos per determinar l'import de la prestació de renda mínima d'inserció pot comportar un greuge per a les persones afectades, i podria donar lloc a una atenció incorrecta de les necessitats de les persones dependents, i a un incompliment de l'esperit i de les previsions reguladores de l'atenció a persones dependents.
Per tot això, el Síndic considera que, per atendre convenientment els objectius d'aquestes prestacions i evitar situacions perjudicials per a les persones afectades, seria convenient una modificació normativa del règim actual de còmput d'ingressos, de manera que es faci compatible la cobertura de les necessitats bàsiques de la unitat de convivència que pretén la renda mínima d'inserció i l'atenció efectiva de les necessitats específiques de les persones dependents que en puguin formar part.
Igualment, el Síndic considera que seria convenient incorporar en les excepcions a la deducció les altres prestacions i pensions previstes en la normativa anterior al Decret 384/2011, de 30 d'agost i, si escau, altres prestacions finalistes assimilables.
En conseqüència, el Síndic demana al Departament d'Empresa i Ocupació que tingui en compte les consideracions exposades, i li suggereix que impulsi una modificació normativa del règim actual de còmput dels ingressos per determinar la concessió de la prestació de renda mínima d'inserció i de les deduccions de la prestació, de manera que no es computin ni dedueixin de l'import de la prestació mínima d'inserció les prestacions reconegudes a l'empara de la Llei 39/2006.