La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta de l'Ajuntament de Granollers a la seva queixa perquè no se li permet donar-se d'alta com a sòcia del Club Natació Granollers.
Exposa que l'any 2008, quan era sòcia del Club, li van imposar dues sancions de multa, que va haver de liquidar atès que no es van estimar les al·legacions que va presentar en descàrrec. A finals de l'any 2008, va donar-se de baixa voluntàriament del Club.
A l'estiu de 2011 va voler donar-se d'alta com a sòcia i va detectar que l'accés estava bloquejat. Manifesta que va exposar verbalment la situació a un responsable municipal, sense èxit.
El 27 de febrer de 2012 va adreçar un escrit al Club Natació Granollers, en què explicava que se li ha comunicat que pot accedir com a usuària a les instal·lacions del Club, pagant una entrada per import de 4 euros, però que no se li permet donar-se d'alta com a sòcia. Tot i això, encara no ha rebut cap resposta.
La informació tramesa per l'Ajuntament de Granollers dóna compte del fet que la gestió dels serveis esportius de les piscines municipals al Club Natació Granollers, mitjançant l'arrendament de les instal·lacions, va ser adjudicada el 20 de desembre de 2001.
L'escrit municipal fa constar que l'article 21 g) dels estatuts del Club estableix que la Junta Directiva pot proposar a l'Assemblea General la modificació dels estatuts i del reglament intern de l'entitat. I que el reglament de règim interior del Club Natació Granollers es va aprovar per assemblea general ordinària de 24 d'abril de 2008.
En el web municipal consta que l'Ajuntament té un reglament d'ús de les instal·lacions esportives municipals de Granollers, publicat en el BOP de 14 de setembre de 2010, aplicable al conjunt de les instal·lacions de titularitat pública i municipal, siguin gestionades de forma directa o indirecta.
L'article 6 d'aquest reglament disposa que les instal·lacions esportives municipals, sigui quina sigui la seva forma de gestió, són d'accés lliure per als ciutadans, sense cap altra limitació que el pagament de la taxa corresponent per utilitzar-les. També s'assenyala que no es permet l'accés si una persona està sancionada a tal efecte, i que els organitzadors tenen reservat el dret d'admissió.
L'article 57 estableix que el seguiment i el control del Reglament va a càrrec, entre d'altres, del regidor/a d'Esports, el qual, en última instància, ha de resoldre les resolucions i les sancions provisionals aplicades.
Finalment, l'article 58 fixa que els usuaris que no compleixin el que disposa el Reglament d'ús han de respondre davant dels organismes competents dels seus actes, segons la normativa vigent que sigui d'aplicació.
En vista d'aquesta informació, el Síndic fa les consideracions següents:
1. L'opció de gestionar les piscines municipals de forma indirecta no comporta que el servei deixi de ser de titularitat municipal. En aquest sentit, l'article 238 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (en endavant ROAS) disposa que correspon als ens locals la potestat de direcció i control del servei públic.
2. L'Ajuntament no pot desdir-se de les condicions de prestació del servei a les instal·lacions municipals. Aquesta prestació inclou, entre d'altres, la determinació de com han de ser les relacions amb els usuaris. L'article 232 del ROAS disposa que en la contractació de la gestió del servei s'ha de fer constar, entre d'altres, les relacions amb els usuaris.
La clàusula tercera del contracte d'arrendament de les instal·lacions remet, pel que fa al règim de funcionament i les relacions amb els usuaris, al Reglament regulador del servei de piscines municipals i altra legislació aplicable.
No consta que l'Ajuntament disposi d'un reglament específic regulador del servei de piscines municipals, per la qual cosa cal aplicar el Reglament d'ús de les instal·lacions esportives municipals. Aquest reglament d'ús no conté de forma específica un règim d'infraccions i sancions, i remet a la normativa que sigui d'aplicació en el cas que els usuaris no el compleixin.
El fet que el Reglament d'ús municipal no reculli un règim específic d'infraccions i sancions i remeti a una altra normativa que no identifica, no pot emparar una remissió feta cap a un reglament de règim intern, aprovat pels òrgans de l'ens adjudicatari de la gestió indirecta i sense la intervenció dels òrgans competents de l'Ajuntament.
Cal tenir en compte que l'article 132 del Text refós de la Llei de contractes estableix que a l'hora de procedir a la contractació d'un servei públic cal que se n'hagi establert prèviament el règim jurídic. Aquest règim, entre altres qüestions, ha de regular els aspectes de caràcter jurídic, econòmic i administratiu relatius a la prestació del servei.
Per tant, ha de ser l'Ajuntament i no pas el concessionari qui fixi les condicions d'accés i de sanció dels usuaris i en controli l'aplicació.
3. Finalment, el Síndic assenyala també que és contrari al principi d'objectivitat amb el qual ha d'actuar l'Administració el fet que pugui tolerar que el gestor del servei negui l'accés d'un ciutadà com a soci de les instal·lacions, adduint a uns fets que van tenir lloc ara fa cinc anys, i, en canvi, el mateix gestor no tingui cap inconvenient a permetre-li l'entrada amb el pagament previ de 4 euros cada vegada que vulgui accedir-hi.
Per tot això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Granollers que:
- Intervingui expressament davant del cas plantejat per la promotora per tal que pugui accedir al Club Natació Granollers sense cap més limitació que el pagament de la taxa corresponent.
- Reguli el règim estatutari dels usuaris de les instal·lacions esportives municipals o bé, de forma específica, per a cadascuna de les instal·lacions, amb independència de quina sigui la seva forma de gestió.
- Informi el Club Natació Granollers, com a gestor del servei, que el règim disciplinari que conté el Reglament de règim intern pel que fa a la conducta dels usuaris no és aplicable als ciutadans que hi accedeixin com a usuaris d'un servei de titularitat pública.