La promotora es queixa de la manca de resolució del Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) d'una sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència a nom de la seva mare.
La filla de la persona interessada exposava que la seva mare va presentar una sol·licitud de reconeixement de la seva situació de dependència en data 23 de gener de 2008. El DASC va emetre la resolució que li reconeixia un grau III nivell 1 de dependència en data 18 de desembre de 2009, però encara no se l'havia citada per elaborar el Programa individual d'atenció (en endavant PIA) corresponent, tot i haver transcorregut més de nou mesos des de la sol·licitud.
En data 29 de novembre de 2010, l'anterior DASC va informar que la persona interessada havia mort. Per tant, es remetia a la resposta que ja havia fet arribar amb relació a l'actuació d'ofici número 05426/08 del Síndic sobre la resolució de les sol·licituds de reconeixement de la situació de dependència i els drets derivats de l'aplicació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) de persones que han mort al llarg del procediment.
El Síndic recorda a l'actual Departament de Benestar Social i Família que, en data 26 de maig de 2010, va fer una sèrie de suggeriments a l'anterior DASC en el marc de l'actuació d'ofici iniciada amb relació als criteris aplicats en els casos de procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés als serveis i prestacions vinculades en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant.
Entre d'altres, aquesta institució va suggerir que s'impulsessin i es resolguessin sense més demora tots els procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés als serveis i a les prestacions vinculades en què s'hagués produït la mort de la persona afectada, tal com disposa la Llei com a deure inexcusable de l'Administració, l'incompliment del qual pot donar lloc a l'exigència de responsabilitat.
En aquest cas, encara no s'ha emès la resolució sobre l'expedient de sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència incoat per la persona interessada.
D'altra banda, referent a la qüestió de fons, sobre el moment en què es determina que comencen a produir-se els efectes derivats del reconeixement dels drets derivats de la situació de dependència, s'estableix a les Instruccions 10/2009 que, en el cas que la persona dependent mori abans de l'aprovació del PIA, s'ha d'acordar la finalització de l'expedient per impossibilitat material de continuar-lo, d'acord amb l'article 87.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
En referència a aquest tema, en el marc de l'actuació d'ofici, el Síndic va suggerir que aquesta conclusió del procediment s'interpreti en sentit restrictiu de manera que s'afavoreixi l'obtenció d'una resolució sobre el fons de la qüestió objecte del procediment i que, sempre que sigui possible, es determini l'existència o no d'una situació de dependència i el reconeixement posterior dels drets que corresponguin.
En data 1 de juliol de 2010, l'anterior DASC va respondre que s'estava a l'espera de la regulació comuna d'aquesta qüestió a nivell estatal i que, fins que el Govern espanyol no prengués una decisió, es continuarien aplicant les Instruccions 10/2009 que reconeixen el dret de les persones hereves a percebre les quantitats corresponents a les prestacions econòmiques que haurien correspost a la persona interessada només quan la defunció s'ha produït amb posterioritat a la resolució del PIA.
Així, doncs, s'entén que no es van acceptar els suggeriments plantejats en l'actuació d'ofici en el sentit que el reconeixement de la situació de dependència produeixi efectes, amb les conseqüències que correspongui, sempre que s'hagi acreditat la situació de dependència de la persona sol·licitant i que la mort de la persona no impliqui necessàriament l'acabament del procediment, sinó que sempre que sigui possible, es continuï per determinar l'existència o no d'una situació de dependència, i el reconeixement posterior dels drets que corresponguin.
De tota manera, el Síndic recorda que, d'acord amb l'article 42.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l'article 53 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, el Departament té el deure de dictar resolució expressa sobre l'expedient de reconeixement de la situació de dependència i del dret als serveis i prestacions vinculades iniciat per la persona interessada.
Finalment, des de la data de la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i del dret als serveis i a les prestacions vinculades a favor de la persona interessada fins al moment de la primera resolució del seu grau i nivell de dependència havien transcorregut gairebé dos anys, temps que excedeix amb escreix el termini establert legalment per emetre una resolució.
Per tant, el Síndic recorda la necessitat de millorar la gestió dels procediments per tal que es resolguin en un termini raonable i s'acompleixin els objectius de protecció i atenció a les necessitats de les persones dependents.