La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'Ajuntament de Barcelona per la manca de cap més resposta des que en data 1 de març de 2010 es va acordar la suspensió del termini per resoldre la seva reclamació de responsabilitat patrimonial.
D'acord amb la documentació tramesa, la persona interessada va caure a la via pública en data 3 de juliol de 2008, i en data 24 de novembre del mateix any va formular la reclamació esmentada.
En data 1 de març de 2010 es va acordar la suspensió del termini per resoldre fins que s'emetés el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.
Un cop examinat el contingut de l'expedient de responsabilitat patrimonial tramitat per l'Ajuntament de Barcelona i tota la documentació de què es disposa, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, si bé és cert que no queda provada la relació de causalitat directa entre les lesions patides per la persona interessada i el manteniment deficient de la vorera pel fet que no hi hagués un sistema de protecció de l'escocell de l'arbre contra el qual va impactar la persona interessada, tal com posa de manifest també el dictamen emès per la comissió jurídica assessora, no ho és menys que si la pràctica de la prova no era procedent, en tant que a l'ordenament jurídic urbanístic no hi ha cap noma que imposi la col·locació de plaques de seguretat en els forats dels arbres situats a les voreres amb amplada suficient per al trànsit de vianants, aquesta pràctica s'hauria d'haver rebutjat per improcedent.
I en segon lloc, pel que fa al transcurs del temps entre les diverses fases de tramitació del procediment de responsabilitat patrimonial, el Síndic, en resolucions anteriors, ja ha manifestat que si bé és cert que la dilació en la tramitació no sempre té conseqüències indemnitzatòries, les indemnitzacions es produeixen quan la durada es qualifica d'irracional, desproporcionada o desaforada. La dilació és rellevant, per configurar el pressupost de la responsabilitat patrimonial, quan la durada del procediment sigui irraonable i no estigui justificada en atenció a les peculiaritats de l'assumpte.
El Síndic considera, doncs, que d'acord amb el principi d'oficialitat, que recull l'article 74 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el procediment està sotmès al criteri de celeritat i s'ha d'impulsar d'ofici en tots els tràmits, sense que entre la pràctica de les proves i la comunicació a la persona interessada de l'expedient s'exhaureixi el termini de sis mesos de què disposa l'Administració per tramitar el procediment, d'acord amb l'article 13 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial.
És per aquest motiu que el Síndic recorda a l'Ajuntament de Barcelona el deure legalment establert al precepte 47 de la Llei 30/1992 de tramitar els procediment dintre del termini establert a les normes.