El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la situació dels seus fills que, segons exposa, pateixen una manca d'atenció adequada per part de la mare, concretament manca d'higiene i alimentació insuficient.
Els fills del promotor viuen amb la seva mare, de la qual el promotor va separar-se l'any 2008. El promotor de la queixa va ser condemnat per maltractaments a la seva dona a treballs en benefici de la comunitat i li va ser imposada una ordre d'allunyament. Els fills tenen un règim de visites i sortides amb el pare, que sembla que només es compleix en el cas de la filla.
El promotor exposa que l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència (en endavant EAIA) de l'Alt Penedès està intervenint en el nucli familiar de la mare, però no vol informar-lo de la situació dels seus fills.
Després d'estudiar la documentació de què es disposa, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, es constata que aquests infants han patit una situació continuada de desatenció afectiva, educativa, alimentària, d'higiene i d'atenció a la salut, que pot ser constitutiva de negligència greu.
En segon lloc, es constata també que aquesta situació s'ha perllongat durant dos anys, des que els Serveis Socials d'Atenció Primària van derivar la situació a l'EAIA, el novembre de 2010, fins que s'ha fet la primera proposta de mesura de protecció per a la filla del promotor i de manteniment del treball amb la mare, amb previsió d'elaboració d'un compromís socioeducatiu si no s'assoleixen els objectius.
S'observa, en aquest sentit, que malgrat que s'ha fet un seguiment de manera continuada i intensiva de la situació dels infants, els indicadors de risc greu han persistit i persisteixen encara, tot i que en menor mesura. Aquests indicadors reflectien mancances importants en la cobertura de les necessitats bàsiques d'aquests infants, però, això no obstant, no es van considerar suficients per proposar una mesura de protecció, i la manca de superació de la situació no va portar a adoptar cap decisió en benefici dels infants.
En resum, el Síndic considera preocupant que la negligència greu infantil, com una forma de maltractament, pugui tenir un tractament que comporti que es mantinguin en el temps situacions de mancances i patiment en els infants, com sembla que va succeir en aquest cas.
D'acord amb això, el síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família, d'una banda, que revisi l'actuació de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència i de l'EAIA en aquest cas, i que es tingui en compte la conveniència de modificar o corregir els paràmetres de valoració de la negligència; i de l'altra, que dugui a terme un seguiment exhaustiu de la situació del fill del promotor, especialment pel que fa a la cobertura de les seves necessitats bàsiques: afecte, escolarització, atenció a la salut, acompanyament a la llar, etc.