El promotor de la queixa, pare d'un alumne de P5 d'una escola de Vilafranca del Penedès, exposa la seva disconformitat amb l'actuació de l'escola després d'una agressió per part d'un company vers el seu fill.
La persona interessada addueix que arran d'una agressió produïda per un company el desembre de 2011, el seu fill té lesions a l'ull dret, va patir una hemorràgia interna de la qual va haver de ser intervingut quirúrgicament i de moment nomé té un 50% de visió si utilitza ulleres. Des d'aquell dia, el seu fill pateix enuresis, malsons i pors.
El promotor denuncia el silenci i la manca de recolzament des de l'escola, des d'on no s'han reconegut els fets.
L'informe de la Inspecció educativa assenyala que hi ha discrepàncies respecte de la qualificació dels fets, ja que mentre la família addueix que es tracta d'una agressió, l'escola parla d'accident.
Tot i això, aquest informe fa referència que es va castigar l'alumne que va provocar l'accident a tres dies sense esbarjo a l'hora de dinar, que la seva tutora li va fer reflexions en relació amb el tema, i que la directora es va reunir amb la mare d'aquest alumne per explicar-li els fets i la gravetat de les seves conseqüències, i li va suggerir que hauria de canalitzar la fortalesa del seu fill cap a altres activitats menys agressives.
Per tot això, més enllà del component d'intencionalitat que diferenciaria l'accident (com sosté l'escola) de l'agressió (com sosté la família), el Síndic posa de manifest que de la documentació rebuda no observa que quedi acreditat que s'haguessin portat a terme totes les actuacions de vigilància dels alumnes, i de control i cura en l'ús adequat de les instal·lacions de l'escola, ja que alumnes de P5 no poden romandre en un espai on hi ha espatlleres sense la supervisió mínima d'un adult en tot moment, per les conseqüències òbvies que pot provocar que s'hi enfilin i caiguin.
Per tant, el problema no se centra únicament a dilucidar si es tracta d'una caiguda fortuïta resultat d'una trobada casual entre dos alumnes o si pot ser considerat un succés intencional imputable a un alumne, sinó a conèixer i valorar els fets i el grau de responsabilitat del centre, tenint en compte quina va ser la vigilància dispensada en aquell moment.
Així mateix, el Síndic també considera que el centre no va prendre mesures immediates. Els fets van ocórrer el 14 de desembre de 2011, i fins al dia abans de les vacances de Nadal la directora no es va reunir amb la mare de l'alumne agressor per explicar-li els fets i la gravetat de les conseqüències. Posteriorment, fins al 27 de desembre no es va reunir el Patronat del centre per donar informació i tractar el tema. La informació es va donar a través de la coordinació ja que el claustre no havia de reunir-se fins al 29 de febrer, i no es va creure oportú convocar un claustre extraordinari per aquests fets.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Ensenyament que revisi l'actuació d'aquesta escola pel que fa a la seva responsabilitat davant d'aquests fets, a fi de demostrar si en el moment dels fets hi havia la vigilància adequada, i que es prenguin les mesures que es considerin adequades en aquest sentit.