La promotora, en representació d'una associació de campistes, s'ha adreçat al Síndic per exposar la seva preocupació amb relació a l'atorgament, el 18 de juny de 2009, d'una llicència municipal ambiental per a la legalització a precari d'una activitat de càmping a Castelldefels, la qual estava subjecta al compliment de diferents prescripcions.
En la documentació facilitada per la persona interessada, consta que l'Ajuntament va emetre una acta de control inicial el 27 de juliol de 2009, de caràcter favorable. Tanmateix, l'associació, per escrit registrat a l'Ajuntament el 29 de juliol de 2009, va manifestar que l'obertura al públic del càmping s'havia fet sense haver-se acreditat les prescripcions fixades a la resolució municipal de 18 de juny i sense la preceptiva autorització d'obertura de la Direcció General de Turisme.
D'altra banda, l'associació qüestiona el fet que l'activitat del càmping es pugui admetre com a ús provisional, atès que l'article 53.3 del Text refós de la Llei d'urbanisme no admet com a usos provisionals els usos residencials, i l'article 277.2 del Pla general metropolità -aplicable a Castelldefels-, inclou dins de l'ús residencial els càmpings, caravànings o similars. Alhora exposa que no té constància que la Comissió Territorial d'Urbanisme hagi emès l'informe favorable previ.
L'Ajuntament de Castelldefels manifesta el següent:
En primer lloc, a l'hora d'analitzar la sol·licitud de llicència presentada, el consistori parteix del fet que l'activitat de càmping fa més de quaranta anys que s'exerceix de forma notòria i inqüestionable. Per aquest motiu, entén que l'autorització provisional i a precari de l'ús del sòl on s'ubica l'activitat està concedida sobre la base de la normativa urbanística vigent en el moment d'atorgar-se la llicència municipal el 15 de gener de 1963.
En segon lloc, la inspecció municipal i els serveis tècnics van emetre actes de control inicial favorables del compliment de les mesures correctores fixades a la llicència municipal ambiental atorgada el 18 de juny de 2009.
I en tercer lloc, el 12 de febrer de 2010 la Direcció General de Turisme va autoritzar l'obertura de l'establiment del càmping i va inscriure'l en el Registre de Turisme de Catalunya.
Un cop examinada la documentació facilitada, el Síndic fa al consistori les següents consideracions:
D'entrada, recorda que els aspectes ambiental i urbanístic són inseparables. D'aquesta manera, per a l'adequació d'una activitat, prèviament legalitzada, a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental (en endavant LIIA), o per a la legalització d'una activitat existent a la LIIA, és necessari acreditar la compatibilitat del projecte amb el planejament urbanístic, ja que en cap cas no es poden generar facultats o drets contraris a l'ordenament jurídic.
Tanmateix, cal diferenciar entre el que és l'adequació a la LIIA d'una activitat prèviament legalitzada del que és el procés de legalització. En el primer cas la compatibilitat amb el planejament urbanístic ja es va acreditar en el moment en què es va atorgar la llicència municipal d'activitats conforme a la normativa anterior, és a dir, el Reglament d'activitats classificades. El que es duu a terme és, per tant, l'adequació de l'activitat a les prescripcions que, en matèria mediambiental fixa la nova llei, la LIIA.
En el segon cas, per a la legalització d'una activitat el funcionament de la qual l'Administració ha tolerat sense que disposés del títol jurídic que n'habilita el funcionament, cal que la compatibilitat amb el planejament s'analitzi sobre la base de la normativa urbanística vigent en el moment de la sol·licitud i, en el cas de ser viable, seguir amb el compliment de les prescripcions fixades a la normativa mediambiental.
L'Ajuntament de Castelldefels assenyala que, després d'analitzar la sol·licitud de llicència presentada, decideix atorgar una llicència municipal ambiental (annex III) subjecta al compliment de determinades condicions. Entre aquestes condicions s'inclou el compliment dels requeriments que preveu l'article 62 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme. Entre la documentació facilitada, l'Ajuntament no aporta l'informe que la Comissió Territorial d'Urbanisme ha d'emetre amb caràcter previ a l'autorització municipal d'ús provisional del sòl o d'obres de caràcter provisional.
L'Ajuntament ha considerat l'activitat de càmping una activitat inclosa a l'annex III de la LIIA, sense tenir en compte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la sentència dictada el 9 de desembre de 2003 amb motiu d'un recurs de cassació en interès de llei, va fixar com a doctrina legal que a l'annex II.2 epígraf 12.34 de la Llei 3/1998 i del Decret 136/1999, s'inclou l'activitat de càmping entre les activitats o les instal·lacions que necessiten llicència ambiental.
La Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, inclou expressament dintre de l'annex II, epígraf 12.37, les activitats de càmping amb un màxim de 1.500 unitats d'acampada, i dintre de l'annex I, epígraf 12.37, les activitats de càmping amb un nombre d'unitats d'acampada superior a 1.500.
D'acord amb això, l'Ajuntament hauria de revisar i anul·lar l'acte administratiu de concessió del permís municipal ambiental atorgat i tramitar-ne, si escau, un de nou ajustat a les prescripcions legals. En aquest sentit si l'expedient es tramita abans de l'entrada en vigor de la Llei 20/2009, caldrà que l'Ajuntament exigeixi a l'empresa titular que aporti una avaluació ambiental verificada per una entitat degudament acreditada.
Ara bé, com ja s'ha dit, els aspectes ambiental i urbanístic són inseparables. Per aquest motiu, i a partir de la informació municipal facilitada, el Síndic indica que no està acreditat que la totalitat de les instal·lacions de què disposa el càmping disposessin dels permisos i les autoritzacions pertinents conforme a la normativa vigent en el moment en què es van fer. L'Ajuntament, a grans trets, parteix del fet que l'activitat de càmping fa més de quaranta anys que s'exerceix de forma notòria i inqüestionable. A partir d'aquí, assenyala que el 15 de gener de 1963 va concedir una llicència provisional i a precari per al funcionament de l'activitat de càmping; activitat que ocupava una superfície de 18.892 m2 i en la qual podien instal·lar-se 189 tendes. Aquesta llicència i els seus condicionaments van ser inscrits al Registre de la Propietat de l'Hospitalet de Llobregat.
El 3 de febrer de 2009 els serveis tècnics municipals, en informar la sol·licitud de llicència d'activitat i la sol·licitud d'informe sobre la compatibilitat urbanística cursades per l'empresa el 22 de gener de 2009, van emetre un informe urbanístic que assenyalava que l'activitat que es desenvolupa sobre una part important del càmping no té llicència municipal d'obres.
Tanmateix, el 3 d'abril de 2009, l'aparellador municipal va emetre un nou informe en localitzar el document que la Corporació Metropolitana de Barcelona (en endavant CMB) havia tramès a l'Ajuntament de Castelldefels el 3 d'agost de 1982, en virtut de l'article 58.2 de la Llei del sòl. Aquest document de la CMB informava favorablement la legalització d'instal·lacions complementàries del càmping existent i la seva ampliació. L'informe favorable se supeditava al fet que l'Ajuntament imposés a la llicència, com a clàusula accessòria, l'obligació del propietari de formalitzar en document públic, que havia d'inscriure en el Registre de la Propietat en un termini de sis mesos, l'atorgament de l'autorització, la seva naturalesa i el caràcter no indemnitzable de la revocació de la llicència i de la cessació dels usos i l'enderroc de les obres, de manera que la manca de compliment del requisit produís un cop transcorregut el termini la caducitat automàtica de la llicència.
L'Ajuntament va transcriure el contingut de l'informe favorable emès per la CMB a l'empresa titular, el 21 de setembre de 1982, als efectes oportuns. No obstant això, l'Ajuntament de Castelldefels no ha acreditat ni l'atorgament de la llicència municipal, ni la data ni el Registre en què s'havien d'inscriure els condicionaments de la llicència.
Per tant, a partir dels fets exposats no sembla factible admetre la deducció o la presumpció que emet l'aparellador municipal quan a l'informe de 3 d'abril de 2009 assenyala que "si bien en un principio parecía que este Ayuntamiento no había concedido oficialmente la aludida licencia, en esa nueva documentación que se ha tendio acceso, aparece un documento de la Corporación Metropolitana de Barcelona, por el que se certifica que la Comisión Permanente de dicha Corporación el 15.7.1982 informa favorablemente dicho proyecto. [...] Por otro lado, cabe añadir que el cámping ha estado funcionando ininterrumpidamente con actividad consentida hasta hace menos de un año en esa superficie. Por todo ello, a juicio del que suscribe, se puede afirmar que el cámping tiene licencia municipal de obras, en especial en cuanto a las principales instalaciones existentes y en cuanto a la superficie ocupada, según ampliación reflejada en el expediente municipal de licencia".
A l'informe de 3 d'abril de 2009 es diu que l'ampliació del recinte del càmping arriba als 93.608 m2, segons el que es fa constar en el projecte de l'expedient, la sol·licitud de llicència d'obres del qual s'informà favorablement per la CMB.
Si no s'acredita l'atorgament de la llicència municipal i la pertinent inscripció en el Registre de la Propietat de les clàusules fixades per la CMB es pot concloure que les instal·lacions no estan legalitzades. A més, cal saber, quines són les instal·lacions complementàries concretes amb relació a les quals se sol·licitava la legalització i que gairebé quintuplicaven la superfície inicial de 18.892 m2 de què disposava el càmping quan l'Ajuntament el va autoritzar l'any 1963.
Finalment, l'Ajuntament, sense especificar-ne les dates, informa que ha concedit diferents llicències complementàries a l'activitat de càmping, com és la de bar-restaurant, l'ampliació d'aquesta activitat, la d'un supermercat, la de piscina i altres. Aquestes llicències d'activitats, en qualsevol cas, haurien de comptar per a la seva eficàcia amb l'aixopluc d'una llicència d'ús provisional la qual no s'ha acreditat.
Per tot això, el Síndic fa els suggeriments següents al consistori:
En primer lloc, que revisi i anul·li el permís municipal ambiental atorgat el 18 de juny de 2009 per tal d'iniciar una nova tramitació com a llicència ambiental.
En segon lloc, que determini quines són les instal·lacions concretes que ha autoritzat conforme al Registre d'Activitats Comercials, amb la corresponent llicència d'ús provisional i inscripció en el Registre de la Propietat.
I en tercer lloc, que, una vegada identificades les instal·lacions legalitzades, se'n tramiti l'adequació conforme a la LIIA; i per a la resta d'instal·lacions que s'iniciï el procés de legalització sempre que se'n pugui determinar la compatibilitat conforme a la normativa urbanística vigent.
Així mateix, el Síndic trasllada el contingut d'aquesta resolució al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, al qual recorda també que cal donar resposta expressa a l'escrit de denúncia que l'associació també els va adreçar.