El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat en relació amb un expedient sancionador per la comissió d'una infracció en matèria de trànsit per un vehicle del qual no és titular i del qual tampoc no es reconeix com a conductor en el moment de la comissió de la infracció.
El promotor manifesta que va rebre la notificació de l'acord d'incoació d'ofici d'un expedient sancionador en data 21 de març de 2009 en referència a una infracció per circular amb excés de velocitat comesa en data 24 de desembre de 2008 a les 12.40 hores.
Va presentar un escrit en data 23 de març de 2009 al·legant que desconeix l'origen d'aquest expedient sancionador, ja que ell no és el titular del vehicle amb el qual es va cometre la infracció i nega l'autoria dels fets.
En data 29 de maig de 2009 es va emetre una proposta de resolució que atorgava un termini de 10 dies hàbils al promotor perquè aclarís la situació amb el titular del vehicle que l'ha identificat com a conductor i presentés documentació acreditant que ell no era el conductor.
En data 11 de juny de 2009 el promotor va tornar a presentar un nou escrit en què reiterava que no coneix el titular del vehicle i el motiu pel qual l'havia identificat com a conductor i negava tenir cap relació amb el vehicle presumptament infractor. El promotor assegura que el dia 24 de desembre de 2008 a les 12.40 hores era a la botiga de la seva propietat atenent el públic.
Finalment es va emetre una resolució sancionadora, contra la qual el promotor va presentar recurs d'alçada, recurs que va ser resolt en data 27 d'agost de 2010 desestimant-lo i confirmant íntegrament la resolució sancionadora contra el promotor.
El Síndic comprova que ni a la resolució sancionadora, ni a la resolució del recurs d'alçada, ni tampoc a l'informe tramès pel Servei Català de Trànsit no es motiva ni s'argumenta sobre la base de quina prova de càrrec i activitat d'investigació realitzada per part de l'Administració per esbrinar qui era l'autor dels fets denunciats s'ha decidit invertir la càrrega de la prova en mans de l'Administració, que passa a recaure ara en el promotor de la queixa, a qui se li requereix que aporti documentació que provi la seva no autoria dels fets.
D'altra banda, la mera declaració del titular del vehicle que identifica el conductor del vehicle, en compliment del que preceptua l'article 72.3 de la Llei sobre trànsit, circulació i seguretat vial, vigent en el moment dels fets, no l'eximeix de la responsabilitat sobre la infracció comesa, ni tampoc d'entrada de la possible comissió de la infracció independent preceptuada a l'article 65.5 e) de la Llei sobre trànsit, circulació i seguretat vial. Encara menys suposa un desplaçament de la càrrega de la prova, que en tot cas correspon a l'Administració, atès que es tracta d'un procediment administratiu sancionador.
A més, en aquest cas, a diferència dels casos sobre els quals s'han pronunciat el Tribunal Constitucional en la Sentència 219/1988 i el Tribunal Suprem en les sentències de 8 de març de 1994 i 14 de setembre de 1990 respecte l'obligació de l'Administració de prosseguir les diligències pertinents de prova per aconseguir la identificació del conductor en aplicació de l'anterior article 278.II del Codi de circulació i posterior article 72.3 de la Llei sobre trànsit, circulació i seguretat vial vigent al moment dels fets, la responsabilitat de la infracció s'imputa a la persona identificada pel titular del vehicle i no al titular del vehicle en si.
Sobre el titular del vehicle, atès que un vehicle de motor és un element que genera risc, es pot considerar que comporta com a inherent l'obligació del titular de conèixer qui és el conductor d'aquest vehicle en tot moment, fonament de l'obligació que recull l'article 72.3 i de la corresponent infracció tipificada a l'article 65.5 de l'anterior redacció de la Llei de trànsit. No ocorre igual amb la persona identificada pel titular del vehicle com a conductor, sobre qui no recau aquesta presumpció de conducció del vehicle ni l'obligació de conèixer el conductor del vehicle infractor, ja que no existeix cap vincle contractual amb el vehicle.
Tot i així, el fet de ser titular d'un vehicle no és prova per si sola de la conducció del vehicle ni de la comissió de la infracció, però tampoc no és un element irrellevant que el descarregui de tota responsabilitat ateses les raonables presumpcions establertes.
Així, en el cas que ens ocupa:
1. Es constata que no ha existit l'activitat administrativa necessària per indagar l'autoria dels fets i aconseguir la destrucció de la presumpció d'innocència existent a favor del Sr. Aguilar, o que, si més no, aquesta activitat indagatòria de l'Administració no ha quedat palesa a través d'una argumentació lògica, raonable i especificada motivadament a la resolució sancionadora emesa contra el promotor de la queixa, que aconsegueixi destruir la seva presumpció d'innocència.
2. La imputació dels fets recollits a la denúncia al promotor es basa simplement en l'afirmació del propietari del vehicle que, sense aportar cap prova de l'autoria dels fets, identifica el promotor com a conductor del vehicle en el moment de la denúncia.
3. El promotor nega els fets imputats.
És lògic que la interpretació que s'ha de fer de l'obligació preceptuada a l'article 72.3 de l'anterior redacció de la Llei sobre trànsit, circulació i seguretat, tal com diu el Tribunal Constitucional, no suposi una prerrogativa del titular del vehicle sinó una càrrega, en tot cas, de col·laboració amb l'Administració per investigar i dilucidar qui era l'autor i responsable dels fets, càrrega que en tot cas i en últim terme correspon a l'Administració sancionadora.
D'aquesta càrrega que suporta el titular del vehicle, basant-se en la raonable i acceptada presumpció que aquest és el conductor natural del vehicle i la seva obligació, en cas que no ho fos, de conèixer el que ho era en el moment dels fets, no es pot inferir que la seva mera declaració traslladi la càrrega de la prova a la persona que identifica com a conductor.
La persona identificada com a conductor, a diferència del titular del vehicle, no té cap relació amb el vehicle denunciat, i per tant, d'entrada no se li pot presumir cap responsabilitat, que sí que s'accepta que se li pot presumir al titular.
Ateses totes les consideracions efectuades, el Síndic considera que s'ha vulnerat el dret a presumpció d'innocència del promotor de la queixa, i suggereix al Departament d'Interior que anul·li aquesta sanció.