El Departament de Salut informa que el Servei Català de la Salut no té cap centre sanitari especialitzat en cirurgia sense sang, però que s'està treballant en un document que instarà les entitats proveïdores de serveis sanitaris a implantar les actuacions corresponents d'acord amb la normativa vigent sobre el rebuig dels malalts als tractaments mèdics, amb la recomanació d'adoptar les ?Recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya? davant el rebuig dels malalts al tractament. També esmenta que els protocols d'atenció dels centres sanitaris han de recollir les recomanacions esmentades, de manera que es garanteixi la seva responsabilitat en relació amb el compliment del marc normatiu i del dret al rebuig al tractament.
Al seu torn, el Síndic fa a l'Administració les consideracions següents:
La Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l'atenció sanitària, editada l'any 2002 pel llavors Departament de Sanitat i Seguretat Social, recull entre els drets de l'apartat 2, relacionats amb l'autonomia de la persona, el dret del malalt a renunciar a rebre tractament mèdic o les actuacions sanitàries proposades.
A banda de reconèixer aquest dret a refusar, recull expressament que, en aquestes situacions, en cap cas no se li poden negar les cures, els tractaments i el suport que necessiti i, quan convingui, se li han d'oferir tractaments alternatius, si n'hi ha, o bé l'orientació per trobar el recurs adequat, abans que es produeixi l'alta.
El document ?Recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya davant el rebuig dels malalts al tractament? recull que és una demanda legítima dels malalts que puguin demanar variacions i/o limitacions que els professionals han de mirar de respectar, mentre no els obliguin a actuacions clarament contraindicades, i encara que suposin molèsties per a ells o per a la comunitat i un risc afegit per al malalt, i posa, entre altres exemples, que el pacient es negui a rebre una transfusió de sang durant la intervenció.
Alhora, també recull que hi ha demandes inassolibles i condicionants inacceptables perquè estan clarament contraindicats per inútils o contraproduents amb segons quines limitacions, i pot ser impossible arribar a un acord amb el malalt, tot i que afegeix que negar l'ajuda als malalts que posen una limitació de risc hipotètic o poc probable pot no ser raonable si el benefici de l'actuació és clar fins i tot amb la limitació.
En el document ?Normes d'actuació davant l'atenció de malalts que rebutgen la transfusió de sang?, de l'Hospital de Bellvitge, determina que s'ha de comprovar si en el cas particular hi ha alternatives terapèutiques a la transfusió i que, en cas que s'exhaureixin a l'hospital i que no es disposi de l'equip assistencial que accepti el tractament del malalt sense la possibilitat de transfusió, s'ha d'afavorir que es traslladi la persona interessada a un altre centre de la xarxa pública, si és possible.
Concretament, determina que si no s'aconsegueix constituir un equip mèdic que accepti fer el tractament (actuació medicoquirúrgica) sense la possibilitat de la transfusió, s'ha d'informar el pacient de la possibilitat de remetre'l a un altre centre. En cas que això no sigui possible, i si després de parlar-ne reiteradament persisteix el conflicte, s'ha de demanar al pacient que signi l'alta voluntària. En cas que s'hi negui, s'analitzarà el cas al Comitè d'Ètica Assistencial.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic suggereix el següent:
D'una banda, que es comprovi si hi ha cap alternativa a la transfusió de sang que rebutja el pacient i, si no n'hi ha, que es facin les gestions oportunes per esbrinar si hi ha algun centre de la xarxa pública on se'l pugui derivar.
D'altra banda, que es publiqui un document sobre la normativa vigent en cas de rebuig a tractaments perquè tots els centres sanitaris en puguin tenir coneixement i la puguin aplicar.