Un intern, que actualment extingeix condemna al Centre Penitenciari Ponent, manifesta que se li va incoar un expedient disciplinari. Explica que en tramitar-se aquest expedient, s'han donat algunes irregularitats que han vulnerant el seu dret a la presumpció d'innocència i a una defensa justa i imparcial.
La persona interessada també mostra la seva disconformitat amb una certa dilació dels professionals de tractament en atendre les seves peticions de visita i amb la manca d'informació de la Llei orgànica 5/2010, de modificació del Codi penal.
Finalment, la persona interessada exposa que, amb relació als tractaments, el Centre Penitenciari Ponent no segueix les pautes del sistema d'avaluació motivacional (SAM), sinó que es regeix pel sistema de fases.
L'informe de resposta del Departament de Justícia no recull tota la informació que el Síndic va sol·licitar en data 6 d'octubre de 2010. Concretament pel que fa a l'aportació de les anotacions de visita fetes pels professionals de tractament a l'Agenda del sistema informàtic penitenciari català (en endavant SIPC), no informa amb relació a les dates de les visites, els professionals que les atenen i els temes que s'hi tracten.
Per això, el Síndic recorda que l'article 55 de la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Síndic de Greuges, estableix que les autoritats i el personal al servei de les administracions, els organismes, les empreses i les persones a què fa referència l'article 26 han de facilitar al Síndic, a les persones en qui delegui i als seus adjunts els expedients, les informacions, les dades i la documentació que els sol·licitin que estiguin relacionats amb l'objecte d'una investigació, i els han de facilitar sempre que sigui possible la consulta per mitjans telemàtics.
Així, doncs, no s'ha facilitat la informació relativa a l'Agenda de la persona interessada establerta al SIPC, i se'n desconeixen els motius.
D'altra banda, en la tramitació de l'expedient disciplinari incoat a la persona interessada, el Síndic ha observat irregularitats, tot i no poder pronunciar-se pel que fa a la resolució final, atès el pronunciament del jutge de Vigilància Penitenciària, que no estima el recurs presentat per l'intern.
La persona interessada, en data 18 de maig de 2010, va lliurar el seu escrit de descàrrega, en què donava la seva versió dels fets i proposava una prova testifical i documental del presumpte autor material de la infracció imputada.
La resolució a la proposta de proves és denegatòria i es fonamenta en el fet que ambdues proves proposades per la persona interessada no alteren la resolució. Però, en l'acord sancionador, es constata que la persona interessada no ha proposat proves, circumstància que no concorda amb el document del procediment sancionador que les denega per no alterar la resolució final del procediment.
En aquest sentit, la doctrina jurisprudencial reiterada ha proporcionat dos criteris, el de pertinença i el de rellevància, per poder admetre les proves proposades. El primer criteri exigeix una relació entre les proves i l'objecte del procés. El segon criteri té un doble aspecte: el funcional, relatiu als requisits formals necessaris per a la pràctica i el desenvolupament de la prova i de la impugnació, i el material, relatiu a la potencialitat de la prova denegada amb relació a una alteració de la resolució de l'expedient.
En aquest cas, la pertinença i la rellevància de les proves proposades són clares (testifical del presumpte legítim propietari del ventilador, i documental dels escrits que el presumpte propietari reivindica la propietat del ventilador), atès que haurien hagut de variar el sentit de la resolució final de l'expedient disciplinari, perquè la persona interessada podia demostrar que no havia sostret el ventilador de la sala de dia ni era el responsable que el ventilador estigués a la cel·la que compartia amb un altre intern.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix al Departament de Justícia que la denegació de la pràctica de proves dins un procediment disciplinari sigui fonamentada, i que s'addueixin les raons per les quals les proves proposades no són rellevants i/o pertinents i no es digui únicament que no alteren la resolució final del procediment, de manera que es garanteixi el dret de defensa que assisteix l'intern.