En l'informe tramès pel Departament d'Ensenyament es confirma que nou alumnes amb germans al centre es van quedar sense plaça a l'institut sol·licitat en el darrer procés d'admissió d'alumnat.
Aquesta situació es va produir perquè el Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics, considera els centres adscrits com a centre únic a l'efecte de l'aplicació del criteri de germans, de manera que, en un context com el del Vendrell en què tots els centres de primària estan adscrits a tots centres de secundària, tots els alumnes amb germans obtenen els 40 punts (més els 30 punts de proximitat).
Davant d'aquesta situació, per afavorir l'agrupament de germans, la directora dels Serveis Territorials va autoritzar una ampliació de ràtio del 10%, cosa que va permetre a la pràctica incloure tres alumnes per grup i atendre tots els casos.
L'objecte de la queixa de la promotora, doncs, ha quedat resolt.
Tot i això, en l'informe tramès pel Departament d'Ensenyament es detecta que: hi ha forts desequilibris en els nivells de demanda dels centres; tots els alumnes admesos a l'institut Baix Penedès tenen germans, de manera que els alumnes fills únics o sense germans escolaritzats no tenen la puntuació suficient per poder obtenir plaça al centre; i el Departament d'Ensenyament ha hagut d'aplicar increments de ràtio per garantir l'agrupament de germans en un mateix centre.
El Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics a Catalunya, estableix en l'article 10 que ?quan un centre públic estigui adscrit a un altre centre públic, ambdós centres es consideren un centre únic pel que fa a l'aplicació del criteri d'admissió d'existència de germans matriculats al centre?.
L'aplicació d'aquesta normativa genera efectes poc comprensibles, aparentment de discriminació indirecta, com ara que els fills únics o que els fills amb germans no escolaritzats tinguin menys oportunitats d'accedir als centres desitjats en comparació amb els fills amb germans escolaritzats a centres adscrits.
En casos de queixes similars presentades al Síndic sobre altres municipis, el Síndic de Greuges ha recordat a les persones interessades que la consideració dels centres adscrits com a centres únics a efecte d'aplicació del criteri de prioritat de germans al centre, que és el que provoca aquesta presumpta discriminació, està establerta per la legislació orgànica educativa d'àmbit estatal (LOE), per la qual cosa la supervisió d'aquest principi és competència del Defensor del Poble.
Tot i que el Defensor del Poble és la institució competent per mantenir interlocució amb el Ministeri d'Educació, el Síndic no considera necessàriament discriminatòria l'aplicació d'aquest criteri, perquè entén que la norma, entre altres aspectes, com a raó objectiva que justifiqui aquesta desigualtat de tracte, fomenta la conciliació escolar i familiar a l'hora de facilitar l'organització dels desplaçaments escolars dels fills per part de la família. En aquest sentit, la norma dóna més prioritat a les famílies amb fills escolaritzats en centres adscrits, respecte a altres famílies, per tal que puguin tenir més oportunitats de ser admesos en centres que s'ajustin a les seves necessitats de conciliació (que, a priori, són més complexes que les necessitats d'altres famílies).
Fetes aquestes consideracions, però, el Síndic de Greuges també manifesta a les administracions educatives els efectes que genera en el cas dels municipis mitjans o grans amb més d'un institut un model d'adscripció en què tots els centres de primària estan adscrits a tots els centres de secundària. En aquests casos, pot produir-se que els alumnes sense germans (o amb germans no escolaritzats) que resideixen lluny de l'institut amb vacants es vegin sistemàticament obligats a desplaçar-se, i no tinguin opcions reals d'escolaritzar-se a l'institut més proper, com hauria de ser desitjable.
Cal promoure, doncs, la conciliació de la vida escolar i familiar, per exemple, amb mesures com les de considerar com a centre únic els centres adscrits a efectes d'aplicació del criteri de germans al centre. No obstant això, no s'ha d'oblidar que models d'adscripció única de tots els centres de primària d'una mateixa zona adscrits a tots els centres de secundària no és condició necessària per garantir aquestes facilitats de conciliació de la vida escolar i familiar.
Fetes aquestes consideracions, doncs, encara que el Departament d'Ensenyament garanteixi el compliment de la legalitat vigent en la gestió del procés d'admissió, val a dir que la planificació de l'aplicació d'aquesta legalitat admet resultats diferents, per exemple amb el desplegament de models d'adscripció diferents, de manera que els resultats que s'obtinguin són en part responsabilitat de l'administració que planifica.
En el cas que ens ocupa, les dades aportades pel Departament d'Ensenyament evidencien l'existència de forts desequilibris entre els instituts Baix Penedès, Andreu Nin i Mediterrània en el nivell de demanda.
Dit això, val a dir que l'ordenament jurídic vigent, tant la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, com el Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics, adopten l'equitat com a principi orientador de l'actuació dels poders públics, i incorporen l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques com a objectiu fonamental per garantir en la gestió del procés d'admissió d'alumnat.
Aquesta mateixa normativa regula una sèrie d'instruments concrets per millorar la distribució de l'alumnat amb necessitats educatives específiques entre centres escolars.
En vista d'aquestes consideracions, el Síndic demana al Departament d'Ensenyament:
- Que li faciliti les dades sobre alumnat estranger i alumnat total escolaritzat a l'ESO als tres instituts del municipi, i també les dades sobre l'alumnat admès en el darrer procés d'admissió a primer d'ESO amb els punts de germans i sense aquests punts en els tres instituts.
- Que en cas que hi hagi desequilibris en l'admissió als instituts esmentats en funció del fet de tenir germans escolaritzats o no i en funció de la seva composició social, estudiï l'impacte que models d'adscripció alternatius podrien tenir sobre l'equitat en el procés d'admissió d'alumnat, a banda de la possibilitat d'endegar altres mesures per corregir aquests desequilibris, i que apliqui el model d'adscripció que sigui més favorable al dret a l'educació en igualtat d'oportunitats.