La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta de l'Ajuntament de Palafrugell al recurs extraordinari de revisió que va presentar el 26 de març de 2014 va presentar al registre de la Generalitat de Catalunya a Girona amb relació a un procediment sancionador de trànsit
El Síndic ha constatat que, si bé amb un retard considerable, finalment en data 7 d'abril de 2015 s'ha dictat la resolució del recurs, el qual desestima les pretensions de la persona interessada.
Entre els fonaments de la resolució es fa constar que la part interessada no ha intentat provar els fets contradictoris amb els denunciats que revelin que no va cometre la infracció, i que, en conseqüència, no es pot desvirtuar la denúncia formulada pel vigilant i ratificada pel mateix agent, tot i que la seva versió dels fets no gaudeix de la presumpció de veracitat atès que no es tracta d'un funcionari.
Tot i això, el cert és que al moment en què la persona interessada va tenir coneixement de la infracció que se li imputa (és a dir, quan va rebre la provisió de constrenyiment que se li va lliurar a la bústia) ja va negar els fets al·legant no haver estat al municipi de Palafrugell el dia i l'hora en què els fets presumptament van tenir lloc.
Com ja s'ha recordat en altres ocasions, el Síndic considera que en els casos de denúncies formulades per vigilants de les zones de reserva d'estacionament s'ha de disposar d'alguna prova més de la comissió de la infracció que l'informe de ratificació de la denúncia emès pel vigilant.
En aquest mateix sentit, la jurisprudència, quan ha reconegut a la denúncia dels controladors de zones d'estacionament limitat el valor probatori de denúncia privada, ha assenyalat també que cal valorar-la racionalment en el conjunt d'altres mitjans probatoris aportats a l'expedient sancionador, i partint del principi de presumpció d'innocència fa recaure en l'administració la càrrega de provar la comissió del fet infractor i l'autoria (Sentència del tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció 4a, del 23 de gener de 2002).
Cal tenir en compte també que l'obligació d'aportar elements de prova addicionals està prevista expressament a l'article 75 del Text refós de la Llei de trànsit circulació de vehicles a motor i seguretat viària, quan assenyala que la presumpció de veracitat dels fets consignats per agent d'autoritat en la seva denúncia no eximeix del deure d'aportar tots els elements de prova que siguin possibles sobre el fet denunciat, de manera que la denúncia de l'agent de l'autoritat, com a únic element de prova, s'ha de limitar a aquelles infraccions en què no és possible disposar d'altres mitjans probatoris.
Per les raons exposades, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que s'anul·li la sanció imposada a la persona interessada i que es donin les ordres oportunes per tal que, en endavant, s'utilitzin mitjans probatoris, tals com les fotografies dels vehicles mal estacionats, per tal de tramitar amb les garanties suficients els expedients sancionadors corresponents.
L'Ajuntament, però, ha informat que no accepta el suggeriment, en el sentit que no considera necessari disposar d'una fotografia dels fets denunciats ni es pren en consideració la possibilitat d'anul·lar les denúncies relacionades amb la promotora de la queixa, tot i que ha començat a tramitar denúncies mitjançant dispositius de telefonia mòbil, que, entre d'altres, permeten fer fotografies als vehicles que es troben en situació irregular i objecte de denúncia per tal que no només siguin incorporades a l'expedient sinó que també siguin impreses, incorporades i enviades, com una dada/prova més de la infracció, a la mateixa notificació de denúncia.