La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la instrucció interna que recentment, d'acord amb les informacions aparegudes als mitjans de comunicació, ha aprovat la Fiscalia Provincial de Barcelona relacionada amb el procés de determinació de l'edat.
Segons aquesta instrucció, presumptament, d'acord amb les informacions aparegudes als mitjans de comunicació, els menors immigrants que arribin a la província de Barcelona seran sotmesos de forma sistemàtica a unes proves mèdiques de determinació de l'edat i seran considerats automàticament adults en cas de negar-s'hi.
De l'informe tramès per la Fiscalia Provincial de Barcelona es desprèn que hi ha consens amb l'Institut de Medicina Legal sobre el caràcter innocu de les dues proves radiològiques que habitualment s'apliquen. Amb tot, el Departament de Salut ha manifestat la seva preocupació pel risc de les proves, especialment en els casos en què s'apliquen diverses proves radiològiques en períodes curts de temps, de vegades després de repetir el procés de determinació de l'edat arran d'un canvi d'identitat, per exemple. Les recomanacions mèdiques en aquesta matèria, de fet, recorden que aquestes proves s'han de dur a terme només quan són estrictament necessàries.
El Síndic, per tant, considera important que la pràctica d'aquestes proves vingui determinada pels metges forenses. De fet, el fiscal degà i delegat de Menors de la Secció de Menors de la Fiscalia Provincial de Barcelona manifesta la seva disponibilitat per tal d'incorporar més garanties mèdiques en el procés de determinació de l'edat en coordinació amb l'Institut de Medicina Legal de Catalunya.
D'altra banda, recentment el Síndic ha traslladat al Departament d'Interior (Policia de la Generalitat ? Mossos d'Esquadra) i al Departament de Justícia (Institut de Medicina Legal) la seva preocupació sobre el circuit d'atenció dels menors estrangers immigrants no acompanyats sobre els quals no hi ha dubtes de la minoria d'edat.
El Síndic constata que aquests infants són igualment posats a disposició del Ministeri Fiscal per a la determinació de l'edat, malgrat que el Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per Llei orgànica 2/2009, preveu que siguin posats a disposició de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència sense necessitat que se'ls practiquin proves mèdiques de determinació de l'edat.
A criteri del Síndic, la derivació d'aquests infants a les instàncies que s'ocupen de determinar l'edat no afegeix valor a la seva protecció, alhora que promou la multiplicitat d'intervencions per part d'altres professionals i organismes de forma aparentment innecessària per a la seva protecció.
Aquest procediment, a banda de no complir l'article 190.1 del Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per Llei orgànica 2/2009, no es fonamenta en l'interès superior de l'infant protegit per l'article 3 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, ni respecta el principi favor minoris segons el qual s'hauria d'aplicar la mínima intervenció a aquests infants i no sotmetre'ls a un circuit llarg, invasiu, complex i estressant pensat per als joves sobre els quals no hi ha dubtes de la minoria d'edat.
Per tant, el Síndic demana a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que l'informi de quin valor aporta determinar l'edat dels menors dels quals no hi ha dubtes per aparença física de la minoria d'edat i quins riscos referits a l'existència d'errors en la determinació de l'edat cronològica comporten (per als menors que són realment menors).
D'altra banda, el Síndic demana que l'Institut de Medicina Legal de Catalunya traslladi aquesta necessitat de millora a la Secció de Menors de la Fiscalia Provincial de Barcelona, en el sentit que el metge forense decideixi quines proves s'han de dur a terme en cada cas.