El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la liquidació emesa a nom seu corresponent a la taxa pel servei de gestió de residus municipals d'un solar no edificat d'Olèrdola, perquè considera que el solar no genera residus que en justifiquin l'exacció: exposa que el solar genera matolls i herbes i que, quan l'ha hagut de netejar, ha dut els residus a una planta de compostatge.
D'altra banda, exposa que és una imposició tributària injusta, ja que el solar està inclòs en un projecte de reparcel·lació que afecta totes les finques de la urbanització, motiu pel qual les llicències urbanístiques estan paralitzades i no es permet edificar.
El Síndic posa de manifest que en l'Ordenança fiscal núm. 26 d'Olèrdola, de les taxes pel servei de gestió de residus municipals, l'Ajuntament va incorporar per a l'exercici fiscal de 2012, un nou supòsit de fet subjecte a gravamen. D'acord amb l'article 2, constitueix el fet imposable de la taxa pel servei de recepció obligatòria de recollida, transport i tractament de residus domèstics la prestació del servei de recollida, transport i tractament de les restes vegetals generades en solars sense edificar.
Tot i això, el Síndic recorda que el fet imposable no s'acredita amb la mera existència d'un solar, sinó que cal que en aquest solar es generin restes vegetals, es recullin i siguin gestionades pel servei municipal.
Atès que el fet imposable en el cas de solars sense edificar consisteix en la gestió d'un únic tipus de residu, restes vegetals (matèria orgànica), i, per tant, susceptible de ser objecte d'autocompostatge, el Síndic suggereix a l'Ajuntament d'Olèrdola que valori la possibilitat de recollir en l'ordenança fiscal corresponent que es pugui fer autocompostatge de la totalitat dels residus vegetals generats en els solars sense edificar, i que s'estableixi, si escau, el benefici fiscal o la subvenció pertinent i el règim de gestió al qual ha de subjectar-se l'autocompostatge perquè sigui aplicable el benefici fiscal.