La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'atenció educativa que va rebre el seu fill a l'institut de Vilafant.
Exposa que el menor pateix un trastorn per dèficit d'atenció i que mai no ha rebut el recolzament adient. Quan va començar a estudiar a l'institut, rebia classes adaptades i no va repetir cap curs. Durant aquesta etapa, el seu fill va sotmetre's a tractament psicològic i mèdic, i quan va començar tercer d'ESO li van proposar que, de dilluns a dijous, preparés una web d'automoció i els divendres assistís a l'institut. Des de llavors, el seguiment que es va fer al seu fill era cada vegada menor.
Finalment, li han comunicat que el seu fill no podrà obtenir el graduat i haurà de cursar un programa de qualificació professional inicial (PQPI), amb la qual cosa la promotora no està d'acord.
En l'informe del Departament d'Ensenyament es descriuen les actuacions de suport que s'han dut a terme en aquest cas i s'indica que, tot i això, l'alumne no ha pogut obtenir el graduat en educació secundària. Així doncs, les actuacions específiques descrites en l'informe no semblen haver resultat suficients o potser prou encertades.
Aquesta situació, més enllà de les dificultats objectives existents, posa de manifest el fracàs del sistema, que no ha pogut compensar les desigualtats d'origen ni les dificultats personals de l'alumne. En aquest sentit, la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix que el sistema educatiu es regeix, entre altres, pels principis d'inclusió escolar i cohesió social, i també estableix que l'alumnat té dret a ser atès amb pràctiques inclusives i, si escau, de compensació.
Des d'aquesta perspectiva, doncs, el Síndic demana al Departament que revisi la intervenció duta a terme amb el fill de la promotora i que analitzi quines millores es poden introduir, si escau, en l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives específiques per part del centre.