La promotora de la queixa exposa la seva disconformitat amb l'actuació de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú pel fet que en l'exercici del 2010 li ha estat liquidada la totalitat de la quota de l'impost de béns immobles (en endavant IBI) d'una finca de Vilanova i la Geltrú, quan només n'és propietària del 50%.
La promotora de la queixa informa que l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú durant l'any 2009 va dividir la quota de l'IBI de la finca esmentada per a cada copropietari.
No obstant això, la persona interessada posa de manifest que va ser informada que per a l'any 2010 li seria liquidada la totalitat de la quota de l'IBI, per considerar-la subjecte passiu únic d'aquell impost, atès que la sentència de divorci de 16 d'abril de 2009 del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Vilanova havia acordat atribuir l'ús d'aquest domicili a ella i als seus fills menors.
En vista d'aquesta informació, la promotora de la queixa informa que en data 4 de novembre de 2009 va presentar un escrit a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en què s'oposava al fet que ella fos considerada únic subjecte passiu de l'IBI de la finca esmentada, i al·legava el fet que ella no tenia un dret d'usdefruit sinó un simple ús de l'habitatge.
D'altra banda, la persona interessada manifesta que en data 25 de maig de 2010 va presentar un nou escrit a l'Ajuntament en què expressava la seva disconformitat pel fet que l'any 2010 li haguessin liquidat el 100% de la quota de l'IBI, sense atendre la seva sol·licitud presentada el 4 de novembre de 2009. Encara no ha obtingut cap resposta a l'escrit que va presentar al mes de maig de 2010.
Vist el contingut de l'informe tramès per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Síndic entén que el consistori no ha acceptat el suggeriment que li va fer.
Així mateix, el Síndic no comparteix la posició de l'Ajuntament amb relació al fet que l'article 35.6 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, només resulti aplicable a tributs que gravin la transmissió del domini o d'altre dret.
L'article 35.6 regula els supòsits en què existeix la concurrència de diferents obligats tributaris, i l'últim paràgraf d'aquest apartat estableix els requisits necessaris perquè l'Administració pugui dividir la quota tributària. El Síndic no considera que l'expressió final d'aquest precepte, que disposa que és indispensable per procedir a la divisió de la quota que el sol·licitant indiqui, comporti que només es pugui sol·licitar la divisió de la quota en els tributs que gravin la transmissió del domini, sinó que s'entén que també es pot sol·licitar la divisió de la quota d'aquells tributs que gravin el domini, com és el cas de l'IBI.
Amb aquesta consideració, el Síndic dóna per acabades les seves actuacions en aquesta queixa, sens perjudici de reservar-se el dret de destacar-la davant el Parlament de Catalunya en l'informe anual d'aquesta institució.