La persona interessada mostra la seva disconformitat amb l'actuació de l'Institut Municipal d'Hisenda (en endavant IMH) i l'Agència Tributària de Catalunya amb relació a una diligència d'embargament dictada com a conseqüència de l'acumulació de deutes per infraccions de trànsit.
Amb relació a la diligència d'embargament esmentada, emesa en data 20 de febrer de 2009, sembla que la persona interessada havia arribat a un acord per efectuar un pagament fraccionat amb relació als expedients inclosos en aquest document, que eren un total de 18, però del qual només va fer efectiu un pagament parcial el mes de març de 2009.
Tanmateix, atès que la promotora va interposar un recurs de reposició davant l'Agència Tributària per entendre que hi havia prescripció amb relació a l'embargament, l'IHM va revisar les actuacions relatives a la tramitació dels expedients i va arribar a la conclusió que, només en dos dels casos, la manca de justificació suficient de les notificacions va determinar la nul·litat d'aquests expedients, la qual cosa va servir perquè, mitjançant la resolució de data 11 de gener de 2010 de la Dependència de Recaptació a Barcelona, s'estimés parcialment el recurs de reposició.
Un cop valorada la informació de resposta de l'IMH, es comprova que no hi ha hagut inactivitat per part de l'Administració un cop iniciat el procediment executiu adreçat al cobrament de les sancions imposades a la persona interessada, ja que han estat contínues les diligències d'embargament i la resolució dels recursos interposats per la persona interessada contra les provisions de constrenyiment i els requeriments adreçats al cobrament en via executiva dels deutes.
Tot i això, s'entén que el punt final es troba en la resolució de data 11 de gener de 2010 dictada per la Dependència de Recaptació a Barcelona de l'Agència Tributària de Catalunya amb relació a la diligència d'embargament de diners en comptes bancaris de data 20 de febrer de 2009 i la que es va emetre en data 8 de maig de 2009, que inclou els expedients sancionadors en matèria de trànsit tramitats contra la persona interessada per la comissió d'infraccions amb diversos vehicles.
En la resolució s'anul·la i s'ordena el retorn dels diners embargats en relació amb un expedient sancionador i la sanció dictada en un altre, desestimant-se les al·legacions de prescripció respecte de la resta dels expedients, tot considerant procedent els embargaments parcials fets fins al moment.
Com a conseqüència d'aquesta resolució, es va acordar imputar els pagaments efectuats per la persona interessada fins al termini de venciment del mes de novembre de 2009, en virtut del pagament fraccionat acordat, en diversos expedients sancionadors.
Igualment, es va comunicar a la persona interessada en data 2 de febrer de 2010 la cancel·lació del pagament fraccionat, per si considerava oportuna la sol·licitud d'un nou pagament fraccionat que en data 25 de febrer de 2010 ascendia a un total de 1.338,19 euros.
D'acord amb la informació proporcionada, la persona interessada no va fer cap manifestació en aquest sentit, i al mes de maig de 2010 es va dictar una nova diligència d'embargament.
Tot i això, es comprova que al llarg de la tramitació de l'expedient només s'ha arribat a embargar diners procedents de comptes bancaris de la persona interessada gràcies al Conveni de col'laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya en matèria d'embargaments fora del municipi de Barcelona, després de resultar infructuoses moltes de les diligències per manca de diners per efectuar les retencions bancàries en comptes a nom de la persona interessada.
No consta, però, que s'hagi intentat dur a terme el cobrament en via executiva seguint l'ordre d'embargament establert a l'article 169 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, tot tenint en compte que, si més no, la persona interessada disposa, com a mínim, d'un vehicle amb el qual s'haurien comès les infraccions que han donat lloc als diferents expedients sancionadors.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix a l'IMH que, per tal de posar fi a la dilació en el cobrament d'aquest deute, doni les ordres oportunes per tal que s'estudiï efectuar l'embargament de la resta de béns que no siguin diners en efectiu o en entitats de crèdit i, fins i tot que, després d'intentar aquestes actuacions amb resultat infructuós, s'acordi declarar el deute parcialment incobrable, sens perjudici de la possibilitat legalment establerta de reprendre el procediment si es tingués constància de la solvència de la persona interessada.