La promotora de la queixa exposa que el més de desembre de 2010 va adquirir, amb el seu espòs, un habitatge al municipi de Gavà i que es va donar d'alta de l'impost sobre béns immobles (en endavant IBI). Tot i això, indica que la primera notificació que va rebre al seu domicili correspon al rebut de l'any 2011, que va haver d'abonar amb un recàrrec de constrenyiment del 20% més els interessos de demora.
El Síndic recorda que, de conformitat amb l'article 102 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, i amb els articles 23 i següents del Reial decret 939/2005, de 29 de juliol, que aprova el Reglament general de recaptació, en els tributs de cobrament periòdic per rebut, un cop notificada la liquidació corresponent a l'alta en el registre respectiu, padró o matrícula, la notificació de les liquidacions successives s'ha de fer de forma col·lectiva, mitjançant edictes que així ho adverteixin i que es publicaran en el butlletí oficial que correspongui i en l'Ajuntament afectat.
Els anomenats tributs de notificació periòdica i col·lectiva es fonamenten en pressupòsits de fets de certa durada o de certa estabilitat, i es generen a través de períodes temporals successius sense que pateixin alteració substancial dels seus elements o, més concretament, dels paràmetres o magnituds sobre els quals aquests operen.
El sistema es justifica sobre la base que en els períodes impositius ulteriors a l'alta, el gravamen és repetitiu i s'articula sobre la reproducció dels seus elements essencials, motiu pel qual la garantia d'informació, que per al subjecte passiu constitueixen les notificacions, deixa de ser necessària i queda convertida en un mer requisit formal, que no respon a veritables exigències materials per evitar la indefensió.
En relació amb el contingut de l'article 102 de la Llei general tributària, i en relació amb la notificació edictal mitjançant padró dels rebuts de cobrament periòdic, la jurisprudència, a partir de l'extensiva consideració del dret a la defensa que deriva de l'article 24 de la Constitució espanyola, manifesta certa tendència a restringir l'aplicació d'aquest procediment.
A tal efecte, ha reconegut que l'article 102 de la Llei general tributària obliga a notificar en els tributs de cobrament periòdic la liquidació corresponent a l'alta en el respectiu registre, padró o matrícula, notificació que ha de ser individual, de manera que la norma esmentada ?únicament és d'aplicació per a les successives liquidacions que siguin iguals i idèntiques que les anteriors, i ha de ser objecte de notificació individual, directa i personal qualsevol modificació, variació o alteració que es produeixi, doncs solament així queda garantit el dret de defensa i impugnació?.
En definitiva, i segons la jurisprudència dictada a aquest efecte, el procediment de notificació o publicació col·lectiva té caràcter excepcional i ha de ser objecte d'interpretació restrictiva, de manera que es reconeix que la comunicació edictal no garanteix suficientment la defensa de les persones interessades.
Consegüentment, la modificació produïda respecte dels exercicis anteriors, sigui dels elements essencials del tribut, del període voluntari de recaptació o dels mitjans d'impugnació, requereix la pràctica de la liquidació notificada individualment.
D'altra banda, la doctrina ha assenyalat que quan la variació respon a l'aplicació simple i directa d'una norma legal no és necessària la notificació individualitzada i és suficient la col·lectiva.
D'acord amb el que s'ha exposat, era pertinent la notificació individualitzada de la liquidació de l'IBI de l'exercici de 2011, corresponent a l'alta en el padró per variació dels elements essencials del tribut (nou subjecte passiu). Consegüentment, són improcedents els imports reclamats en concepte de recàrrec de constrenyiment i interessos de demora. Per aquest motiu, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Gavà que procedeixi a l'anul·lació i devolució d'aquests imports, en cas que hagin estat satisfets per la persona interessada.