Els promotors de la queixa manifesten la seva disconformitat amb el fet que no s'autoritzés la sol·licitud de transport sanitari que el facultatiu de l'Hospital de Mollet va prescriure a la seva tia, que té un grau III nivell 1 de dependència, es mou en cadira de rodes i està ingressada en una residència de gent gran. Exposen que a conseqüència d'això van haver de contractar i abonar un taxi adaptat.
També es queixen perquè, amb anterioritat, la metgessa del centre d'atenció primària Sant Fost no va considerar oportú sol·licitar transport sanitari per a la persona interessada.
De la informació facilitada pel Departament de Salut es desprèn que la metgessa de capçalera del centre d'atenció primària no va considerar oportú sol·licitar transport sanitari per a la senyora Clara perquè es traslladava a peu i caminava amb ajuda. Tot i això, es va informar els familiars de la possibilitat d'usar el transport que la residència posa a disposició dels pacients que no poden ser acompanyats pels seus familiars, opció que van rebutjar. No obstant això, la família es va posar en contacte amb l'Hospital de Mollet, des d'on es va tramitar la sol·licitud que posteriorment no va ser autoritzada.
Pel que fa al transport sanitari no urgent, la Instrucció 3/2006 del CatSalut determina que s'ha de prescriure en els casos d'impossibilitat física o altres causes exclusivament clíniques que, a judici del personal facultatiu, impedeixin o incapacitin la persona interessada per desplaçar-se a un centre sanitari o al seu domicili després de rebre l'atenció sanitària corresponent.
La Instrucció també estableix que correspon al personal facultatiu de l'EAP del pacient la prescripció del trasllat quan el tipus de servei sigui una prova complementària quan ha passat més d'un mes del darrer contacte amb el centre on s'ha de dur a terme.
D'acord amb això, en el cas de la persona interessada tot indica que qui havia de prescriure el transport sanitari era la metgessa de capçalera i, sota el seu criteri, la persona interessada no era tributària d'aquest servei.
És per això que el Síndic no aprecia irregularitat en l'actuació de l'Administració sanitària quan va decidir no autoritzar el transport sanitari a la persona interessada.
Ara bé, no es pot obviar que posteriorment la família va obtenir d'un altre facultatiu la sol·licitud del transport que demandava, cosa que, com s'admet des del centre hospitalari, va crear unes expectatives en els familiars que finalment no es van acomplir.
És per això que, a fi d'evitar que aquesta situació es repeteixi, és imprescindible que els facultatius dels centres, serveis i establiments del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, que són els qui tenen capacitat per prescriure aquest tipus de transport, coneguin amb exactitud quan ho poden fer.