Un col·lectiu de defensa als infants es queixa del cas d'un menor immigrant, acollit al centre El Bosc i a l'alberg Alcor. El col·lectiu fa referència a diversos aspectes relacionats amb la seva situació, protecció i documentació.
En l'escrit de queixa, se sol·licita: que es protegeixi de manera urgent el menor que està sota la tutela de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA); que se l'ingressi en un centre de 24 hores, des d'on s'ofereixi una atenció coordinada i integral; que es tinguin en compte els fets ocorreguts els dies 22 i 23 d'agost de 2009, sobre els quals el menor reconeix la seva culpabilitat i demana perdó per haver agredit un altre menor; que es corregeixi la manca de condicions del centre El Bosc i de l'alberg Alcor, i s'ofereixi una atenció educativa inadequada.
Un cop analitzat l'informe tramès pel Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, en data 1 de juny de 2009, acompanyat pels Mossos d'Esquadra, el menor esmentat va sol·licitar protecció, la qual va ser prestada per la DGAIA en data 2 de juny de 2009, que va resoldre autoritzar l'ingrés d'aquest menor als centres Alcor i El Bosc.
La resolució de desemparament preventiu es va produir cautelarment en data 2 de juliol de 2009.
En data 1 d'octubre de 2009, la DGAIA va resoldre traslladar el menor de centre d'acolliment, concretament a Mas Pins.
En data 1 d'octubre de 2009, citat per la Fiscalia Provincial de Barcelona, el menor va sotmetre's a les proves per a la determinació de la seva edat mèdica. El resultat d'aquesta prova va ser que aquest noi és mèdicament major d'edat.
Tal com el Síndic ja ha manifestat en resolucions anteriors, no es qüestiona la validesa d'aquestes proves de determinació d'edat, sempre que es tinguin en compte els marges d'error que tenen. Sí que considera, en canvi, que aquestes proves s'haurien d'aplicar només en els casos de menors indocumentats, sense edat legalment definida.
En segon lloc, segons la informació que aporta la persona interessada, la realització d'aquestes proves mèdiques es va allargar durant tota la jornada. I afegeix que, a partir d'un determinat moment, el menor en qüestió no va estar acompanyat per cap educador del centre. Per tant, el Síndic demana que es verifiqui aquesta situació i que s'informi durant quant de temps el menor va estar acompanyat, així com de quina manera va arribar de nou al centre i qui va acompanyar-lo.
En tercer lloc, el Síndic constata que, segons consta en la seva documentació legal, el jove esmentat va néixer el 24 de febrer de 1993, per la qual cosa legalment és considerat menor d'edat.
En vista d'aquesta minoria d'edat legal, i mentre el menor no pugui acreditar legalment que és major d'edat, el Síndic suggereix que sigui readmès a la xarxa de protecció a la infància, que se'n tramiti la tutela i que s'iniciïn els tràmits per a l'obtenció de la documentació (permisos de residència, etc.) que correspongui.
Finalment, l'experiència del Síndic en aquest àmbit constata dèficits en l'atenció social rebuda pels menors estrangers immigrats no acompanyats expulsats del sistema de protecció per majoria d'edat.
Segons la informació que aporta el DASC, aquest podria no ser el cas del menor esmentat, ja va ser derivat al Servei d'Atenció a Immigrants Estrangers i Refugiats (en endavant SAIER) i a una associació privada, amb l'objectiu d'aconseguir un allotjament. Des de novembre de 2009, el menor ha ingressat a un pis de joves gestionat per aquesta entitat, i el SAIER s'encarrega de fer el seguiment del procés i de dotar-lo de cobertura a les necessitats mèdiques i bàsiques.
Per tant, el Síndic suggereix al DASC que, atesa la minoria d'edat legal d'aquest noi, persisteixi en aquest seguiment i garanteixi ara i en el futur el seu acompanyament en el seu procés de transició a la majoria d'edat. A tall d'exemple, aquest menor manifesta no poder anar als cursos de formació, a Barcelona, atès que no disposa de recursos econòmics per sufragar el cost del transport públic diari. De ser certa aquesta manifestació, demana que es verifiqui aquest assumpte, a fi de valorar possibles actuacions compensatòries.