El promotor de la queixa exposa la seva disconformitat amb el contingut de l'escrit de l'Ajuntament de Pau de data 17 d'agost de 2010 atès que el considera mancat de fonamentació.
Segons exposa la persona interessada, des de l'any 2008 sol·licita a l'Ajuntament informació per construir un magatzem agrícola a la seva propietat, i un cop obtinguda la informació, el 2 de març de 2009 va presentar la seva sol·licitud de llicència d'obres amb la documentació requerida, tot i que el 17 de juliol de 2008 l'Ajuntament va acordar suspendre per un termini màxim d'un any l'atorgament de llicències d'edificació en l'àmbit del sòl no urbanitzable del municipi de Pau.
L'Ajuntament va atendre la seva sol·licitud de llicència d'obres amb un escrit de data 28 d'abril 2009, mitjançant el qual li comunicava que es deixava en suspens la tramitació de la llicència d'obres.
Tanmateix, dos anys després que s'acordés la suspensió de les llicències, el promotor es va adreçar de nou a l'Ajuntament i va sol·licitar la continuïtat del procediment d'atorgament o denegació de la llicència sol·licitada, però, segons escrit de data 17 d'agost de 2010, el consistori va considerar que no continuava amb la tramitació de la llicència atès que el Ple va aprovar provisionalment la modificació puntual de les normes subsidiàries de Pau i que aquesta modificació s'havia traslladat a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona per ser aprovada de manera definitiva.
Així doncs, la persona interessada considera mancat de fonamentació l'escrit esmentat, atès que la suspensió de la tramitació de les llicències es pot acordar per dos anys com a màxim i considera que si a hores d'ara la nova regulació no està vigent, l'Ajuntament igualment ha de continuar amb la tramitació de les llicències.
Un cop estudiada la documentació aportada, el Síndic s'adreça de nou a l'Ajuntament i li fa arribar les consideracions següents:
L'acte de concessió d'una llicència és una activitat reglada i té per objectiu, exclusivament, controlar que l'exercici de les facultats dominicals dels particulars interessats s'ajusti a les prescripcions urbanístiques establertes per l'interès públic.
Tanmateix, els efectes de la suspensió de llicències no poden durar més de dos anys des que es va acordar la suspensió, tal com es disposa en l'article 74 del Text refós de la llei d'urbanisme:
"1. Els efectes de la suspensió de tramitacions i de llicències per a àmbits determinats no poden durar més d'un any en el cas regulat per l'apartat 1 de l'article 73 (suspensió potestativa), o de dos anys en cas d'acumulació dels supòsits regulats pels apartats 1 i 2 de l'article 73 (suspensió potestativa i suspensió obligatòria).
Si no s'ha adoptat cap acord de suspensió amb anterioritat a l'aprovació inicial de l'instrument de planejament, la suspensió regulada per l'apartat 2 de l'article 73 pot tenir una durada màxima de dos anys.
2. Un cop exhaurits els efectes de l'acord de suspensió, no se'n pot acordar un de nou, per al mateix àmbit i per a idèntica finalitat, fins que no hauran transcorregut tres anys de la data d'exhauriment dels efectes."
De la literalitat de l'article se'n desprèn amb claredat que els efectes de la suspensió de les llicències no poden durar més de dos anys en cas d'acumulació de la suspensió potestativa i la suspensió obligatòria.
Val a dir que un acord suspensiu que deixés de forma indeterminada un interval de temps de suspensió donaria un caràcter indefinit a la suspensió i, per tant, seria contrari a dret.
Cal tenir en compte que segons la interpretació del Tribunal Suprem, la suspensió de les llicències és una mesura cautelar que tracta d'evitar situacions urbanístiques contràries a la nova ordenació, per la qual cosa és un acord restrictiu dels drets dominicals de la persona que es recullen en l'article 33 de la Constitució espanyola. Per aquest motiu, la seva interpretació ha de ser restrictiva.
El Tribunal Suprem ha considerat que els límits que la llei imposa a l'Administració per fer ús de la possibilitat de suspendre les llicències són d'àmbit territorial i d'àmbit temporal. Així, doncs, fora del termini dels dos anys que disposa la llei, els particulars tenen el dret a demanar que es tramitin es llicències i l'Administració l'obligació de tramitar-les.
Els efectes dels acords de suspensió s'extingeixen per les causes següents: Pel transcurs del termini de dos anys; per aprovació definitiva de la nova normativa urbanística que va causar la suspensió; i per aixecament administratiu de la suspensió
En qualsevol dels tres casos, quan es produeix l'aixecament de la suspensió de l'atorgament de llicències, l'ajuntament ha de prosseguir la seva tramitació conforme a la normativa vigent.
De la documentació aportada es desprèn que el termini de dos anys va finalitzar el 17 de juliol de 2010. Consegüentment, a partir d'aquesta data les llicències han de continuar la seva tramitació de conformitat amb la normativa urbanística vigent.
És per tot això, que el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Pau que, sense més demora, aixequi la suspensió d'atorgament de llicències i continuï amb la tramitació de la llicència que al seu dia va presentar la persona interessada de conformitat amb la normativa urbanística actualment vigent.