La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat davant la instància que va presentar el 21 de maig de 2010.
En aquesta instància, la promotora explicava que a causa de les obres de remodelació de la zona de Can Calders s'ha modificat l'entrada d'un edifici i un local comercial que abans eren a peu pla i ara han quedat amb graons. Assenyalava que això dificulta l'accés del seu pare, que es desplaça en cadira de rodes. Per aquest motiu, demanava que es restablissin les condicions d'accessibilitat de la porteria i d'aquest local.
El Síndic recorda a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat que la normativa sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques a Catalunya (Llei 20/1991, de 25 de novembre, i Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991) estableix una sèrie de deures legals a càrrec de les administracions municipals, el compliment dels quals està adreçat a afavorir una consecució progressiva de l'accessibilitat en tots els espais i àmbits de la seva competència (via pública, parcs i jardins, espais públics, establiments i edificacions públics, etc.).
Entre aquests deures, la normativa determina que els ajuntaments han d'establir un pla especial d'actuació per tal d'adaptar les vies públiques, els parcs i els altres espais d'ús públic a les normes d'accessibilitat (article 4.2 i disposició addicional tercera de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, i article 12.2 del decret 135/1995, de 24 de març) i han de fer les corresponents previsions en els projectes de pressupostos de cada exercici (article 12.3 del decret 135/1995, de 24 de març).
Aquest pla especial d'actuació (o pla d'accessibilitat municipal) ha de tenir, per naturalesa, un abast general i ha de servir de guia per les decisions sobre les intervencions concretes de l'Administració, les quals han d'estar adreçades a afavorir l'accessibilitat, entre altres, dels itineraris construïts o renovats en tots els espais de competència de l'Administració municipal, i en interès de tota la població. En el cas de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, el Pla d'accessibilitat del municipi va ser aprovat l'any 1999, però l'informe de l'Ajuntament no explica si la intervenció feta en relació amb l'accés de la finca objecte de queixa ha estat emmarcada en aquest pla d'accessibilitat.
Addicionalment, segons es deriva de l'informe tècnic, amb la intervenció feta s'ha eliminat un itinerari practicable i en el seu lloc s'ha instal·lat una rampa d'accés a l'edifici que connecta tres esgraons, per accedir al local. El resultat de la intervenció, doncs, resulta clarament contrari a la normativa tècnica d'accessibilitat i als deures que la normativa estableix a càrrec de les administracions municipals.
Pel que fa a l'argument segons el qual la manca de compliment de les condicions d'accessibilitat de l'obra qüestionada era inevitable ateses les condicions topogràfiques del barri, el Síndic considera que les dificultats tècniques del terreny, en una intervenció d'obra pública nova, no són argument suficient per obviar l'aplicació, al màxim possible, de les mesures d'accessibilitat estipulades per la normativa sobre accessibilitat i eliminació de barreres arquitectòniques vigent a Catalunya. Per tant, el Síndic considera que correspon a l'Administració estudiar a fons totes les alternatives possibles per garantir el dret dels ciutadans a circular per itineraris accessibles, abans d'optar per una intervenció que incompleix obertament la normativa d'accessibilitat.
Per tot això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que revisi les condicions d'accessibilitat tant dels dos accessos de la finca (el del local i el de l'habitatge) com de l'espai de la vorera que hi ha davant la finca i l'itinerari de circulació que ha quedat lliure en aquesta zona després de la intervenció, i que prengui les mesures que consideri adequades per adaptar tots aquests itineraris a les condicions d'accessibilitat establertes al Codi d'accessibilitat de Catalunya.