En motiu d'altres queixes, el Síndic ja ha indicat al Departament que la provisió de drets no està subjecta només al reconeixement que aquests reben per la normativa, i que els límits administratius d'un determinat municipi no haurien de delimitar el dret a l'accés a determinats serveis bàsics que tenen sentit segons criteris de distància geogràfica i que funcionen segons lògiques territorials supramunicipals. Així, la divisió administrativa entre termes municipals no ha de ser motiu d'un tracte diferenciat entre dos alumnes que comparteixen condicions similars de proximitat al centre per a l'ús d'uns serveis d'abast territorial supramunicipal, concebuts, en part, per fer accessible l'escolarització als infants que viuen lluny dels centres.
El Síndic recorda que la manca de reconeixement normatiu del dret a la gratuïtat d'accés al servei de transport escolar en el cas objecte de queixa no pot prevaldre per sobre del dret de qualsevol infant a estar escolaritzat. Segons aquest principi, s'han de garantir unes condicions bàsiques d'accessibilitat (a través d'un servei escolar de transport discrecional consolidat amb reiteració d'itinerari, d'un servei de transport públic regular de viatgers o d'uns ajuts individuals de desplaçament). La distància entre els nuclis d'Éller i de Bellver de Cerdanya (10 km), tot i formar part d'un mateix municipi, és suficient per coresponsabilitzar l'Administració a l'hora de garantir el transport de l'alumne a l'escola. Per norma, és evident que la provisió del servei de transport escolar no és obligatòria, ni tampoc obligatòriament gratuïta. No obstant això, el Síndic considera que aquesta distància geogràfica entre domicili i escola i la manca de serveis de transport públic de viatgers equivalents són condicions que haurien d'obligar les administracions. I també ho és el greuge que s'estableix amb altres alumnes d'altres municipis que resideixen a una distància geogràfica del centre similar o inferior.
En general, aquesta coresponsabilitat pot quedar coberta amb el pagament d'un ajut de transport escolar i amb la gratuïtat d'accés al servei de menjador, sempre que aquest import respongui a l'ajut necessari per tal d'assegurar el trasllat dels escolars als centres on han estat matriculats. Això és el que preveu l'article 8 del Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria, per als casos en què el transport és considerat a obligatori, condició que per distància geogràfica i per desgreuge, hauria d'aplicar-se també en el cas objecte de queixa.
Finalment, com que cal assegurar l'assistència de l'alumne a classe, pot succeir que per motius laborals els progenitors no puguin acompanyar el seu fill a l'escola. Això els obligaria a buscar un mitjà de transport alternatiu, que el Síndic desconeix quin cost podria suposar. En aquest cas, com ja ha manifestat el Síndic, l'ajut ha de ser suficient per assegurar el trasllat de l’infant. De fet, la normativa preveu la possibilitat d'establir un diàleg negociador entre administració i famílies, quan parla que "s'haurà de presentar la sol·licitud dels pares o tutors de l'alumnat, exposant-hi els motius de la seva demanda i la justificació de la despesa que els suposa el desplaçament escolar". Tot i no ser un transport obligatori, també caldria establir aquest procés negociador per garantir que l'alumne té unes condicions adequades per assistir diàriament al centre escolar.
Per tant, el Síndic suggereix que, en cas de no fer arribar el transport escolar a Éller, es garanteixi, en negociació amb la família de l’alumne, que aquesta família rep un ajut suficient per assegurar el trasllat de l'alumne a l'escola, a través dels mitjans de transport de què disposa la família o d'altres mitjans de transport alternatiu (servei públic de taxi, servei privat d'acompanyament, etc.).
El Departament d'Educació considera que són altres administracions les que han de donar resposta al problema plantejat. Davant d'aquest posicionament, el Síndic recorda que el Departament d'Educació és garant del dret a l'educació dels infants, i que també ateny a aquesta administració intervenir en la resolució dels problemes que afecten l'accés dels infants als centres escolars, encara que, com en el cas del transport escolar, sigui un àmbit sobre el qual ha delegat les competències a altres administracions, tot i que en segueix sent coresponsable.