El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la liquidació tributària corresponent a la taxa per la prestació dels serveis de prevenció d'incendis forestals, aprovada per la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Roses de data 5 d'abril de 2012.
Manifesta que el seu habitatge no està ubicat en un indret proper a cap zona boscosa ni limita amb terrenys de conreu o agrícoles i, conseqüentment, no comprèn perquè ha d'estar gravat amb aquesta taxa.
Exposa que en data 11 de juny de 2012 va formular les al·legacions corresponents però que no ha rebut cap resposta expressa i motivada.
Una vegada estudiada la informació de què es disposa, el Síndic fa les consideracions següents:
D'acord amb l'article 7.1 de la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, els ajuntaments poden establir preus públics per la prestació de determinats serveis a les urbanitzacions que no tenen una continuïtat immediata amb la trama urbana i que estan situades a menys de cinc-cents metres de terrenys forestals i a les edificacions i les instal·lacions aïllades situades en terrenys forestals
Així mateix, l'article 11 del Decret 123/2005, de 14 de juny, que desplega la Llei 5/2003, disposa que els ajuntaments poden establir els instruments econòmics necessaris per al cas que executin subsidiàriament les actuacions previstes en el Decret esmentat.
El Ple de l'Ajuntament de Roses de data 21 d'octubre de 2011 va aprovar l'Ordenança fiscal núm. 9 reguladora de la taxa per la prestació de serveis de competència local, entre els quals es regula la taxa pel servei de prevenció d'incendis forestals.
En data 31 de desembre de 2011 es va aprovar definitivament l'Ordenança, i en data 5 d'abril de 2012 la Junta de Govern Local va adoptar, entre d'altres, l'acord d'aprovació de propostes de liquidació corresponents a la taxa pel servei de prevenció d'incendis forestals per a l'exercici de 2012, sense que consti que a hores d'ara s'hagin resolt les al·legacions presentades i emès les liquidacions corresponents.
Val a dir que l'Ordenança fiscal núm. 9 disposa que constitueix el fet imposable de les taxes que regula l'Ordenança la prestació dels serveis de competència local en les modalitats previstes en l'article 5 de l'Ordenança. L'apartat 8è de l'article 5 estableix que ?per l'obertura i manteniment de les franges de protecció previstes en la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció d'incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana a les zones incloses en el plànol de delimitació aprovat per l'Ajuntament s'acredita la taxa?.
L'obertura i el manteniment de les franges de protecció previstes en la Llei esmentada són les franges de protecció que han de quedar garantides en urbanitzacions que no tenen una continuïtat immediata amb la trama urbana i que estan situades a menys de cinc-cents metres de terrenys forestals i a les edificacions i les instal·lacions aïllades situades en terrenys forestals, d'acord amb allò que disposa l'article 1 de la Llei 5/2003.
Per tant, si la urbanització on té ubicat l'habitatge el promotor no és una urbanització sense continuïtat immediata amb la trama urbana, el Síndic entén que no compleix el requisit establert en l'Ordenança i, per tant, no se li pot imposar la taxa.
D'altra banda, en el marc d'aquesta queixa, el Síndic considera que també cal fer una reflexió sobre si l'Administració pot establir una taxa per la prestació del servei objecte de la queixa o bé un preu públic.
D'acord amb l'article 20 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (en endavant TRLHL), les entitats locals poden establir taxes per la prestació de serveis o la realització d'activitats en règim de dret públic que es refereixin a l'obligat tributari, l'afectin o el beneficiïn de manera particular, quan els serveis o les activitats no siguin de sol·licitud o recepció voluntària per als obligats tributaris o no es prestin o es realitzin pel sector privat. D'acord amb l'article 41 del TRLHL, les entitats locals poden establir preus públics per la prestació de serveis o la realització d'activitats de la competència de l'entitat local sempre que els administrats els hagin de sol·licitar o rebre de manera voluntària i sempre que també els presti el sector privat.
Val a dir que el servei d'obertura i manteniment de franges de protecció previstes a la Llei 5/2003 pot ser prestat pel sector privat i cal tenir en compte que la mateixa Llei 5/2003 ja aclareix que els ajuntaments poden establir preus públics per aquestes actuacions. Per tant, malgrat que el Síndic entén que podria ser defensable, en termes genèrics, l'ús d'una figura o d'una altra, en aquest cas, d'acord amb allò que disposa la mateixa Llei 5/2003 i d'acord amb l'article 41 del TRLHL, per aquest servei l'Ajuntament podria establir un preu públic.
D'acord amb les consideracions assenyalades anteriorment, doncs, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Roses que revisi la decisió presa de liquidar la taxa per al servei de prevenció d'incendis al promotor si la finca de la qual és propietari no es troba a una distància de menys de cinc-cents metres de terrenys forestals i si té continuïtat amb la trama urbana, i que revisi d'ofici el contingut l'apartat 8 de l'article 5 de l'Ordenança fiscal núm. 9.