El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat en relació amb el procediment de reconeixement de la situació de dependència del seu pare.
Concretament, es queixa del retard del procediment i del fet que en el segon acord del Programa individual d'atenció (en endavant PIA) que els van presentar (en el primer hi havia un error en els ingressos) hi constava que tenia una plaça pública des del 23 de setembre de 2009, circumstància de la qual no estaven assabentats, i la família seguia abonant la plaça de manera privada.
El 14 d'abril de 2010, el promotor va presentar una reclamació en què, a banda d'això, exposava que la família no vol acceptar cap adjudicació de plaça pública que empitjori la situació de la persona interessada.
Un cop estudiada tota la documentació de què es disposa, el Síndic fa una sèrie de consideracions al Departament de Benestar Social i Família:
Pel que fa a la prestació o el servei més adequat a les necessitats de cada persona, la Llei de la dependència estableix que són els serveis socials els qui els han de determinar, amb la participació del beneficiari o dels seus familiars i que, en qualsevol cas, els serveis de promoció de l'autonomia personal i d'atenció (entre els quals es troba el servei d'atenció residencial) tenen caràcter prioritari sobre les prestacions econòmiques (entre les quals es troba la prestació econòmica vinculada al servei de residència).
D'altra banda, també s'estableix que els beneficiaris de les prestacions de dependència (tant prestacions econòmiques com serveis) han de participar en el seu finançament, segons el tipus i el cost del servei i la seva capacitat econòmica personal.
En el cas concret de la persona interessada, els serveis socials van proposar una prestació econòmica vinculada a residència perquè aquesta persona ja es trobava ingressada en una residència, amb efecte des de la data de la sol·licitud, i un servei de residència a partir del dia 23 de setembre de 2009, data en què la persona interessada hauria pogut tenir accés a una plaça pública, ja que en aquell moment hi havia disponibilitat.
Pel que fa al càlcul de l'aportació econòmica que hauria de fer la persona interessada un cop ocupés una plaça pública, el Departament de Benestar Social i Família informa que en les dades de la declaració de renda del seu expedient hi consta que la persona interessada és el segon titular d'una declaració conjunta que inclou altres pensions i altres ingressos i, atès que no se'n diu res, el Síndic dedueix que el càlcul efectuat és correcte.
És per això que, malgrat respectar les raons per les quals la família va decidir no signar l'acord del PIA, no es detecta cap anomalia en el contingut d'aquest acord que justifiqués la intervenció del Síndic.
No obstant això, ens trobem amb un acord PIA de data 21 d'octubre de 2009 que els familiars de la persona interessada no van voler signar, perquè no hi estaven d'acord.
Davant d'aquesta situació, cal tenir en compte que la presentació de la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència dóna inici a un procediment administratiu, la tramitació del qual, d'acord amb la Llei de la dependència, s'ha d'ajustar a les previsions establertes en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, amb les especificitats que es recullin.
L'article 42 de la Llei 30/1992 recull que l'Administració està obligada a dictar resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la i, en els casos de prescripció, renúncia del dret, caducitat del procediment o desistiment de la sol·licitud, la resolució consistirà en la declaració de la circumstància que concorri en cada cas, amb indicació dels fets produïts i les normes aplicables.
A més a més, l'Administració no només té l'obligació de resoldre, sinó de fer-ho dins del termini màxim establert en cada cas, sense que en cap cas es pugui abstenir de resoldre amb el pretext de silenci, obscuritat o insuficiència dels preceptes legals aplicables al cas.
Finalment, en l'apartat 3.6 de l'acord del Protocol de procediments del PIA elaborat per l'anterior Departament d'Acció Social i Ciutadania, es recull que, en els casos en què la persona interessada (o la família) es negui a signar l'acord PIA, l'Administració ha de fer un requeriment per escrit de signatura i, en cas que no comparegui o es negui a signar, cal iniciar un procés de caducitat.
D'acord amb tot això, atès que s'ha iniciat un procediment administratiu que ha romàs aturat des que la família va manifestar la seva voluntat de no signar, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família l'obligació legal de resoldre i l'insta perquè, en aquest cas concret, s'asseguri de la decisió de la família i, un cop fet això, s'emeti una resolució motivada que reculli les circumstàncies que concorren en aquest cas.
Finalment, el Síndic posa de manifest que en aquest cas s'evidencia un retard considerable en la tramitació del procediment ja que, des que es va presentar la sol·licitud fins que es va emetre la resolució de valoració van transcórrer gairebé dos anys, temps que supera amb escreix el termini de què disposava l'Administració per resoldre.
Sobre els retards en la tramitació del procediment, ens trobem davant d'un context generalitzat de demores en la tramitació i resolució de les sol·licituds de reconeixement de la situació de dependència. Aquest fet suposa una irregularitat greu que hauria de ser corregida amb caràcter general, de manera que els procediments siguin resolts en terminis raonables, d'acord amb els principis d'eficàcia i celeritat a què han d'atendre les administracions públiques.
Amb aquestes consideracions, el Síndic dóna per acabada la seva intervenció en aquest assumpte